Els límits de l'Europa 'anorèxica'
No passa gaire sovint que a un supervivent de la política com a José Manuel Durão Barroso se li escalfi la boca. Dilluns l'hi va passar. Inaugurava una trobada de think tanks a Brussel·les i va acabar emportant-se tots els titulars. L'austeritat "ha arribat al seu límit", reconeixia el president de la Comissió. El límit és que no es poden aplicar unes polítiques "fonamentalment correctes" contra la voluntat de la gent.
¿Què li va passar a l'antic amfitrió de la cimera de les Açores, ara que aspira a tenir el suport de les capitals per a un tercer mandat, per dir que no es pot anar més enllà? En el discurs que portava escrit Durão Barroso havia carregat contra l'Europa dels prejudicis. Contra "els països de la perifèria que es pensen que tots els seus problemes els ha creat algú des de fora" i contra els prejudicis dels països rics "sobre la formació i la capacitat de treball del sud", i va considerar "deshonest" culpar la Unió Europea i les seves institucions d'una crisi "que no han originat".
Fora del guió
Al costat de Barroso seia la corresponsal del diari nord-americà Wall Street Journal a Brussel·les, Matina Stevis, que el mirava fixament. Stevis, amb el to directe de la premsa anglosaxona i el cor grec, va replicar a Barroso: "A la meva ciutat, Atenes, els tractats europeus no signifiquen res. Que vostè (com a president de la Comissió) sigui el guardià dels tractats, no té cap sentit per als grecs i potser tampoc per als portuguesos. Vostè hauria de ser el guardià dels ciutadans, dels seus compatriotes de Lisboa". Touché (i rumors a la sala). Va ser aleshores que Barroso va sortir del guió per acabar entre aplaudiments: "Perquè una política tingui èxit, no només ha d'estar ben dissenyada, també ha de tenir un mínim de suport social i polític", va admetre el portuguès.
Des de tots els fronts
Des de Brussel·les s'assegura que no hi ha canvi de discurs ni de polítiques, però el cercle de l'austeritat s'estreny. El cap de la CDU -el partit d'Angela Merkel- al Parlament Europeu es va afanyar a acusar Barroso de posar en risc el rescat de l'euro. El líder dels socialdemòcrates alemanys, Peer Steinbrück, reconeixia en canvi que "l'austeritat ha atrapat alguns països com Grècia en un cercle viciós; sense creixement -afegia- no podran sortir mai del dèficit pressupostari". Les crítiques s'han multiplicat. Els líders socialistes de Portugal, França i Espanya es van conjurar divendres a Lisboa contra "l'austericidi".
El poder de Berlín ha acabat provocant la divisió dels socialistes francesos. L'esborrany d'un document del partit sobre Europa, que qualificava l'actitud de Merkel d'"intransigència egoista", ha incomodat el govern, que veu com un "perill mortal" la confrontació directa amb Berlín. El germanòfil primer ministre, Jean-Marc Ayrault, anava piulant ahir a Twitter missatges que lloaven l'amistat franco- alemanya.
Però fins i tot els socialdemòcrates alemanys acusen la cancellera de conduir Europa a l'"anorèxia". El debat sobre l'austeritat ha arribat també a la campanya electoral alemanya. El camí cap a la reelecció se li pot fer llarg i solitari a Angela Merkel.
