A Calais: “Ningú viu en aquesta ‘jungla’ per gust”
BarcelonaUna part de Calais és, des d’ahir, història. Les autoritats franceses van començar el desallotjament forçat de les precàries cabanes que servien de casa a un miler de persones -3.500 segons les ONG- que malvivien a la part sud del camp de Calais a l’espera d’una oportunitat per entrar al Regne Unit. “La terra és de tothom. Ningú vivia en aquesta jungla [nom que rep el campament] per gust. Però no és cap solució destruir les cases de la gent”, es lamentava el Samuel, un testimoni recollit pel diari Libération, mentre tocava l’acordió davant les forces de seguretat.
Quatre dies després que la justícia francesa avalés el desmantellament, de bon matí agents antidisturbis van segellar la part afectada per l’ordre de desallotjament -la sud- i un grup d’operaris es van posar a treballar. A cop de martell, desmuntaven les cabanes construïdes amb fustes, ferros, cartrons i plàstic i anaven omplint uns grans contenidors de runa. En un primer moment, l’operació es va fer sense incidents però, ja cap al migdia, un incendi d’origen desconegut va afectar algunes de les cabanes i va encendre els ànims d’alguns activistes i habitants d’aquesta part de Calais.
Va ser aleshores quan es van llançar pedres i la policia va fer servir aigua a pressió i gasos lacrimògens per controlar la situació. L’estira-i-arronsa -i diferents incendis- es va allargar durant tota la jornada fins que, quan va caure la nit, es van interrompre les feines de desmantellament, que continuaran avui i els pròxims dies. De resultes dels incidents es van detenir cinc persones.
Recol·locació en altres indrets
El desmantellament de la part sud del camp de Calais, la més degradada, va acompanyat d’un pla de les autoritats franceses per recol·locar les persones que ocupaven aquest espai en altres indrets més condicionats. És per això que, ahir mateix, l’equip de mediadors que habitualment treballen al camp miraven de convèncer els immigrants que encara es resistien a marxar.
El govern francès ha previst un dispositiu per ressituar aquestes persones, a les quals s’ofereixen dues alternatives: o quedar-se a Calais, a la part nord del camp, on s’han instal·lats mòduls prefabricats, o marxar cap a altres centres d’acollida habilitats en diferents punts de la geografia francesa. L’objectiu final de les autoritats és reduir el nombre d’immigrants a Calais fins a 2.000 persones, gairebé la meitat de les 3.700 que acull oficialment ara mateix, una xifra que les ONG eleven a 7.000. I orientar el destí dels immigrants cap a una demanda d’asil a la UE abans que l’entrada irregular al Regne Unit.
Però les ONG denuncien que l’inici del desallotjament no va seguir les consignes pactades, entre les quals les de no arrasar cap casa sense que els seus ocupants tinguessin una alternativa. Molts d’ells es resistien ahir encara a marxar pel control sobre ells que, segons denuncien, s’exerceix al camp de prefabricats, on els seus moviments són controlats i no es permeten les visites. A més, segons les ONG, les instal·lacions estan “deshumanitzades” i no hi ha espai per a la intimitat. Però encara hi ha un element que complica la persuasió per abandonar la part del camp que serà derruïda: molts dels estrangers no volen ser registrats -amb les empremtes digitals-, ja que consideren que això pot comprometre la seva futura demanda d’asil al Regne Unit, el destí que tenen al cap.
