El món lliure, en perill
Trump no vol qüestionar els dictadors ni posar-se al costat de la llei o dels drets humans
PeriodistaTal com va denunciar l'exsecretari de Defensa dels Estats Units, el general James Mattis, en un polèmic article que desafiava la norma no escrita que imposa als militars no criticar els seus governs, el problema de Donald Trump és que "ni tan sols fingeix intentar unir els nord-americans".
Trump mai fingeix. No fingeix ser intel·ligent –recordin la seva proposta d'injectar desinfectant per combatre el covid-19 o el seu suggeriment de deixar de fer-ne proves per reduir les xifres de contagis–, no pretén no ser un depredador sexual ni es molesta a dissimular la seva ignorància –segons l'explosiu llibre de John Bolton, desconeixia que la Gran Bretanya disposés d'arsenal nuclear i pensava que Finlàndia formava part de Rússia– o la seva admiració pels dèspotes de tot el món.
És com un nen sense filtres. La seva incapacitat a l'hora de dissimular el porta a aprovar sancions contra una violació dels drets humans més elementals i després retractar-se'n perquè li convé per als seus acords comercials. No topa amb cap dilema moral quan anteposa l'economia al respecte a la vida humana, ni quan dilapida l'escassa credibilitat que quedava als Estats Units a l'hora d'exercir de xèrif internacional.
Sancions suspeses
Per això no és estrany que Trump hagi suspès les sancions contra alts funcionaris xinesos en resposta a la repressió a la província musulmana del Xinjiang, on almenys un 10% de la població ha estat reclosa en camps de reeducació per eliminar "la llavor terrorista", com sol dir Pequín, de la seva religió. Trump no hi veu cap problema en aquesta reedició dels camps de concentració, que mai van arribar a desaparèixer de la Xina comunista amb diferents noms. De fet, segons el llibre de Bolton, n'ha defensat la construcció i tot. "Amb l'única presència de traductors, Xi va explicar a Trump per què estava construint camps de concentració a Xinjiang. Segons el nostre traductor, Trump va dir que Xi havia de tirar endavant la construcció dels camps perquè pensava que era l'opció correcta", sosté Bolton citat pel Wall Street Journal.
La puntada contra els principis més elementals seria descoratjadora si no fos tan previsible. La dictadura de Xi Jinping, el líder xinès amb més poder i ambició des de Mao, té un pla d'homogeneïtzació de tot el territori que inclou les seves regions rebels, aquelles que com el Tibet, el Xinjiang i Hong Kong presenten profundes diferències identitàries que s'han arribat a defensar amb violència. Qualsevol gest de dissensió és aniquilat perquè no s'estengui, i castigar tota la població pels crims d'un grapat de persones és una tàctica habitual que s'ha vist exacerbada gràcies a la indiferència del més improbable dels aliats, el seu arxienemic polític, el líder del món capitalista convertit per la seva ambició en una presa del sibil·lí depredador xinès.
"Un bon tracte"
Quan la revista Axios va preguntar a Trump per què finalment no s'havien imposat sancions contra responsables xinesos, Trump va respondre amb una bufetada d'honestedat. "Vaig fer un bon tracte, 250.000 milions de dòlars de compres potencials", es va justificar. "Quan estàs enmig d'una negociació i, de sobte, s'imposen sancions addicionals... Hem fet moltes coses. Vaig imposar aranzels a la Xina, que són bastant pitjors que totes les sancions que es puguin imaginar", va afegir. Si el que busca és un xec, Xi sabrà bé com guanyar-se'l.
Trump no vol qüestionar els dictadors, ni posar-se al costat de la llei o dels drets humans. Segons Bolton, va arribar a demanar ajuda al dictador Xi per guanyar la reelecció. La seva deriva moral arrossega tot un país i qüestiona la legitimitat de les democràcies, capaces de donar a llum aquesta mena de dirigents, justificant règims despòtics com una alternativa no tan desgavellada. La capacitat destructiva de l'actual administració no s'ha d'infravalorar. El món lliure és menys lliure que mai.
