EXTREMA DRETA
Internacional 27/10/2015

El to nacionalista del govern polonès inquieta la UE

Cap formació d’esquerres obté representació parlamentària

Isaac Lluch
3 min
Un treballador camina davant d’un pòster electoral de Llei i Justícia, on apareix el líder del partit, Jaroslaw Kaczynski.

MunicEl partit nacionalista conservador Llei i Justícia (PiS) ha guanyat rotundament les eleccions legislatives a Polònia. El triomf de la formació que lidera el controvertit ex primer ministre Jaroslaw Kaczynski és també un sever càstig a l’establishment liberal i socialment insensible que ha representat la centredretana Plataforma Ciutadana (PO), que des de fa vuit anys ha governat el país.

Segons les últimes informacions, el PiS ha aconseguit el 37,7% dels vots, els millors resultats de la seva història. Si arriba o no a la majoria absoluta es concretarà a partir de la publicació dels resultats oficials avui, però això no amoïna Kaczynski, que presumeix del fet que, amb la històrica victòria de diumenge, el PiS es convertirà en el primer partit des del final del comunisme que regirà sol a Polònia.

Després del triomf de Llei i Justícia, la futura oposició ja especula sobre una possible primera mentida electoral dels conservadors nacionalistes: la proposta de Kaczynski com a primer ministre i no de Beata Szydlo, que és qui va concórrer com a candidata. L’opinió pública polonesa ha elucubrat des del principi que Szydlo és la dona titella rere l’excap del govern del país.

Kaczynski és l’home fort del PiS. Quan va governar a Polònia fa gairebé deu anys va malmetre les relacions entre el seu país i Alemanya i la Unió Europea. En campanya electoral, el partit va insistir que Polònia havia de presentar-se com un país més segur de si mateix i no com una dependència de Brussel·les o Berlín. En aquest sentit, els analistes polítics del país raonen que Polònia es mostrarà menys disposada a arribar a acords amb la UE i que això conduirà a nous problemes.

Relació amb Europa

A Brussel·les creix la preocupació que Polònia es converteixi en una força líder de negació. Fins ara, la primera ministra polonesa del liberal PO, Ewa Kopacz, havia actuat de contrapès al populisme de dretes d’Hongria i al d’esquerres d’Eslovàquia, però ara ha guanyat un partit “el programa del qual segur que no significa un reforçament de la integració europea”, va indicar inquiet el president del Parlament Europeu, Martin Schulz.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va apuntar que s’alegra d’una pròxima trobada amb Szydo per treballar estretament per una UE “més forta i resistent en què Polònia juga un rol central”. Més de mal digerir és la victòria dels nacionalistes conservadors polonesos per al president del Consell Europeu i ex primer ministre del país, Donald Tusk, que va optar per mantenir el silenci. L’antipatia entre Tusk, ànima del PO, i Kaczynski és sobradament coneguda, com ho és també la tensa relació que en el passat van mantenir el líder del PiS i la cancellera alemanya Angela Merkel.

Crisi dels refugiats

És poc imaginable que Polònia en les pròximes negociacions amb Brussel·les sobre la crisi dels refugiats aprovi rebre’n qualsevol contingent, ja que el nou govern no entén que sigui un problema del conjunt d’Europa. Kaczynski va jugar en campanya electoral conscientment la carta de l’odi i de la por en contra dels refugiats musulmans que, de fet, no són a Polònia, i va apuntar que “podien transmetre malalties”. El polític polonès també ha mostrat sintonia amb el primer ministre hongarès, del populista de dretes Viktor Orbán.

Amb tot, també l’oposició polonesa serà conservadora, ja que cap formació d’esquerres ha obtingut representació parlamentària.

Croàcia demana recursos per als refugiats

Croàcia va activar ahir el mecanisme de protecció civil de la UE que li permet rebre suport material per fer front al gran nombre de demandants d’asil que arriben al seu territori. La petició arriba un dia després de la cimera celebrada entre deu països de la Unió Europea i tres de no comunitaris (Albània, Macedònia i Sèrbia) en relació a la crisi dels refugiats. A la trobada va acordar-se un augment dels recursos d’assistència per a les persones que fan ruta a través dels Balcans i, alhora, un reforçament dels controls a les fronteres.

Entre el material que demana Croàcia hi ha tendes de campanya per fer front a l’hivern, llits, matalassos i equips sanitaris. El protocol activat des de Zagreb és un mecanisme que facilita la cooperació entre els 28 països comunitaris, Islàndia, Montenegro, Noruega, Sèrbia i Macedònia.

Croàcia s’ha convertit en un dels estats europeus amb més trànsit de refugiats després que Hongria tanqués la seva frontera amb Sèrbia el 15 de setembre. Més de 240.000 refugiats han arribat al país des que va començar la crisi migratòria, tot i que la pràctica totalitat han seguit el seu viatge cap al nord d’Europa, sobretot en direcció a Alemanya.

stats