L'alta participació a l'Iran omple d'esperança les opcions reformistes

TeheranAsseguts en un banc mostren el dit índex tacat de tinta vermella, senyal que han anat a votar. Són estudiants de dret i personifiquen la diversitat de l'electorat que ha acudit aquest divendres a les urnes per expressar el model de país que desitja per a l'Iran. Els col·legis electorals han hagut d'allargar dues hores l'horari de votació a causa de les llargues cues que s'han registrat durant tota la jornada, que han omplert d'esperança les files dels reformistes.

Els resultats no se sabran fins demà dissabte. Les escoles quedaran tancades per facilitar el recompte. A més, podria ser necessària una segona volta.

La pugna la protagonitzen reformistes i fonamentalistes. Els dos fronts representen dos projectes de futur, no gaire allunyats l'un de l'altre, però prou diferenciats per a la República Islàmica. Dos dels joves aspirants a jutge expliquen per què han votat la llista liderada pel reformista Mohammad Reza Aref, qui el 2013 es va despenjar de la carrera presidencial per deixar el camí lliure al moderat Hassan Rouhani. "Crec que necessitem canvis, i els avenços només arribaran si aconseguim apartar del Parlament els diputats més radicals", assenyala un dels joves. Al seu costat, el seu amic defensa el contrari i explica que si ha entregat el seu vot als conservadors és perquè són els únics que "poden preservar els valors de la Revolució Islàmica".

Però, quins són aquests valors? "Doncs els valors religiosos. L'islam. I la independència del nostre país de les forces dominants". Afegeix que culturalment vol preservar l'Iran de la influència occidental, però reconeix que el país necessita importar la tecnologia i els avenços científics de l'exterior.

Els iranians han votat per renovar els 290 escons del Parlament –Majlis–. Durant la legislatura 2012-2016, els reformistes només han ocupat el 10% de la cambra, fet que ha permès als radicals bloquejar constantment l'acció de govern del president. Ara, entre les files que aspiren al canvi, asseguren que es conformen amb el 30% de l'hemicicle. "Això ens permetrà aliar-nos amb els conservadors i marginar els fonamentalistes", explica un líder polític de l'equip d'Aref. I és que aquest és precisament l'objectiu de les faccions moderades o reformistes. Conscients de l'àmplia majoria amb què compten les forces més extremistes, la meta més ambiciosa és augmentar la representació a la cambra per deixar fora els diputats més ultres.

Hussein Mehdi és dentista i tenia molt clar per què no anar a votar: "Tots són el mateix. Res canviarà. El problema és la República Islàmica mateixa, sistema que cap formació qüestiona. Per què hauria d'anar a votar?", es pregunta, censurant la política exterior de l'Iran, que es resum en el suport al president de Síria, Baixar al-Assad, a Palestina i a la milícia libanesa Hezbol·lah. El Hussein té raó. Cap formacio política a l'Iran es qüestiona el que és inqüestionable: els fonaments de la República Islàmica.

De fet, fins i tot el pro occidental ministre d'Afers Exteriors, Mohammad Javad Zarif, ha recalcat que aquestes eleccions legitimen el sistema i confirmen la vitalitat de la "democràcia religiosa". El líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, ha emfatitzant davant de les urnes que "una alta participació decebrà l'enemic, que està vigilant".

Una teocràcia de 36 anys

Els discursos que acusen Occident, i en concret les potències "imperialistes" dels Estats Units i el Regne Unit, de voler ensorrar la potència xiïta han servit per legitimar i dotar de sentit la teocràcia islàmica que regeix l'Iran des del 1979. Ara, després de l'acord nuclear, els poders fàctics ultraconservadors temen perdre privilegis en un règim en el qual es mouen amb excessiva agilitat.

Els reformistes, que donen suport al govern de Rouhani, volen reduir aquests beneficis lligats a una elit econòmica, política i militar i ampliar els drets de la majoria. Tot i que en l'àmbit social és molt difícil percebre avenços o aires de canvis, atesa la complicada relació de forces que impedeixen l'acció del president, l'electorat reformista té clar que la cita a les urnes és l'única oportunitat per promoure modificacions. Tot i que siguin petites.

A la mesquita Haj Hassan, al sud de la capital, on la vida és més dura i el discurs reformista costa d'encaixar, una família espera el torn per votar. Mare i filla, cobertes amb xador, confirmen que votaran la llista encapçalada pel diputat ultraconservador i expresident del Majlis Gholam-Ali Haddad-Adel. "Voto el que el líder suprem ens ha indicat. Sense dir-ho clarament, és obvi que els principalistes –les faccions fonamentalistes– estan al seu costat". El seu pare l'interromp i hi diu la seva: "Ells són els únics que es preocupen pels màrtirs de la guerra –l'Iran-Iraq–", assegura, metre s'obre la camisa, on, segons diu, té una ferida de guerra i pateix complicacions als pulmons pels efectes dels agents químics llançats per Saddam Hussein.