El mediador espanyol per a Líbia plega pel fracàs de la missió

TunisTot i els seus esforços d’última hora, el diplomàtic espanyol Bernardino León abandonarà el càrrec d’enviat de les Nacions Unides a Líbia sense haver forjat un acord de pau entre les dues grans faccions que pugnen pel control del país àrab. Fonts de l’ONU van informar ahir que el seu substitut, l’alemany Martin Noble, assumirà el càrrec de mediador durant els pròxims dies.

Després de la caiguda del règim del Muammar al-Gaddafi el 2011, Líbia s’ha anat immergint a poc a poc en el caos i té avui dos governs, dos Parlaments i dues grans aliances militars enfrontades, cadascuna integrada per desenes de milícies.

Un projecte fallit

Després de més d’un any de conduir les negociacions de pau, el 9 d’octubre passat León va presentar una proposta d’acord que recollia la formació d’un govern d’unitat nacional amb representants de les dues parts enfrontades, i va oferir fins i tot una llista amb els noms de les persones que havien d’ocupar les posicions de pes dins de l’executiu.

De moment, la iniciativa no ha estat aprovada ni pel Consell Nacional General -la cambra de diputats amb base a Trípoli i d’inspiració islamista- ni tampoc pel Parlament de Tubruq -el reconegut com a legítim per la comunitat internacional, i que compta amb el suport de diversos països de la regió, com l’Aràbia Saudita, Egipte i els Emirats Àrabs.

El seu mandat havia d’acabar l’agost passat, però tant el secretari de l’ONU, Ban Ki-moon, com les dues parts van demanar-li que continués unes setmanes més.

Tanmateix, la gestió del procés negociador del diplomàtic espanyol ha suscitat fortes crítiques al país àrab, sobretot pel fet d’haver presentat públicament un acord abans de comptar amb l’aprovació de les parts. “En general, la ingerència estrangera no és rebuda amb gaire simpatia a Líbia. I en el cas de León, s’ha posat en dubte la seva imparcialitat”, sosté Sergio Altuna, un analista polític establert a Tunísia.

Les opcions d’arribar a un acord in extremis es van desbaratar quan el diari britànic The Guardian va publicar que el diplomàtic espanyol negociava des del mes de juny la seva incorporació a l’escola diplomàtica dels Emirats Àrabs Units. Aquesta monarquia del golf Pèrsic ha assistit militarment la milícia liderada pel general Haftar, aliada al Parlament de Tubruq, i fins i tot va bombardejar posicions dels seus adversaris amb caces bombarders.

Per la seva banda, el diplomàtic espanyol ha acusat una mà negra d’haver piratejat el seu correu electrònic per difondre el seu futur professional i d’haver utilitzat la informació per acusar-lo de parcialitat i sabotejar així les opcions d’arribar a un acord abans d’acabar el seu mandat. Un portaveu de l’ONU va sortir ahir en defensa de León, elogiant els “seus esforços sense fi” per complir l’objectiu fixat per l’organització internacional.

Implicació internacional

Tot i que les converses s’han encallat, la comunitat internacional encara no dóna per morta la via negociadora. De fet, les mateixes parts no han tancat les portes a continuar parlant. “La substitució de León hauria de permetre reiniciar-ho tot, ara que sabem que no era neutral”, ha declarat a Reuters Auad Abdulsadek, un dels negociadors del govern amb base a Trípoli, que aposta per continuar el diàleg de manera directa, sense la presència d’un mediador internacional.

Una de les lògiques que han portat la comunitat internacional a implicar-se de manera més directa i urgent en les negociacions és la implantació de l’autodenominat Estat Islàmic a Líbia, aprofitant l’absència d’un govern fort que controli el territori. En concret, la milícia jihadista domina la regió de Sirte, al centre del país, i té petites bases en altres punts, com els afores de la ciutat de Derna, situada a l’est.