Els migrants, la moneda de canvi de Turquia amb la Unió Europea

Enviada especial a IstanbulTurquia acull 4,5 milions d’immigrants, dels quals 3,7 són refugiats sirians, i la resta, immigrants indocumentats o sol·licitants d’asil de l’Iraq, l’Afganistan, el Pakistan, Bangladesh o països africans. Com a membre no signatari de la Convenció de Ginebra que no reconeix l’estatut de refugiat, Turquia s’ha convertit en una sala d’espera permanent per als milions de migrants i refugiats que aspiren a arribar a algun país de la Unió Europea. La interminable espera fa que molts acabin prenent el camí més ràpid i optin per jugar-se la vida a bord d’una llanxa per arribar a les costes gregues o intentin malviure amb un treball mal remunerat a Turquia. Tot això, unit a la crisi econòmica, que des de fa anys està enfonsant la lira turca, ha convertit el país eurasiàtic en el paradís de les màfies del tràfic de persones.

Des del començament de la crisi siriana el 2011, el govern turc “ha invertit 21.000 milions d’euros del seu propi pressupost en els refugiats, creant un total de 21 camps per a unes 230.000 persones”, assegura a l’ARA Mehmet Halis Bilden, director de l’Agència de Gestió de Desastres i Emergències de Turquia (AFAD).

Ara Turquia espera que la seva generositat es vegi recompensada. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, es queixa que la Unió Europea no li ha reemborsat part dels diners invertits en millorar les condicions de vida dels sirians i frenar la immigració a Europa, ja que els 6.000 milions d’euros promesos per la UE al govern turc el 2016 s’estan destinant directament a projectes gestionats per ONGs, sense passar per les autoritats del país. A més, la UE encara no ha transferit a Turquia ni la meitat d’aquesta suma total -és a dir, ni 3.000 milions d’euros-, i la segona partida de 3.000 euros més està de moment congelada, a l’espera que els Vint-i-vuit hi donin el seu vistiplau. Així mateix, la UE tampoc ha proporcionat els visats promesos als ciutadans turcs a causa de les mesures repressives que Ankara va prendre contra els opositors del govern després de l’intent colpista del juliol del 2016.

Un joc a dues bandes

“Erdogan juga a dues bandes amb els refugiats. D’una banda, els presenta com a germans i germanes musulmans amb l’esperança d’evitar una reacció xenòfoba a Turquia i fomentar un sentiment de solidaritat religiosa. Però d’altra banda utilitza als sirians com a moneda de canvi en les relacions amb la Unió Europea”, assenyala Aykan Erdemir, exparlamentari turc i membre de la Fundació per a les Democràcies.

La majoria dels sirians han optat per viure fora dels campaments de refugiats. Encara que cada desplaçat rep de l’ONU un ajut mensual de 200 euros per a les seves despeses, aquesta quantitat és insuficient per mantenir una família. Per això molts treballen de forma il·legal. “Com que no disposen d’un estatus legal, estan atrapats en un mercat laboral informal i s’enfronten a una explotació política, econòmica i sexual”, adverteix Erdemir en una entrevista a l’ARA.

Tot i que les autoritats turques s’estan esforçant per matricular els nens sirians en centres educatius públics, més de la meitat del prop de milió i mig de menors refugiats que hi ha al país encara no estan escolaritzats. No obstant això, són dades positives, segons l’Unicef, ja que el 2017 un total de 610.000 nens i joves van rebre educació, davant dels 108.000 que estudiaven fa quatre anys.

El projecte d’Erdogan de crear “una nació gran i forta” s’ha vist sacsejat pel descens de la taxa de natalitat, que ha arribat al 2,01 fills per dona, la xifra més baixa des de la Primera Guerra Mundial. Erdemir ho explica així: “Turquia s’està convertint en un país que envelleix. Per tant, podria beneficiar-se positivament de la recepció d’immigrants si du a terme polítiques integrals adreçades a atreure immigrants qualificats. Alhora, però, hauria d’atendre les necessitats humanitàries dels sol·licitants d’asil i els seus drets”.

En plena campanya electoral per a les presidencials de demà, Erdogan va anunciar la seva intenció de donar la nacionalitat a 300.000 immigrants sirians i d’altres nacionalitats. “Em temo que l’acord actual de Turquia serà oferir el somni turc només a uns pocs afortunats amb recursos, mentre que la majoria dels sol·licitants d’asil acabaran sent la classe marginada”, lamenta l’analista turc.

Sentiments xenòfobs

“El debat electoral se centra gairebé exclusivament en els sirians, encara que ens cridi l’atenció la difícil situació de nombrosos sol·licitants d’asil de països africans i de l’Àsia Central”, adverteix l’exparlamentari otomà. La idea que els sirians viuen millor que els turcs perquè no paguen impostos o perquè tenen més ajudes socials s’està estenent perillosament al país. A més, l’oposició, especialment els nacionalistes, utilitza aquest malestar per atiar sentiments xenòfobs.

La resta dels immigrants passen desapercebuts a ulls de la societat turca o són detinguts per les autoritats i retornats als seus països d’origen. Prop de 200.000 afganesos malviuen a Turquia, gran part d’ells al barri de Zeytinburnu, a Istanbul. Els afganesos són l’esglaó més baix en la jerarquia dels immigrants i també la mà d’obra més barata: competeixen amb els kurds, que cobren dues vegades més que un afganès. Però, tot i això, milers d’afganesos segueixen pagant milers d’euros a les màfies per entrar il·legalment a Turquia i després continuar el seu periple capa Europa.

En els últims mesos l’entrada massiva d’afganesos indocumentats des de l’Iran ha posat en alerta les autoritats turques, que n’han detingut i traslladat a centres de deportació uns 20.000. De fet, fa unes setmanes, uns 200 afganesos indocumentats van ser retornats a Kabul, i van haver de deixar enrere els seus somnis d’un futur lluny de la guerra i la violència a l’Afganistan.