ELECCIONS ALS ESTATS UNITS

La nit electoral més incerta

Els nord-americans han començat a votar, però el covid pot fer que el 3 de novembre no hi hagi resultats

“He estat esperant aquest dia quasi quatre anys i no podia esperar més, però també volia assegurar-me que el dia de les eleccions la meva presència en una cua no fes desdir-se altra gent de posar-s’hi per l’aglomeració”, explica Jane Stanga, amb mascareta blanca, al sortir de dipositar el seu vot a Joe Biden a les eleccions presidencials dels Estats Units. L’estat de Virgínia, on ella viu, va obrir col·legis electorals el 18 de setembre, de manera que la gent que no vol arriscar-se a les aglomeracions d’una jornada electoral en plena pandèmia de coronavirus pot anar a votar abans. I no és l’únic lloc. Alabama va ser el primer el 9 de setembre, i fins avui ja són nou els estats que han posat les urnes. Però no ho faran gairebé tots fins pocs dies abans del 3 de novembre.

Aquest tipus de vot per avançat és habitual en molts estats, però el covid-19 està fent que s’ampliï i que s’hi aculli molta més gent. El covid també farà créixer les opcions de vot per correu i vot en absència (absentee vote ). Aquest últim es pot exercir per correu o bé en persona per avançat, però acostumava a requerir una justificació sobre els motius que impedien votar el dia de les eleccions, com per exemple ser fora del país. Aquest any molts estats han eliminat la necessitat de cap “excusa” o permeten posar el covid-19 com a excusa genèrica per votar en absència. A més, estats com Califòrnia, Nevada, Nova Jersey i Vermont permetran el vot per correu a tots els electors, una fórmula que ja feien servir abans del covid a Washington, Oregon, Utah, Colorado i Hawaii.

“Em preocupa el vot per correu”

“No he rebut cap papereta al correu, cosa que m’hauria molestat molt perquè jo ja he votat, però em fa por que la gent que viu a la casa dels meus pares, que han mort fa poc, rebin la papereta dels meus pares” i la facin servir, deia Brett Holbrook, que es declarava votant de Trump, perquè “l’actitud dels demòcrates de pintar els republicans com els que volen matar l’àvia o enverinen la nostra aigua ” ja fa anys que li “provoca nàusees”. Un altre votant de Trump, Bobby Stevens, aquest sí amb mascareta tot i que per sota del nas i amb una gran bandera dels EUA pintada al mig, també estenia l’ombra de sospita sobre el vot per correu: “Si votes en absència val, però el d’aquests estats que estan enviant paperetes a tothom és un sistema que no està provat, i en alguns casos s’han vist exemples de frau, i això em preocupa”.

Unes opinions que es fan ressò de l’alerta que el president Trump està esbombant ja fa setmanes, quan denuncia el vot per correu com a fraudulent per justificar una possible batalla legal contra els resultats electorals del 3 de novembre.

Són moltes les veus que posen en dubte aquest suposat frau. Però en el que sí que tothom està d’acord és que l’augment del vot per correu és molt probable que faci que aquest 2020 els nord-americans es llevin l’endemà de les eleccions sense saber encara qui ha guanyat. “Comptar tots els vots per correu pot trigar diversos dies, no ho sabem perquè no ha passat mai, però és molt possible que no sapiguem el resultat de les eleccions la mateixa nit electoral”, admet Mark J. Rozell, degà de la Schar School of Policy and Government a la Universitat George Mason.

I tenint en compte que els votants que més faran servir el correu seran els demòcrates, “que tendeixen més a dur mascareta i buscar la seguretat davant del covid”, diu el degà, l’escenari que s’obre és un que molt probablement fa anar de corcoll el mateix Trump: “És possible que a mesura que es vagin escrutant els vots la nit electoral, els resultats mostrin Donald Trump guanyant a tot arreu, però que això sigui perquè els seus seguidors són els que més han votat el mateix dia de les eleccions, i després a mesura que es vagi recomptant el vot per correu el seu marge es vagi estretint més i més i potser acabi sent derrotat per Joe Biden al cap d’uns dies”, apunta Rozell en un programa virtual ofert pel Foreign Press Center (FPC) dels EUA.

És en aquest probable escenari que l’equip legal de Trump entraria en acció, i és per això que Biden té preparat també des de fa dies el seu propi grup d’advocats especialitzats. “Seria molt desestabilitzador per al nostre sistema que un dels candidats no reconegui els resultats, i seria especialment problemàtic si és el president en el càrrec qui ho fa”, admet el degà, que recorda que el demòcrata Al Gore, l’any 2000, va acceptar immediatament la “controvertida decisió del Tribunal Suprem”, que per una majoria justa de 5 a 4 va ordenar a l’estat de Florida que aturés el segon recompte i hi va proclamar guanyador George W. Bush per només 500 vots.

Cap dubte

Al contrari que Holbrook i Stevens, els votants que admetien haver donat suport a Biden a la sortida dels col·legis electorals d’Arlington, Virgínia, asseguraven no tenir cap dubte de la fiabilitat del sistema de vot per correu. En les entrevistes de carrer facilitades pel programa virtual de la FPC, Jane Stanga apuntava fins i tot que les facilitats de vot ofertes pel covid s’haurien d’instaurar, ja que “les eleccions sempre es fan en dimarts, quan molta gent no hi pot participar”. De fet, s’espera que aquestes facilitats facin créixer la participació, sobretot entre minories com llatins i afroamericans, que acostumen a votar menys i ho fan majoritàriament pels demòcrates.

Tot i així, Alexy Bustillo, que deia també haver votat per Biden, admetia que havia evitat conscientment l’opció del vot per correu. “Volia estar segur que el meu vot es compta”, al·legava, i afegia: “Per a mi només es tracta de treure el president del càrrec. Sempre em vaig preguntar com havia arribat Hitler al poder, com els bons alemanys van donar suport a una persona així, i ara estem veient el mateix al nostre país, on tenim supremacistes blancs i neonazis que se senten còmodes expressant-se obertament, i no crec que això estigui bé”.

Les posicions estan clarament polaritzades i només les urnes resoldran la disputa -amb permís dels tribunals- el 3 de novembre. O bé uns dies més tard.