Hezbol·lah acusa "els jihadistes" de la mort del seu comandant a Síria

BeirutDesprés d'haver acusat Israel de la mort de Mustafà Badreddine, comandant de Hezbol·lah a Síria, la milícia xiïta libanesa ha reconegut aquest dissabte que va morir en un atac "dels jihadistes".

El cap militar de Hezbol·lah a Síria va morir divendres en una “gran explosió” en una de les seves bases a prop de l’aeroport de Damasc, segons va informar el grup xiïta libanès, aliat del règim de Baixar al-Assad.

Badreddine era una figura clau tant per al règim sirià com per a l’Iran. Comandava milers de joves libanesos que va enviar a lluitar a Síria i que formen l’avantguarda de les operacions conjuntes amb l’exèrcit lleial a Al-Assad i l’Iran. El difunt cap militar també coordinava les operacions contra Israel als alts del Golan. Quan un dron israelià va matar el seu nebot, Jihad Mughniyeh, el gener del 2015 a Quneitra, en realitat l’objectiu de l’atac era el mateix Badreddine.

Considerat un dels homes més poderosos del Partit de Déu, Badreddine té un llarg historial criminal. Sobre seu pesa una condemna a mort del 1984, acusat de participació en els atacs contra les ambaixades dels Estats Units i Israel i l’aeroport de Kuwait. Als anys 90 va passar una llarga temporada en una presó de màxima seguretat a Bagdad i després va ser traslladat secretament a Beirut, on va estar a l’ombra fins a l’assassinat de l’ex primer ministre libanès Rafiq Hariri, el 14 de febrer del 2005. Badreddine és un dels quatre acusats de Hezbol·lah que estan sent jutjats en absència pel Tribunal Especial per al Líban a l’Haia per la seva participació en l’assassinat del magnat sunnita.

Els seus vincles amb l’Iran el van conduir a formar la Unitat 3800, un grup de combatents xiïtes que tenen el suport de la Guàrdia Revolucionària iraniana, que combat a l’Iraq i que també lluita a Síria al costat de les forces d’Al-Assad.

Funeral d'estat

La mort de Badreddine es va viure a Beirut com un funeral d’estat. Desenes de milers de seguidors de Hezbol·lah van desfilar pels carrers de Dahieh (el seu principal feu als suburbis de Beirut), amb cintes negres i les banderes grogues de la milícia xiïta per acomiadar-se del seu “estimat màrtir” amb trets a l’aire. Una demostració de força que indica que Hezbol·lah té una enorme legitimitat a dins del Líban, particularment entre la comunitat xiïta.

El lema de Badreddine era “tornaré portat com un màrtir o portant la bandera de la victòria”, i així va convèncer milers de joves libanesos a anar-se’n a lluitar per morir a Síria. “Ha donat la vida pel Líban”, declarava a l’ARA una dona que havia vingut del sud del país per assistir als funerals. “Gràcies a Hezbol·lah tenim un país fort; si no fos per ells no tindríem un país”, va dir Raja Husaine.

Altres comunitats religioses tenen una visió molt diferent de Badreddine. Al Líban el coneixien com a Sami Issa, explica a ARA Lahoud, un cristià de Jounieh. “Aquí era un més, passejant amb el seu luxós cotxe per Corniche [passeig marítim de Beirut] i saludant a tothom. Era un faldiller, un playboy”, descriu Lahoud.

El suport a Al-Assad ha generat un seriós problema per a Hezbol·là. A causa de la guerra a Síria, ara hi ha dos milions de refugiats sunnites al Líban, la majoria aturats, que viuen en condicions precàries i passen gana.

Civils sota setge a Síria

Mentrestant, la crisi humanitària a Síria empitjora dia a dia. La població a les ciutats assetjades per l’exèrcit sirià estan al límit. Dijous un comboi d’ajuda humanitària que havia d’arribar a la ciutat de Darayya, a la perifèria de Damasc, no va obtenir permís per entrar-hi. Després de la cancel·lació de l’enviament, les forces del govern van llançar un atac amb morters a la localitat assetjada, en què van morir un home i el seu fill i almenys cinc civils més van resultar ferits. Havia de ser la primera arribada d’ajuda internacional des que va començar el setge a la població fa més de tres anys, però es va suspendre després que les forces del règim retinguessin els camions durant més de set hores a l’entrada. Els camions transportaven material sanitari i educatiu i llet infantil.

“A Darayya hi ha milers de civils que necessiten aliments i ajuda humanitària vital. Necessiten també lliurar-se dels incessants atacs militars il·legítims de les forces del govern. Això és imprescindible per a la supervivència de la població de Darayya i també ho exigeix el dret internacional humanitari, així com les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU i el Grup Internacional de Suport a Síria”, va denunciar Amnistia Internacional en un comunicat.