OBITUARI

Mor John Lewis, l'últim dels apòstols de Martin Luther King

Congressista demòcrata, va dedicar la vida a la lluita pels drets civils i contra el racisme

John Lewis saludant en l'acte commemoratiu dels 50 anys de la Marxa de Washington, el 28 d'agost del 2013 / SAUL LOEB / AFP
KATHARINE Q. SEELYE / 'THE NEW YORK TIMES'

John Lewis, congressista demòcrata, apòstol de la no-violència que va ser un dels participants de la Marxa a Selma i un històric de la lluita per la igualtat racial, ha mort als 80 anys víctima d'un càncer de pàncrees que li van diagnosticar al desembre, segons ha confirmat la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi.

Lewis, nascut a l'estat de Geòrgia, va anunciar el 29 de desembre que tenia un càncer de pàncrees ja en fase 4, l'última, però, malgrat això, es va comprometre a continuar lluitant amb la mateixa passió amb la qual sempre havia plantat cara. "He estat en tot tipus de lluites –per la llibertat, la igualtat i els drets humans essencials– durant gairebé tota la meva vida", va dir.

Des de la primera línia contra la campanya per acabar amb les lleis de Jim Crow, que suposaven el mandat legal per a la segregació racial als Estats Units, Lewis va ser un valent activista del moviment dels drets civils i l'últim dels oradors de la històrica Marxa de Washington pel Treball i la Llibertat del 1963, en què Martin Luther King va pronunciar el discurs de l' I have a dream [Tinc un somni].

Pagar amb el propi cos

El 7 de març del 1965 va dirigir una de les marxes més famoses de la història nord-americana. En l'avantguarda de 600 persones que demanaven el dret de vot negat, Lewis es va dirigir cap a l'altre costat del pont Edmund Pettus de Selma, Alabama, a l'espera que actuessin tropes estatals amb equips antidisturbis. Malgrat que els manifestants van acatar silenciosament l'ordre de dispersió, els agents van tirar gasos lacrimògens i van fer servir tubs de goma embolicats amb filferro com a fuet. En el cos a cos, conegut com Diumenge Sagnant, un soldat va obrir el cap a Lewis amb una porra i el va seguir colplejant mentre estava a terra.

De Selma a Ferguson: la lluita racial continua

Les imatges televisives de les pallisses van indignar la nació i van galvanitzar el suport a la llei del dret de vot, que el president Lyndon B. Johnson va presentar en una sessió conjunta del Congrés vuit dies després. Una de les fites en la lluita pels drets civils va ser la llei que eliminava l'obligació d’alfabetització per als ciutadans negres que volien registrar-se per votar. Un cop registrats, milions d’afroamericans van començar a transformar la política a tot el sud i van donar a Jimmy Carter, també fill de Geòrgia, el marge necessari perquè s'apuntés la victòria a les eleccions presidencials del 1976. Un cartell molt popular a l'època proclamava: "Les mans que han collit cotó ara poden escollir un president". I el seu poder va obrir la porta al fet que els negres, inclòs Lewis, passessin a ocupar càrrecs públics. Elegit el 1986, es va convertir en el segon afroamericà enviat al Congrés des de Geòrgia per representar un districte que abastava gran part d’Atlanta.

L'assassinat de Floyd

Més de mig segle després, arran de l’assassinat al maig de George Floyd, un home negre en custòdia policial a Minneapolis, Lewis no va dubtar a sumar-se a les manifestacions contra la brutalitat de la policia contra la comunitat afroamericana i, més àmpliament, contra el racisme sistèmic que s'ha enquistat en tots els racons de la societat. L'octogenari va veure en aquelles protestes una continuació de la feina de la seva vida. "Va ser molt emotiu, molt, veure centenars de milers de persones de tots els Estats Units i d'arreu del món sortir al carrer i parlar, parlar, interessar-se pel que jo anomeno bon problema", va dir Lewis al programa de la CBS This morning, al juny. Sobre el moviment Black Lives Matter va dir que "sembla diferent" d'altres moviments perquè és massiu i aplega gent molt diferent, motiu pel qual augurava que "no hi haurà retrocés".

La història personal de Lewis discorre paral·lela a la del moviment dels drets civils. Estava entre els tretze originals dels Freedom Riders [Viatgers de la Llibertat], els activistes blancs i negres que el 1961 van desafiar la segregació oficial als autobusos interestatals del sud. Va ser cofundador i primer líder del Comitè de Coordinació dels Estudiants No-Violents i va ajudar a organitzar la marxa a Washington, en la qual el doctor King va ser el conferenciant principal, a les escales del Lincoln Memorial.

Contra la segregació racial

Lewis va dirigir manifestacions contra els serveis públics segregats per raça, fossin lavabos, hotels, restaurants, parcs públics i piscines, i es va aixecar contra altres indignitats que relegaven els no blancs a tenir una ciutadania de segona classe. A gairebé cada protesta va ser colpejat, cremat amb cigarretes ¡ turmentat per multituds blanques a què la llei emparava. Lewis va ser arrestat 40 vegades del 1960 al 1966. Durant les marxes per la llibertat del 1961 va quedar inconscient sobre un bassal de la seva pròpia sang fora de la terminal d'autobusos de Montgomery, després que centenars de negres fossin atacats. L'activista va passar infinitat de dies i nits a les presons del comtat i 31 dies a la brutal presó de Parchman, el centre penitenciari estatal de Mississipí.

Quan el desembre del 2019 la Cambra va votar per processar el president Trump, les paraules de Lewis es van sentir per sobre de les de la resta de congressistes. "Quan veieu alguna cosa que no és correcta, però que tampoc és justa, teniu l'obligació moral de dir-hi alguna cosa", va dir en la seva intervenció. "Feu alguna cosa. Els nostres fills ens preguntaran: «Què heu fet? Què heu dit? » Per a alguns, aquest vot pot ser difícil, però tenim una missió i un mandat per estar al costat correcte de la història".

Més enllà del somni de Martin Luther King

Les seves paraules també van ressonar després que es veiés el vídeo d'un agent de policia de Minneapolis agenollat sobre el coll de George Floyd mentre es queixava que no podia respirar.
"Va ser tan dolorós, em va fer plorar", va afirmar Lewis. "Ara la gent entén de què es tractava la lluita. És un altre pas per a un camí molt llarg cap a la llibertat, la justícia per a tota la humanitat". 

El 2001 Lewis va boicotejar la investidura de George W. Bush argumentant que pensava que el republicà era escollit president irregularment, després que el Tribunal Suprem aturés un recompte de vots a Florida. Anys després, va fer el mateix amb Donald Trump i va qüestionar la legitimitat de la seva presidència a causa de "l'evidència" que Rússia s'havia interposat a les eleccions del 2016 per ajudar el candidat en detriment de la demòcrata Hillary Clinton. La seva absència li va valer que el magnat de Nova York li dediqués un dels seus tuits: "El diputat John Lewis hauria de dedicar més temps a arreglar i ajudar el seu districte, que està en un estat horrible i que s'esmicola (per no parlar que està infestat de criminalitat) en lloc de queixar-se falsament dels resultats electorals. Tot és parlar, parlar, parlar, no hi ha acció ni resultats. Trist!"

Lewis va ser un orador popular en les inauguracions dels cursos universitaris i sempre acabava oferint els mateixos consells: que els graduats es posessin en "bons problemes", com ho havia fet ell contra els desitjos dels seus pares. El 2018 ho va resumir així a Twitter: "No us perdeu en un mar de desesperació. Tingueu esperança, sigueu optimistes. La nostra lluita no és la lluita d’un dia, d’una setmana, d’un mes o d’un any, sinó que és la lluita de tota la vida. Mai tingueu por de fer soroll, i fiqueu-vos en bons problemes, dels necessaris”.

Copyright: The New York Times