Els països àrabs munten el seu exèrcit conjunt

El CaireEls vents de canvi que bufen al Pròxim Orient des de l’esclat de la Primavera Àrab fa quatre anys fins i tot sacsegen l’esclerotitzada Lliga Àrab. Els països de l’organització panàrab van arribar ahir a un principi d’acord sobre la creació d’una força militar conjunta per afrontar les noves amenaces a la seguretat regional. El pacte, sorgit d’una proposta llançada pel rais egipci, Abdel Fattah al-Sissi, arriba en un moment de gran convulsió a la zona, amb diversos països immersos en cruents conflictes bèl·lics, i amb l’Aràbia Saudita liderant una coalició de 10 països involucrada en una campanya militar aèria al Iemen.

La notícia va ser anunciada ahir pel president Al-Sissi en la roda de premsa de cloenda de la cimera anual de la Lliga Àrab, celebrada a la ciutat egípcia de Xarm al-Xeikh. “Amb la finalitat d’estar a l’altura de la responsabilitat que representen els greus desafiaments als quals s’enfronta la nostra nació àrab, els líders àrabs han donat suport al principi d’establir una Força Militar Àrab”, va declarar el mandatari egipci.

Tanmateix, els líders àrabs encara no han concretat quines seran les característiques del nou cos ni quins procediments caldrà seguir per desplegar-lo. “Es formarà un grup d’alt nivell sota la supervisió dels caps de l’estat major de les forces armades dels estats membres per estudiar tots els aspectes relatius a l’establiment de la força conjunta”, va afegir el general. Segons declaracions de responsables militars egipcis a l’agència de notícies AP, el cos estarà dotat d’uns 40.000 soldats i s’hi integraran de forma voluntària els països àrabs que ho desitgin. A més, només es desplegarà en un país prèvia petició del seu govern

En teoria, el nou cos militar tindrà com a objectiu central lluitar contra “els grups terroristes”, una referència probablement dirigida a l’Estat Islàmic (EI), la milícia jihadista que controla una àmplia franja de territori a Síria i l’Iraq i que és el principal estímul perquè s’hagin produït aquestes crides a la unitat d’acció en els últims mesos.

En canvi, d’acord amb filtracions publicades en diversos mitjans, el text de la declaració final de la cimera no recull cap comentari sobre l’expansionisme de l’Iran, una de les grans preocupacions de bona part dels països àrabs, i molt especialment de l’Aràbia Saudita. De fet, ja sigui de manera directa o velada, l’amenaça iraniana va ser present en els discursos de la majoria de caps d’estat que van participar en la cerimònia inaugural de la cimera de Xarm al-Xeikh. En cas que es confirmi la creació de la força militar unificada, la Lliga Àrab haurà fet un pas històric en el seu fallit procés d’integració, quan es compleixen 70 anys del seu naixement. L’organització panàrab, formada per 22 països, és coneguda per haver aprovat declaracions grandiloqüents que en rares ocasions van seguides d’accions coordinades dels seus membres. La unitat panàrab, i la consegüent formació d’un exèrcit conjunt, és una vella aspiració que sovint ha semblat una utopia més que un projecte factible.

No és estrany, doncs, que durant la cimera diversos estats manifestessin les seves reserves davant el projecte. Entre ells l’Iraq, que va insistir a limitar l’àmbit d’acció del nou cos a la lluita antiterrorista. I és que Bagdad, estret aliat de l’Iran, s’ha distanciat de l’operació militar al Iemen i tem que la força d’intervenció ràpida es converteixi en una arma de l’Aràbia Saudita en la seva vella batalla amb Teheran per aconseguir l’hegemonia al golf Pèrsic.

Més enllà de la irrupció dels jihadistes de l’EI, la creació d’una força conjunta és producte del distanciament que s’ha produït arran de la Primavera Àrab entre Washington i els seus dos tradicionals aliats en el món àrab, Egipte i l’Aràbia Saudita, principals impulsors de la iniciativa. Tots dos països han discrepat de la manera com l’administració Obama ha enfocat les diverses crisis que afecten la regió, i aposten per desenvolupar les seves pròpies capacitats militars per defensar els seus interessos estratègics al marge dels EUA. No en va l’Aràbia Saudita s’ha convertit ja en el primer importador mundial d’armament, una factura que l’any passat va ascendir a prop de 9.000 milions d’euros.

Quasi tres anys després de la seva intervenció militar a Bahrain, la campanya d’atacs aeris al Iemen és l’última demostració de la política més assertiva que practica Riad, que tradicionalment havia confiat la seva seguretat nacional a l’exèrcit dels EUA. Ara bé, l’operació Tempesta Decisiva no ha aconseguit acovardir les milícies houthis, que no han retrocedit ni un metre des de l’inici dels bombardejos dijous passat. Els combats entre les forces lleials al president Abd Rabbuh Mansur Hadi i les milícies houthis -branca del xiisme i aliats de l’Iran- s’han intensificat durant els últims dies. D’acord amb l’agència AFP, ahir unes 40 persones van morir en combats en una zona petroliera del sud del país.

En la seva intervenció dissabte a la cimera panàrab de Xarm al-Xeikh, Hadi va demanar que es mantinguin els bombardejos aeris fins a forçar “la rendició” dels houthis, que a principis de febrer el van fer fora del poder mitjançant un cop d’estat que ha desencadenat la crisis actual.