Internacional 02/08/2016

Les ferides obertes de la colonització a l'Àfrica

Un llibre revisa la cara 'amable' de la metròpoli lusa als seus territoris d'ultramar i denuncia com el racisme encara persisteix amb els portuguesos que emigren per la crisi

Efe
2 min
Un pescador neteja el seu vaixell davant de la costa de Maputo, la capital de Moçambic.

LisboaLes cinc excolònies portugueses a l'Àfrica encara tenen ferides per cicatritzar que no van aconseguir curar-se amb la descolonització i que es reflecteixen en un racisme encobert i molt arrelat. Així es recull en el llibre 'Racismo en portugués' (Tinta da China), de la periodista portuguesa Joana Gorjão Henriques, en el qual fa un viatge per Angola, Moçambic, Guinea Bissau, Cap Verd i Sao Tomé i Príncipe quaranta anys després de que aconseguissin la seva independència de Portugal.

Sobre el terreny, Gorjão Henriques, que es basa en nombroses entrevistes, descobreix que els privilegis de la comunitat blanca encara persisteixen, constata que la colonització "amable" que s'ensenya a les escoles portugueses no va ser exactament així i associa els problemes de racisme a Portugal a un fallit procés de descolonització.

El color de la pell

"En un restaurant, serveixen en primer lloc a un blanc que a un negre. Per demanar una hipoteca en un banc, el color de la pell també pesa en favor dels blancs. I si parlem dels barris, els dels blancs estan sempre ben situats ", comenta Gorjão Henriques.

Segons la periodista, hi ha "un racisme encapotat i estructural" promocionat pels habitants de l'antiga metròpoli i interioritzat pels mateixos excolonizats. La situació ha continuat amb l'actitud neocolonialista dels portuguesos que han emigrat en els últims anys a les excolònies "que actuen com si encara fossin colons" a causa de la crisi occidental, ha lamentat Gorjão Henriques.

L'autora denuncia que la ideologia racista implantada a les antigues colònies va acabar per propagar-se en la societat portuguesa, en la qual hi ha un considerable percentatge d'afrodescendents, en concret, l'equivalent al 5% de la població lusitana.

"A Portugal, el racisme està a l'ordre del dia, encara que es manifesti també d'una manera camuflada. En realitat, els negres estan fora del circuit econòmic", ha opinat Gorjão Henriques.

Especialment vulnerable social i econòmicament, els emigrants de les antigues colònies es fan servir en la construcció civil i el treball domèstic, principalment, amb salaris baixos i amb més possibilitats de quedar-se a l'atur.

I resideixen en els barris més aïllats i amb pitjor infraestructures de les corones metropolitanes de Lisboa i de Porto.

El llibre desmunta també un dels pilars de la història portuguesa, molt reforçat durant la dictadura de Salazar, entre el 1962 i 1974: la colonització lusitana va ser molt menys agressiva que la d'altres països, com Espanya, França o el Regne Unit.

No obstant això, l'obra apunta que Angola i Moçambic, les dues majors excolònies, van patir segregació racial per part dels colons portuguesos que si bé no estava legalitzada, com l'apartheid a Sud-àfrica, era una pràctica encoberta.

Les cinc antigues colònies van aconseguir la seva independència després de la revolució del 25 d'abril de 1974, quan es va instaurar la democràcia a Portugal. Tres d'elles -Angola, Guinea Bissau i Moçambic ja s'havien aixecat en armes contra la metròpoli durant la dècada dels 60.

stats