LA CAIGUDA

Les monarquies europees són un mal negoci (per als ciutadans)

Diverses Corones del Vell Continent s’han vist esquitxades per escàndols econòmics

Quan un país converteix el ceptre del seu rei en el puntal de la seva unitat, sap que tots els seus estaments hauran de treballar constantment per evitar que aquest referent de la seva estabilitat no es debiliti gens ni mica, ja que si fracassa, l’estat li anirà al darrere. Per aquest motiu, han sigut molts els monarques que al llarg de la història recent han aprofitat aquesta sobreprotecció que els ofereixen per fer el que més els ha convingut en tots els àmbits. Però sobretot en l’econòmic.

La diferència en relació al cas de Joan Carles de Borbó és que mai són els monarques els autors oficials dels fets reprovables. Els artífexs solen ser els parents, i els que se n’emporten les conseqüències. Això sí, les vegades que n’hi ha hagut, perquè una altra situació habitual és que les conductes discutibles acabin sent castigades només per l’opinió pública.

Països Baixos

La neerlandesa és una de les democràcies més fortes del món segons l’Índex Democràtic del 2019 de The Economist. Això no els ha garantit que els escàndols provocats pels seus monarques fossin menors, i tampoc que fossin jutjats amb més duresa. El més sonat és el que va protagonitzar el rei consort Bernat, marit de la reina Juliana i avi de l’actual rei Guillem d’Orange-Nassau. Fill d’una branca menor d’una casa aristocràtica holandesa, Bernat va intercedir, a canvi d’un suborn d’un milió d’euros, en favor de l’empresa nord-americana Lockheed en un contracte amb el govern per comprar avions per a l’exèrcit. L’escàndol va ser tan greu que, per parar el cop, la reina va presentar l’abdicació al Parlament holandès, que la va rebutjar. Ell va ser desposseït dels títols, però no hi va haver judici.

La resta de problemes que ha patit aquesta rica monarquia els últims anys han estat fruit de l’elevat tren de vida de Guillem i la seva esposa, Màxima. Vacances de 300.000 euros a Grècia o una reforma de 63 milions d’euros públics del Palau de Huis ten Bosch són algunes de les notícies que més han alterat la família reial, de la qual justament Màxima és la membre amb més aprovació pública.

Regne Unit

La reina d’Anglaterra és una de les més riques del món, amb un patrimoni estrictament personal de 425 milions de lliures el 2019, segons el Sunday Times. Altres fonts afirmen que la xifra, incloent-hi tots els béns públics i de la institució, arribaria fins als 13.000 milions de lliures. Però malgrat la magnitud de les xifres els seus descendents han buscat també vies pròpies de finançament. L’exesposa d’Andreu de York, Sarah Fergusson, va ser enxampada cobrant a empresaris per fixar cites amb el seu exmarit, que és el fill preferit de la reina. Als que li van parar el parany els va demanar 30.000 euros per accedir a quedar amb ells i mig milió més per asseure’ls després amb el seu ex. No hi va haver judici ni cap conseqüència legal. Es va solucionar internament. El 2016 va aparèixer el seu nom als papers de Panamà.

Andreu ha sigut qui ha portat més escàndols econòmics a la monarca britànica. Durant deu anys va treballar per a UK Trade & Investment representant els interessos d’empreses britàniques; va promocionar el Regne Unit a tot el món perquè hi arribessin inversions. D’aquells anys en van sorgir polèmiques com el dinar al Palau de Buckingham amb un membre de l’antic règim tunisià, que va ser allotjat per un traficant d’armes libi o que va aprofitar els contactes per vendre una casa d’un parent del president del Kazakhstan.

Una altra jove de la reina, Sofia, casada amb Eduard de Wessex, el fill petit del rei, va ser enxampada fent negocis amb un suposat xeic àrab usant el parentiu reial. L’home era un periodista disfressat i la història va fer que hagués de deixar la feina, tot i que després la van posar en nòmina a la casa reial, i encara hi és.

Bèlgica

La família reial belga també té el seu príncep Andreu. En aquest cas es diu Llorenç i és el germà de Felip, el rei actual. El 2011 es va saber que la marina belga li havia pagat 175.000 euros en decoració per al seu palau. Per evitar tribunals, govern belga i casa reial van pactar que no tornés els diners. Posteriorment han sortit a la llum negocis particulars seus amb fills del coronel Gaddafi i un viatge a la República Democràtica del Congo que li havia prohibit expressament el govern.

La monarquia belga també va ser molt criticada el 2013 quan va transcendir que la seva reina emèrita, Fabiola de Mora y Aragón, havia creat als 84 anys -i després de 20 anys viuda- una fundació privada amb “un objectiu filantròpic d’ajuda als membres de la família reial, en primer lloc, així com per divulgar les obres en record de la parella reial de Balduí i Fabiola”. A ningú se li va escapar que aquest projecte als 84 anys no era més que un intent d’evitar pagar el gravamen del 70% que s’aplica als patrimonis sense hereus directes. Ella i Balduí no van tenir fills i els seus nebots estaven obligats a pagar-lo. La fundació es va dissoldre i al cap de dos anys la reina va traspassar. Durant els 20 anys que va ser reina viuda -en què va arribar a ser doblement emèrita, ja que va arribar a regnar el fill del seu cunyat- va cobrar 30 milions d’euros públics.

Altres monarquies com la sueca i la danesa han tingut també topades amb la llei i l’ètica per qüestions econòmiques. La primera, quan es va saber que un empresari havia pagat el viatge de noces de l’hereva, Victòria; i la segona, quan va transcendir, al gener, que els futurs reis Frederic i Maria tenien des de feia deu anys una casa a Suïssa tot i tenir prohibit comprar propietats fora de les seves fronteres amb els diners de l’assignació. A Suècia, un jutge va dir que la llei no afectava ni el rei ni tampoc els seus descendents. A Dinamarca, l’escàndol ha arribat al Parlament amb un afegit, i és que posaven en lloguer la casa a Suïssa.