Els morts per covid-19 al món no són un milió sinó molts més

BarcelonaOficialment, un milió de persones a tot el món han mort a causa de la pandèmia de covid-19. El recompte de la Universitat Johns Hopkins ja ha superat la xifra negra aquest dimarts a la matinada i tots els indicadors apunten que l'epidèmia continua sense control. Un milió de morts és una fita que ens fa conscients de la dimensió del problema però, segons els experts, la realitat és que el coronavirus s'ha cobrat moltes més vides. I és impossible saber-ne quantes.

"Un milió de morts és el mínim. Sempre, quan donem xifres sobre la pandèmia, hi hauríem d'afegir la paraula almenys, perquè sabem que en realitat són moltes més i per tant parlar de xifres tan exactes resulta absurd", explica Joe Brew, analista de dades de salut pública. Si el recompte de la mortalitat ja és difícil en situacions normals, en temps de pandèmia salta pels aires: "Fa anys que els científics reclamem per exemple dades de mortalitat fiables de l'Índia i mai les hem tingut; i fins i tot en països desenvolupats com Espanya i els Estats Units, les dades de morts per covid-19 no es corresponen amb l'increment de la mortalitat, i la diferència és de desenes de milers de persones. Crec que simplement no hi ha capacitat per enregistrar bé els morts, perquè els que han de fer la feina de registre són els mateixos metges que estan tractant els pacients i en moments difícils, quan han de triar entre una cosa i l'altra, se centren en curar la gent. És un fet que està morint molta més gent de la que s'està comptabilitzant", apunta.

Gianluca Baio, professor d'estadística i economia de la salut del University College of London, també adverteix que la xifra "no s'ha de llegir al peu de la lletra". "Que s'hagin atribuït tantes morts al món al covid-19 ens diu que la pandèmia és enorme, una tragèdia massiva, que s'ha endut moltes vides i està abocant molta gent a la misèria, aquest és el missatge. Però posar-hi una xifra és molt més complicat: és impossible saber quanta gent ha mort fins ara".

Les dades que comuniquen els països són poc fiables, en la majoria de casos per incapacitat. En alguns llocs directament és impossible saber com està evolucionant la pandèmia: en molts països pobres, a les zones més aïllades, la gent neix i mor sense deixar rastre en cap registre; altres estan destrossats per la guerra (Síria o el Iemen), o són estats fallits (Líbia). Ningú sap del cert si realment la incidència del virus a l'Àfrica és tan baixa com apunten les xifres o si, com que ja tenien una elevada mortalitat, ara la gent mor igualment de covid-19 sense que es disparin les alarmes.

I les dades tampoc s'escapen de la manipulació política: països com Rússia no comptabilitzen els casos que presentaven patologies prèvies, com diabetis, problemes cardíacs o càncer, contravenint el criteri de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que demana que es computin tots els casos, encara que el virus hagi empitjorat una patologia prèvia, i també els casos que presentin símptomes encara que no hagin estat confirmats amb una prova diagnòstica.

De fet, ni tan sols és clar en quin moment s'ha de començar el recompte. La Xina va llançar l'alerta d'un brot de pneumònia atípica a la ciutat de Wuhan el 31 de desembre i va notificar el primer mort dotze dies més tard. Però a França se n'ha identificat un cas el 27 de desembre i alguns estudis han detectat el virus aquell mateix mes en aigües residuals a Itàlia. "Hi va haver casos de morts que els metges van atribuir a terribles pneumònies i que, vist ara, podem estar raonablement segurs que ja eren morts per covid, però com que aleshores no ho sabíem no es van classificar com a tals", recorda Baio.

Quins morts s'han de comptar?

Per a Baio la xifra del milió de morts també pot donar una imatge esbiaixada de l'impacte de la pandèmia en sentit invers: les víctimes del virus que haurien mort igualment. "Posem que fos que un milió de persones han mort de covid-19, però cal tenir en compte que moltes de les víctimes són gent molt gran o amb malalties prèvies que també haurien mort el 2020 sense la pandèmia".

També hi ha els morts indirectes del coronavirus, no comptats als registres però que es poden atribuir a la pandèmia, com els malalts de càncer de la Llombardia que es van quedar sense tractament per la saturació dels hospitals el mes de març.

"No és tan fàcil establir la causa de mort d'una persona: si tens tres metges, poden establir tres causes", apunta Brew. "Imaginem-nos una àvia de 95 anys que viu per veure els seus besnets un cop a la setmana i després de sis mesos amb la residència tancada ha perdut les ganes de viure. Encara que no s'hagi infectat, és una mort que es pot atribuir a la pandèmia". I no cal dir com afectarà la saturació dels sistemes de salut l'evolució d'altres malalties epidèmiques al món, com la tuberculosi i la malària. "Quan el covid-19 s'hagi acabat, durant molts anys en continuarem notant l'impacte en les altres malalties", preveu Brew. El director del programa mundial de malària de l'OMS, Pedro Alonso, ha avisat que l'impacte indirecte del coronavirus, per la disrupció en els sistemes sanitaris, pot duplicar la mortalitat anual de malària a l'Àfrica fins als 700.000 morts.

L'excés de mortalitat: la xifra més fiable

Amb tot plegat, la millor manera de mesurar l'impacte del covid-19 és estudiar l'excés de mortalitat, és a dir, la diferència entre el nombre de morts que s'està produint amb la pandèmia i el que seria esperable tenint en compte els registres històrics de mortalitat. Analitzada així la fotografia del cop de la pandèmia és molt diferent: als Estats Units, l'excés de mortalitat a principis d'agost era de 200.000 persones, quan s'havien comptabilitzat 140.000 morts per coronavirus. A Espanya hi ha 50.000 morts més del que seria esperable, i s'han enregistrat oficialment 32.000 morts per covid-19.

En tot cas, Brew recorda que encara som al principi de la pandèmia. "Això no s'acabarà ni aquest hivern ni l'estiu que ve. Hem comprovat que no podem erradicar la malaltia amb les mesures de distanciament social: aquesta pandèmia s'acabarà amb immunitat de ramat i això s'aconseguirà o bé amb una vacuna o bé a mesura que avanci la infecció. I demà no tindrem una vacuna amb una efectivitat del 90%. Hem de buscar un equilibri per als pròxims dos anys, i tampoc es pot descartar que no hi hagi vacuna i que el coronavirus s'incorpori a la família de virus respiratoris que causa brots cada any. Missatges com 'salimos más fuertes', de Pedro Sánchez, que donen la impressió d'una crisi intensa però greu, fan perdre la credibilitat dels governs, que és clau per ajustar les mesures de contenció i la seva implementació a l'evolució de l'epidèmia", adverteix l'expert.