La inacció d'Occident a Síria fomenta l'extremisme
THE NEW YORK TIMESMajed al-Muhammad, el comandant d'un grup rebel que lluita a Síria, va donar un cop de puny sobre la taula. "¿Els Estats Units no tenen satèl·lits?", es va preguntar, gairebé cridant. "No poden veure el que està passant?" Metge jubilat de l'exèrcit sirià, Al-Muhammad havia arribat a sergent major de l'exèrcit contra el qual combat ara. Diu que mai ha estat afiliat a cap partit, i que detesta els jihadistes i els terroristes. Però fa un advertiment a Occident, que comparteix amb molts dels homes que lluiten per derrocar el president Baixar al-Assad: el poble sirià s'està radicalitzant per la combinació d'una guerra que està en un punt mort i la convicció que han estat abandonats per un món que es limita a observar.
Aquesta idea ressona des de fa uns dies no només a Síria, sinó també a Turquia, on el govern ha reaccionat aquesta setmana a la mort de cinc civils d'un poble fronterer en un atac sirià amb diversos bombardejos contra el país veí. A Turquia hi ha una frustració creixent -compartida pels rebels sirians- pel paper d'Occident i particularment dels Estats Units, que han reclamat la sortida del poder d'Al-Assad i després s'han limitat a seure i veure en silenci com la crisi degenerava en una guerra civil sagnant.
En tot el nord de Síria, a les zones sota control rebel, aquesta frustració ja forma part del discurs públic. Cansats per la violència, en vista de la perspectiva d'un altre hivern de combats, i indignats pel que veuen com la passivitat i la hipocresia dels poderosos, els líders de primera línia de la revolta diuen que Occident s'està arriscant a perdre un potencial aliat al Pròxim Orient si el règim d'Al-Assad acaba caient. Occident -diuen- s'està guanyant enemics on podria haver trobat amics. Els grups armats que s'oposen als Estats Units poden guanyar pes.
"L'ONU i la comunitat internacional estan cometent un gran error", deia Ghassan Abdul Wahib, de 43 anys, un conductor de camió que ara és un cap rebel a Kafr Takharim, un poble del nord. "Permetent que aquesta guerra s'allargui estan arrossegant Síria cap al radicalisme, i això ho patiran molts anys". I afegia: "Tothom sap que Al-Assad és mort, però si Síria retrocedeix 100 anys en aquesta guerra, Israel se salvarà. L'ONU és còmplice de la destrucció de Síria".
Doble vara de mesurar
Pesa l'opinió generalitzada que Washington i els europeus estan més interessats a mantenir el flux de petroli de Líbia i l'Iraq, o en la protecció d'Israel, que a posar fi al patiment del poble Sirià. La negativa d'Occident de subministrar armes als rebels o protegir la població civil amb una zona d'exclusió aèria -en contrast amb el que va passar a Líbia- són la base del ressentiment.
En cap de les ciutats rebels visitades per periodistes del New York Times s'ha vist la promesa "ajuda no letal" nord-americana. "No hem rebut res de l'exterior", deia Thayar, membre del consell revolucionari de Kafr Takharim. "D'Occident només ens n'arriben discursos". Com molts, acusa els Estats Units: "Conspiren amb el Kremlin perquè cap país ens ajudi".
