EL FUTUR DE LA UNIÓ EUROPEA
Internacional 27/05/2012

Les lliçons alemanyes

Nicholas Kulish
4 min
Manifestants grecs a les portes del seu Parlament. L'exemple de l'Alemanya Oriental demostra, segons els economistes alemanys, que els rescats no són la solució.

THE NEW YORK TIMES / MUNICQuan Alemanya vol entendre Grècia i la crisi que afligeix Europa, no només mira cap a la perifèria del sud del continent, sinó també cap a dins, cap a l'antiga Alemanya de l'Est, que segueix en dificultats més de dues dècades després de la unificació.

Les lliçons que va proporcionar aquesta experiència -amb el país abocant més d'1,6 bilions d'euros cap a l'Est, segons algunes estimacions, amb pocs beneficis immediats- tenyeixen fins a un punt sovint passat per alt pels estrangers les perspectives i les decisions dels responsables polítics i les actituds dels votants, molts dels quals voldrien que Grècia sortís de la zona euro, segons les enquestes.

La majoria d'economistes estan d'acord que Alemanya podria fer més per ajudar a reactivar el creixement a l'eurozona, i hi ha informacions que la cancellera Angela Merkel proposarà un gran pla per aconseguir-ho. Però les reticències a finançar les economies de Grècia i altres països en dificultats no només són qüestió de la voluntat dels mesquins alemanys d'acumular els seus fons, com sovint es presenta, sinó també de la idea que els subsidis no generen economies d'èxit. "Els diners per si sols no ajuden", diu Simon Huber, de 44 anys, que passejava recentment a prop de la porta de Sendlinger de Munic. "Només et salves si et salves tu mateix".

Tot i que els seus col·legues a l'altra banda de l'Atlàntic els alliçonen sovint sobre la necessitat de mesures d'estímul per revocar les fortunes enfonsades de països com Grècia i Portugal, els experts alemanys creuen que tenen molta més experiència intentant reviure economies no competitives dins d'una mateixa moneda després de prop de 23 anys ocupant-se de l'ex Alemanya de l'Est. "Vam fer un experiment a la vida real", diu Hans-Werner Sinn, president de l'Institut Ifo de recerca econòmica en aquesta ciutat.

L'Est, encara a remolc de l'Oest

Mentre que l'atur a l'ex Alemanya Occidental és del 6%, a l'Oriental es manté obstinadament més alt, a l'11,2%. El 2010 el PIB per càpita era d'uns 32.000 euros a l'Oest i de prop de 24.000 a l'Est, en comparació amb les xifres del 1991, que se situaven en 22.000 euros a l'Oest i uns 9.500 a l'Est. Però gran part de la reducció de la bretxa entre Est i Oest, segons els experts, és tan atribuïble a la migració dels que buscaven feina cap a l'Oest com a qualsevol millora significativa a l'Est.

Hi ha hagut històries d'èxit en la revitalització de ciutats com Dresden i Leipzig, i en algunes regions, especialment a l'extrem sud de l'antiga Alemanya de l'Est, l'economia va millor. Malgrat això, la part oriental del país avui és coneguda per les places perfectament reconstruïdes però buides durant gran part del dia i pels nous trams d'autopista amb pocs conductors. "Alemanya ha fet grans inversions en infrastructures a l'Alemanya Oriental", diu Klaus Adam, professor d'economia a la Universitat de Mannheim. "L'esperança que la resta vindria després no s'ha complert. Cal augmentar la productivitat".

Els alemanys, a la defensiva

Mentre gran part d'Europa segueix el lideratge del president francès, François Hollande, per demanar l'emissió conjunta de deute -també coneguda com a eurobons - com a solució per als problemes d'Europa, la gran majoria dels alemanys rebutja la idea. Per ells, la demanda d'eurobons sona menys com una solució tècnica a la crisi que com una manera de fer servir la bona qualificació del crèdit d'Alemanya per evitar reformes difícils però necessàries.

"No confies les teves targetes de crèdit a ningú si no pots controlar-ne la despesa", sostenia Jens Weidmann, el president del Bundesbank, el banc central d'Alemanya, en una entrevista divendres passat al diari francès Le Monde . "Agrupar el deute no és l'eina adequada per al creixement", assegurava Weidmann, exassessor econòmic de la cancellera Merkel. "Això plantejaria problemes legals i econòmics. No crec que aconseguim resoldre la crisi del deute amb més deute fora dels pressupostos ordinaris".

Merkel ha dominat la presa de decisions polítiques a Europa durant gran part de la crisi, cosa que va culminar en la signatura de 25 dels 27 membres de la UE al març del pacte fiscal per reduir els dèficits pressupostaris. No obstant això, països com Grècia i Espanya han estat incapaços de frenar el seu dèficit tan ràpid com s'havia promès.

La victòria d'Hollande aquest mes per davant del seu predecessor, Nicolas Sarkozy, i el seu suport agressiu a noves mesures de despesa per augmentar el creixement han posat Merkel a la defensiva. L'esperat pla de creixement per a Europa de Merkel està sent debatut a la cancelleria i als ministeris de Finances i Economia. La resposta de Berlín no és tant -com a Merkel li agrada dir- "més Europa", i definitivament no és més diners, sinó més Alemanya. Es fa més evident que mai el grau en què Alemanya vol refer Europa a imatge i semblança seva.

El setmanari Der Spiegel informa que hi ha en procés un pla de sis punts que inclou incentius per a empreses mitjanes, flexibilització de les proteccions contra els acomiadaments, zones econòmiques especials i fins i tot una versió del sistema alemany dual de formació, dividit entre escoles de formació professional i formació pràctica en empreses. Les empreses estatals serien venudes en un procés similar al de la Treuhand, l'agència que va ajudar a privatitzar l'Alemanya de l'Est. "La zona mediterrània hauria d'acabar sent com la República Federal, però amb un clima més bo", diu la revista.

stats