DESPRÉS DE L'ELECCIÓ PAPAL
Internacional 27/03/2013

El kirchnerisme i l'Argentina, sota l'efecte Bergoglio

Cristina Fernández canvia el discurs antieclesiàstic i es reconcilia amb el Papa

Joan Biosca
3 min

Buenos AiresEls fidels que cada diumenge s'acosten fins a l'església de Sant Josep, situada al barri de Flores de la ciutat de Buenos Aires, encara no han assumit del tot que el Papa és el seu veí de tota la vida, Jorge Bergoglio. Però aquests dies periodistes de mitjans de comunicació d'arreu del món omplen els seus carrers i visiten els seus racons per descobrir on es va criar i on va viure la seva infància i adolescència el nou pontífex. I un dels llocs que més interès ha despertat és precisament aquesta parròquia.

El seu responsable és el pare Gabriel, de 46 anys, encara emocionat per l'elecció papal. "Bergoglio té una relació especial amb aquesta parròquia, ja que cada Setmana Santa venia aquí a celebrar-hi missa", assegura el mossèn, que afegeix que és aquí on el Papa va descobrir la fe. El pare Gabriel explica que l'afluència a les celebracions religioses des de l'elecció papal s'ha multiplicat per dos, el mateix que ha passat en altres parròquies de la ciutat. És "l'efecte Bergoglio", com ja s'ha anomenat el rebombori provocat a l'Argentina pel fet que el Papa sigui d'aquestes terres australs.

Turisme papal

Diversos operadors turístics ja noten també aquest "efecte Bergoglio". Mig a corre-cuita, les agències de viatges, juntament amb l'alcaldia de Buenos Aires, han hagut de crear tours pels diferents racons bergoglians de la ciutat. La ruta passa bàsicament pel barri de Flores. Després es dirigeix cap a l'estadi del San Lorenzo, el club del qual el Papa és soci i fanàtic. I després de visitar el seminari on Bergoglio va estudiar, entre d'altres parades, l'excursió acaba a la Plaza de Mayo, on està situada la catedral metropolitana i on el papa Francesc, quan era arquebisbe de Buenos Aires, hi celebrava missa.

Aquest és potser el punt més morbós del tour . I és que aquí és inevitable girar el cap per dirigir la mirada cap a l'altra punta de la plaça, on hi ha la Casa Rosada. El poder religiós, liderat per Jorge Bergoglio, i el poder polític, encapçalat per la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, no es podien ni veure, tot i que estaven separats només uns metres. Així s'explica als turistes que, encuriosits, omplen els dissabtes i diumenges aquest espai de la capital argentina amb les seves càmeres de fotos i de filmar. I no en marxen sense comprar marxandatge amb la cara del papa Francesc.

També es preparen per rebre una gran afluència de visitants i de turistes els indrets de l'Argentina on encara hi ha rastres de les missions dels jesuïtes, l'orde al qual pertany Jorge Bergoglio, especialment a les províncies de Misiones i Córdoba. Aquí hi ha les esglésies que van aixecar-hi des del 1599, així com les estancias , masies i cases rurals construïdes per abastir d'aliments les diferents institucions religioses.

Conversió política

Però potser l'impacte més potent de l'elecció de Jorge Bergolglio com a papa es nota entre la classe política, especialment l'oficialista. El matrimoni presidencial dels Kirchner, Néstor i Cristina, mai van amagar el seu menyspreu per Bergoglio quan era arquebisbe de Buenos Aires. Els separaven aspectes com el matrimoni entre persones del mateix sexe i la llei sobre l'avortament, entre d'altres. A més, l'aleshores arquebisbe sempre va denunciar el clientelisme i les pràctiques abusives dels governs argentins respecte als més necessitats, els pobres.

"Bergoglio és un clar opositor als Kirchner", deien des de l'oficialisme peronista abans que fos escollit papa. Però ara, paradoxalment, aquella suspicàcia s'ha transformat en estimació i devoció total. La imatge de la presidenta argentina, Cristina Fernández, rebent emocionada un petó del Papa quan el va anar a saludar al Vaticà -en la primera audiència que el pontífex va concedir a un cap d'estat-, parla per ella mateixa. Fernández es va quedar de pedra i sense saber què fer. Li va dir: "El puc tocar? Mai cap papa m'havia fet un petó".

Els anomenats a l'Argentina "gestos d'humilitat" de Bergoglio per girar full i tornar a construir han deixat absolutament fora de joc el kirchnerisme. I hi ha casos de conversió absoluta i descarada, com el de les presidentes de les associacions Madres i Abuelas de Plaza de Mayo. Totes dues, Hebe de Bonafini i Estela de Carlotto, havien criticat de manera molt dura l'elecció de Bergoglio com a papa, a qui associaven amb la dictadura argentina. Ara el seu llenguatge s'ha moderat fins a l'extrem de reconeixe-li "grans accions pastorals".

stats