Turquia torna a l’era dels sultans amb la mesquita de Santa Sofia

Erdogan anul·la el decret del fundador de l’estat que va convertir el temple en un museu

“Quan tenia 14 anys jo ja venia a protestar perquè això que tenim aquí al davant es convertís en mesquita”, declara l’Ömer, que ha vingut amb els seus fills a contemplar la reconversió de Santa Sofia en mesquita, un somni fet realitat per a aquest ciutadà d’Istanbul de 40 anys. “Això és molt significatiu per a mi”, afirma assegut a la gespa mentre contempla l’edifici que ahir mateix va deixar enrere la seva etapa com a museu. El debat sobre la reconversió de l’edifici a l’islam es va tancar amb la decisió d’un Consell d’Estat que esborrava 85 anys de dualitat religiosa a Santa Sofia. Segons argumentava aquest Consell, en l’escriptura el temple figura com una mesquita i no es pot canviar. El consell afirmava que el sultà Mehmet la va convertir en mesquita per al gran públic al segle XIV i no entrava dins la jurisdicció del Parlament o d’un consell ministerial la possibilitat de canviar-ho, com es va fer el 1934. Amb això, el Consell il·legalitzava un decret -el de conversió de Santa Sofia en un museu- que ha estat a l’ideari turc durant la major part de l’etapa republicana.

Més tard, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, apareixia davant la nació turca per explicar el nou anunci: “Tenim tot el dret de convertir Santa Sofia en mesquita i qui intenti aturar-nos intenta atacar la nostra independència. Nosaltres no intervenim en els drets dels altres, ni en la manera d’organitzar els seus santuaris o llocs sagrats. Per tant, els altres que tampoc ho facin”, va sentenciar.

Mehmet el Conqueridor va derruir les muralles de Constantinoble i va entrar victoriós a Santa Sofia amb la idea de convertir-la a l’islam. L’antiga Santa Sofia, l’església, va ser construïda per ordre de l’emperador Justinià I l’any 553 sobre les cendres de les dues construccions anteriors, que van ser consumides per les flames. La joia més preuada de l’Imperi Romà d’Orient va servir durant 900 anys com a seu del patriarcat ortodox, tret de breus períodes que va ser catòlica per la Quarta Croada. Amb la caiguda de Constantinoble, el sultà Mehmet II va convertir l’església en mesquita, que va conservar aquest estatus fins a l’any 1934, quan un decret del fundador de la República, Mustafà Kemal Atatürk, la va convertir en museu. Oberta al públic l’any 1935, ha estat admirada amb la dualitat religiosa que la caracteritzava durant 85 anys. Però Erdogan va decidir ahir escriure una nova pàgina d’un edifici que el fundador de Turquia, de fortes conviccions laiques, volia mantenir neutral. Conscients que la decisió aixecaria polseguera en l’àmbit internacional, just abans d’atorgar l’estatus de mesquita, el portaveu del Govern, Ibrahim Kalin, ja començava a donar explicacions sobre el canvi: “La pèrdua d’un patrimoni mundial no és la qüestió”. Perquè un dels arguments recurrents que té el govern de l’AKP davant els atacs externs és afirmar que Santa Sofia seguirà oberta al públic. Fins ara l’entrada a l’edifici costava prop de 100 lires (15 euros), un benefici que donava a les arques turques prop de 50 milions d’euros l’any pel total de 3,7 milions de visitants anuals. Ara, amb l’anul·lació del decret kemalista, entrar a Santa Sofia serà gratuït, com a qualsevol altra mesquita del país.

Desviar l’atenció
Els opositors asseguren que s’ha plantejat la qüestió de reconvertir Santa Sofia per desviar l’atenció de la crisi econòmica que viu el país i per propiciar més partidaris a la causa religiosa, nacionalista i conservadora d’Erdogan. Als carrers del barri de Fatih, a prop de l’edifici, que ahir era ple de partidaris de la reconversió en mesquita, els restaurants estaven desèrtics a causa de la caiguda del turisme pel covid-19. “Això d’avui és una ximpleria, no serveix per a res”, declarava un cambrer de la zona. Els problemes que té el país, per a ell, van molt més enllà de reconvertir Santa Sofia en una mesquita.

Grècia, molt enfadada amb la decisió, va expressar la seva opinió a través d’un comunicat de la seva ministra de Cultura, Lina Mendoni: “La decisió d’avui, que ha sorgit com a resultat de la voluntat política del president Erdogan, és una provocació oberta al món civilitzat que reconeix el valor únic i la naturalesa ecumènica del monument”.

La Unesco, de fet, va lamentar la decisió i va avisar que “qualsevol modificació” de l’estatus d’un monument que és Patrimoni de la Humanitat “ha de ser notificada prèviament i revisada pel Comitè” respectiu, una afirmació que podria suposar l’amenaça de retirar Santa Sofia d’aquest llistat global.

Però als feliços manifestants que ahir van veure Santa Sofia -per primera vegada a la seva vida- com una mesquita, no els interessaven les opinions dels altres. “Ho hem esperat durant molt temps -deia en Miraç-, nosaltres respectem totes les religions, però aquest moment és espectacular”.