Espanya, la gran porta de les deportacions d'Europa cap al Marroc

En l'última dècada l'estat espanyol ha organitzat un miler de vols de deportació a altres països

Ni Espanya ni la Unió Europea han firmat encara un acord oficial amb el Marroc que reguli la deportació de persones interceptades al continent sense tenir els papers en regla. Però l'estat espanyol s'ha convertit en la principal porta de deportacions d'Europa cap al Marroc tant de marroquins en situació irregular com d'altres ciutadans del continent africà amb la mateixa situació. Segons dades de l'Eurostat recollides en l'últim informe de l'entitat en defensa de drets humans Irídia, només l'any passat Espanya va executar més de la meitat d'aquestes deportacions, 6.380 d'un total de 10.350.

De moment les deportacions s'efectuen tenint en compte dos acords policials signats entre Espanya i el Marroc el 1992 i el 2012 per lluitar contra la immigració irregular. L'entitat denuncia que la falta d'un protocol extens i concret provoca que els processos d'expulsió siguin "poc transparents" pel que fa a "la manera, el procediment, les condicions, el transport, les rutes utilitzades i les garanties amb les quals es porten a terme". A més, Irídia recorda que diverses organitzacions internacionals de defensa de drets humans denuncien que als ciutadans d'altres països africans que arriben al Marroc després de ser deportats per falta de papers se'ls tanca durant "llargs períodes" en centres de detenció i que se'ls vulneren els drets.

Europa subcontracta dictadures per blindar les seves fronteres

Per això l'entitat reclama que l'Estat respecti el principi de "no devolució" al Marroc tenint en compte que no s'hi compleixen les mínimes garanties de respecte als drets humans. "Hi ha proves que els sotmeten a tortures i a tractes cruels, inhumans o degradants, així com a desplaçaments forçosos interns i a detencions sense garanties", assegura l'informe.

El Marroc, Mauritània i el Senegal: policies de les tanques espanyoles

Un miler de vols d'expulsió en una dècada

Les deportacions via Marroc s'efectuen a través de les fronteres espanyoles de Ceuta i Melilla, però aquesta no és l'única via de sortida per expulsar la immigració il·legal. Entre el 2009 i el 2019 Espanya ha organitzat gairebé un miler de vols de deportació (les operacions coordinades amb l'agència europea Frontex han sigut només 263 en el mateix període). De fet, des del 2017 aquest sistema s'ha anat incrementant, segons Irídia.

En aquests casos, es tracta de ciutadans immigrants que són interceptats per les forces de seguretat de l'Estat sense tenir els papers en regla. Irídia recorda que en un 80% dels processos d'expulsió els ciutadans no han comès cap delicte, sinó que únicament se'ls tanca en un centre d'internament per a estrangers i se'ls acaba deportant pel fet de no tenir papers. A més, l'entitat assegura que en alguns casos la necessitat d'omplir un vol d'una nacionalitat concreta força la policia a efectuar identificacions de perfil ètnic i a tramitar el seu expedient d'expulsió de manera exprés.

Irídia demana la derogació de la llei d'estrangeria, que es porti a terme un procés extraordinari i urgent de regularització de les persones immigrants sense papers a l'estat espanyol i que, mentre no arribin aquestes mesures extraordinàries, es revisin els procediments per aconseguir que es respectin els drets de les persones en situació irregular i es limiti el temps de vigència de les ordres d'expulsió. 

Pel que fa a la reobertura del Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona després que fos el primer en tancar a tot l'Estat per la pandèmia, Irídia veu "complicat", en paraules del seu portaveu, l'advocat Andrés Garcia Berrio, que els 80 interns que ara mateix es troben a les instal·lacions de la Zona Franca puguin mantenir la distància de seguretat i demana de nou el seu tancament de manera permanent.