El parc on tallaven cues

Si camines pel carrer Gage, al centre de Hong Kong, acabes topant amb els veïns quan et distreus mirant les paradetes on es ven de tot. Flors, ànecs, espècies i vegetals que no tens gaire clar quina utilitat tenen. A Hong Kong sempre hi ha poc espai, per això el metre quadrat és tan car. En un dels pisos superiors del carrer, amb vistes a un pati interior, hi vivia fa més de 100 anys Yeung Ku-wan. Al mateix carrer hi feia de professor d’anglès en una escola, però molts cops s’emportava els alumnes al seu pis quan acabava la jornada. L’11 de gener del 1901 Yeung Ku-wan era al menjador de casa, amb el seu nadó als braços, fent classes de repàs a uns alumnes quan va entrar un home armat i li va disparar dos trets, al cap i al pit. Yeung Ku-wan va morir en poques hores.

Un espai de reunió

Si camineu pel carrer Gage, en arribar a la cantonada amb el carrer Peel gireu cap a dalt, fent pujada, i abans d’arribar a la següent cantonada agafeu un carreró que porta al pati interior sobre el qual s’obria el pis de Yeung Ku-wan. En una ciutat que es projecta cap al cel, sense espais, el parc Pak Tsz Lane és prou tranquil, amb avis jugant a go sobre taules improvisades i alguna parella d’enamorats tocant-se quan no mires. Al centre del pati s’alça un memorial en record de Yeung Ku-wan i els membres de la Societat Literària Furen, un grup presidit per ell que solia reunir-se aquí per, aparentment, llegir i fer crítica literària. En realitat, però, planificaven revoltes. Eren un grup de joves xinesos nacionalistes amb un doble objectiu: fer fora les potències europees que controlaven els principals ports xinesos des de feia uns anys i crear una Xina forta, moderna i republicana. La seva obsessió era fer fora la dinastia Qing, que manava des del 1644.

Joves revolucionaris

Yeung Ku-wan, nascut a Guangdong i criat a Hong Kong, semblava destinat a treballar en unes drassanes, però amb 14 anys va quedar-se sense tres dits en un accident i va reinventar-se com a professor d’anglès. De mica en mica va interessar-se per la política i es va sumar al moviment que reclamava als joves xinesos educar-se culturalment i físicament per crear un nou estat modern que no fos humiliat pels estrangers. Ell practicava la boxa i sempre que podia deixava britànics estesos a terra per deixar-los clar que els xinesos no eren uns tous. El 1892 va fundar la Societat Literària Furen i el 1894 ja col·laborava amb el futur president republicà xinès Sun Yat-sen. El 1895 van planificar conjuntament un alçament a Guangdong contra l’emperador, però van fracassar i Yeung va ser expulsat pels britànics, que manaven a Hong Kong, pressionats pel govern xinès. Passaria cinc anys al Japó abans de tornar a Hong Kong, on seria assassinat el 1901 per un agent enviat per l’emperador.

El grafiti que parla

El 2012 al pati de Pak Tsz Lane s’hi va inaugurar el memorial que recorda Yeung i els altres xinesos que van deixar la pell lluitant pel seu país amb menys o més sort. La inauguració es va fer coincidint amb els 100 anys de la Revolució Xinhai, el moviment que va posar punt final a 268 anys de govern de la dinastia Qing. A part d’uns plafons on s’explica la història, al centre del pati hi ha una estàtua amb la figura d’un xinès vestit de manera occidental tallant la cua a un xinès vestida de manera tradicional. Del 1654 al 1911 va ser obligatori per als homes xinesos portar cua, però en un acte de revolta contra tradicions arcaiques, molts joves activistes, entre els quals hi havia el mateix Yeung, se la van tallar en aquest pati.

Al pati on es llegien llibres per planificar alçaments militars i es tallaven cues, avui els enamorats es troben de nit. En un mur, un artista urbà hi ha fet un grafit amb la imatge de Sun Yat-sen i la seva segona dona, Soong Ching-ling, famosa activista, a la barra d’un bar. “Senyor president, fem una altra copa?”, pregunta ella. “Perfecte, estimada, però sense fer soroll per respectar els veïns”, li respon ell des d’un mur testimoni d’assassinats i reunions prohïbides.