LLIBERTAT D'INFORMACIÓ
Internacional 11/12/2013

Els periodistes, en el punt de mira d'Al-Qaida a Síria

'El Mundo' fa públic el segrest de Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova

Ethel Bonet
3 min
Roda de premsa ahir a Beirut sobre el segrest dels periodistes d'El Mundo amb Mónica García Prieto, la parella d'Espinosa, a l'esquerra de la imatge.

BeirutSi algú m'hagués dit fa un temps que treballar a Síria seria més perillós que fer-ho a Somàlia o l'Afganistan, hauria pensat que exagerava. Gairebé dos anys després d'estar cobrint la guerra a Síria i d'haver estat a Mogadiscio i Kabul, sóc jo la que afirma ara que Síria és el país on més risc corren els reporters.

No importa la nacionalitat o la condició professional -corresponsal o freelance - per ser objectiu dels grups islamistes radicals. Segons un informe de Reporters Sense Fronteres, un total de 18 periodistes estrangers han estat segrestats, detinguts o han desaparegut a Síria.

I el més preocupant és que ningú coneix les raons d'aquests segrestos. Fins ara no s'ha demanat rescat per cap dels estrangers (reporters, cooperants o religiosos) retinguts per jihadistes del Front al-Nusra (branca d'Al-Qaida a Síria) o de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) -una altra franquícia que s'ha distanciat del nou líder de la xarxa, Ayman al-Zawahiri.

Una font d'intel·ligència explica a l'ARA que Al-Qaida pot trigar un parell d'anys a confirmar un segrest o posar-se en contacte amb les autoritats del país de procedència de l'ostatge per demanar un rescat. Un exemple seria el cas d'un diplomàtic iranià que va estar dos anys segrestat fins que els captors van demanar a les autoritats iranianes un intercanvi per una de les dones d'Ossama bin Laden.

Aquests poderosos grups que controlen el nord de Síria han robat la revolució als activistes i combatents de l'Exèrcit Sirià Lliure. Tant el Front al-Nusra com l'ISIL tenen com a únic objectiu implantar un estat islàmic al nord de Síria, i neguen drets i llibertats als sirians que es van aixecar contra el president Baixar al-Assad per exigir un canvi democràtic.

Una guerra silenciada

Els que lluiten contra el règim d'Al-Assad han perdut una eina imprescindible, que és la informació independent. Sense reporters internacionals sobre el terreny, les notícies que arriben a la resta del món són sempre parcials i limitades. Tota la informació que aconseguim ara els periodistes que treballem sobre Síria prové de fòrums d'activistes sirians o converses per Skype amb portaveus rebels, sense poder contrastar sobre el terreny les informacions o aportar alguna cosa més a través de l'experiència personal.

L'onada de segrestos d'estrangers en l'últim any, que va començar amb el del periodista nord-americà James Foley, ha limitat la presència de reporters internacionals a les zones sota control rebel. Des del mes de setembre pràcticament no ha entrat a Síria cap periodista per via il·legal, i els que han aconseguit un visat de Damasc són pocs. En el meu cas particular, després d'assabentar-me de la notícia de la desaparició del meu col·lega Marc Marginedas a Hama i unes setmanes després de la detenció en un control de l' ISIL a Raqqa de Javier Espinosa i el meu estimat amic Ricard Garcia Vilanova, vaig sol·licitar un visat per a Síria. Sense gaires esperances d'aconseguir res -ja que sempre he estat en zona rebel- vaig trucar per telèfon al ministeri d'Informació a Damasc. Fadi Marouf, que s'encarrega de gestionar els visats per a periodistes estrangers, em va dir: "Sento moltíssim no poder-te ajudar però les normes són que no s'admeten sol·licituds de reporters que hagin entrat de manera il·legal al país. Sé que ara esteu sols, que l'Exèrcit Sirià Lliure ja no pot protegir-vos i correu el perill de ser segrestats per Al-Qaida".

La nostra feina informativa a les zones alliberades del nord de Síria s'ha convertit en una partida a la ruleta russa, però amb més possibilitats de ser capturat que de sortir sense problemes del país. Molts companys se l'han jugat per ser professionals i voler fer la seva feina. Aquesta professió comporta perills i els que anem a zones de conflicte som conscients que podem acabar ferits per metralla o per l'explosió d'un projectil, però per què ser objectiu d'un segrest?

Un recompte difícil de fer amb exactitud

El recompte de periodistes segrestats a Síria és difícil de fer amb exactitud, però se sap que almenys hi ha quatre periodistes francesos -dos d'ells de l'emissora Europe 1-, tres d'espanyols -després de saber-se ahir el segrest d'Espinosa i Garcia Vilanova-, dos de nord-americans -un d'ells col·laborador del Washington Post -, dos de suecs -els últims a ser segrestats, el mes passat-, un jordà, un libanès i un maurità.

stats