PRIMERES ELECCIONS POST-GADDAFI
Internacional 08/07/2012

Els libis voten massivament quaranta anys després

David D. Kirkpatrick Bengasi
3 min
Malgrat la violència, en la majoria de col·legis, els electors van fer llargues cues per votar. En la imatge, dones esperant en un centre de Trípoli.

THE NEW YORK TIMESDesafiant les previsions i en alguns llocs les bales, els libis van acudir ahir massivament a les urnes en les primeres eleccions després de més de quatre dècades d'aïllament i totalitarisme sota el règim del coronel Muammar al-Gaddafi.

La jornada es va desenvolupar amb incidents i, segons les autoritats, el 6% de col·legis no van poder funcionar amb normalitat a causa de la violència. Un home que intentava boicotejar els comicis va ser abatut per les forces de seguretat en un col·legi d'Ajdabia. A Bengasi, bressol de la revolta que va derrocar Gaddafi, el reclam d'autonomia de la regió de la Cirenaica, a l'est del país, es va traduir també en alguns atacs aïllats en centres de votació. Però el representant de l'ONU a Líbia, Ian Martin, va declarar que "la magnitud dels incidents registrats no qüestiona la credibilitat dels comicis".

"Votarem per la nostra terra per molt que ens disparin", deia Naema Gheryiene, de 55 anys, amb el cap cobert per un vel, mentre es dirigia a un col·legi en un barri de classe alta, poc després que un home armat disparés una ràfega de bales des d'un cotxe en marxa. "Qui mor pel seu país és un màrtir, i encara que ens tirin bombes, anirem a votar".

Els comicis van estar plens de problemes, però després dels nous mesos d'anarquia posteriors a l'assassinat de Gaddafi, el desenvolupament ordenat de la jornada a gran part de Líbia va sorprendre els propis electors. Molts s'havien preparat per al caos, si no una guerra civil, en un país on les ciutats estan controlades per les milícies rebels.

Construir un estat des del no-res

Gairebé ningú recorda les eleccions parlamentàries sota la monarquia que va precedir el cop d'Estat de Gaddafi, el 1969. La majoria de libis han nascut després que el règim anul·lés totes les organitzacions civils i totes les institucions de l'estat, excepte la policia secreta. Però en certa manera, la falta d'experiència va resultar ser una benedicció inesperada, argumentava Diederik Vandewalle, un expert en Líbia de la Universitat de Dartmouth, de visita a Trípoli per les eleccions. Les altres revoltes veïnes de la Primavera Àrab, Egipte i Tunísia, lluiten per vèncer la resistència de la policia o l'exèrcit i pateixen les divisions entre islamistes i liberals. Però els libis, en canvi, s'han d'inventar una nació pràcticament del no-res.

A les principals ciutats costaneres de Trípoli, Bengasi i Misurata, la gent van sortir al carrer a celebrar la jornada fent sonar els clàxons i agitant les banderes revolucionàries i el dit índex marcat de tinta després de votar. Però en plena eufòria -a la qual es van unir joves milicians amb les seves furgonetes equipades amb artilleria que són alhora la font de seguretat i el flagell del país- molts eren conscients que la lluita per construir les noves institucions tot just comença.

De les eleccions n'han de sortir el 200 diputats que han de governar el país durant els pròxims 18 mesos, mentre es redacta una nova Constitució. Però per apaivagar les protestes de la Cirenaica, el Consell Nacional de Transició va decretar només dos dies abans de les eleccions que la carta magna la redactarà un consell més petit, que s'elegirà en uns nous comicis, amb representació equitativa de totes les regions.

Dissabte a mig matí prop de 100 homes armats es van reunir a la plaça central de Bengasi. "Potser hi ha una nova revolució", deia un home del grup. Dins d'un col·legi, Badi Mustafà, enginyer petrolier de 58 anys, es mostrava tranquil: "Guanyi qui guanyi, seran libis i tot anirà bé" .

stats