Un (mal) presagi per al 2017
La d’aquest diumenge ha estat per al Front Nacional (FN) la crònica d’una victòria anunciada. D’entrada perquè el sistema a dues voltes facilita que, al primer round, l’elector apunti més cap als extrems amb la intenció, si ho creu necessari, de rectificar a la segona votació. Però la contundència de la victòria del FN ha anat molt més enllà d’això i està directament relacionada amb la debilitat de la dreta tradicional (Els Republicans), liderada per un Nicolas Sarkozy reticent encara a admetre que els francesos van dir no a les seves formes a les presidencials del 2012. El resultat és inapel·lable en aquest sentit i és més que un toc d’alerta, un últim advertiment per a Els Republicans que o es reinventen de debò, més enllà de canviar les sigles, o la cursa per a l’Elisi el 2017 se’ls farà una muntanya. De fet, podria acabar amb una repetició, minut a minut, de la nit horribilis que la dreta va viure ahir assistint, atònita, a la victòria del FN. Lluny de sentir-se un “missatge rebut”, Els Republicans van carregar contra la ultradreta. Com si el càstig sever rebut a les urnes no fos per a ells.
