El Congrés del Perú destitueix el president, acusat de corrupció

La cambra li retira la confiança per una majoria aclaparadora, però la ciutadania protesta

Martín Vizcarra ha sigut destituït com a president del Perú, de manera inesperada, després que una majoria aclaparadora del Congrés votés a favor de la moció per apartar-lo del càrrec en declarar la seva "permanent incapacitat moral" per exercir la presidència, una figura recollida a la Constitució. 105 dels 130 diputats de la cambra han donat suport al seu cessament, molts per sobre dels 87 vots que requeria l'aprovació de la mesura i molts més, també, dels que s'esperava que hi votessin a favor. El president del Congrés,  Manuel Merino, de la conservadora Acció Popular, ha assumit interinament les regnes del país aquest dimarts al matí (a la tarda, hora catalana). 

Vizcarra està acusat d'haver acceptat suborns a canvi d'adjudicar contractes d'obres públiques entre els anys 2013 i 2014, quan era el governador de la província de Moquegua. El cas va ser destapat per la premsa i està sent investigat per la justícia, però el ja expresident va insistir aquest dilluns, al Congrés, en la seva innocència. "No existeix prova de delicte flagrant, ni n'hi haurà perquè no he comès cap delicte i no he cobrat suborns. Són fets falsos, no corroborats [per la justícia]: tot just està començant un procés d'investigació, són hipòtesis", va argumentar Vizcarra, segons recull Efe. 

Un president sol

Malgrat tot, el president només va aconseguir el suport del centrista Partit Morat, a més d'alguns diputats d'altres formacions. En total, 19 membres de la cambra li van donar suport. Cal tenir en compte que Vizcarra va accedir a la presidència, el març del 2018, arran de la dimissió de Pedro Pablo Kuczynski, que estava a punt de ser destituït per un escàndol de corrupció. Vizcarra, que fins llavors era el vicepresident, el va succeir al capdavant de l'estat, però va haver de fer-ho pràcticament sense suport al Parlament, ja que el partit amb què s'havia presentat, Peruans pel Kanvi, es va dissoldre poc després de la dimissió de Kuczynski, i ell (que anava a les llistes com a independent) ha intentat distanciar-se dels diputats que la formació encara tenia al Congrés. 

Fa dos mesos, el Congrés ja havia debatut una altra moció per destituir Vizcarra per un altre presumpte cas de corrupció. En aquella ocasió, però, el  no va guanyar molt clarament.

Durant el debat parlamentari d'aquest dilluns, diversos diputats van acusar Vizcarra de "mentider", "immoral" i "corrupte", i el van fer responsable de la inestabilitat política del país. De fet, fins i tot els que van votar en contra de la seva destitució el van considerar responsable dels delictes de què se l'acusa, i van argumentar que el seu vot responia només a la voluntat de no desestabilitzar encara més un país immers en una profunda recessió i que té la tercera taxa de morts per covid-19 en relació amb la població més alta del món.

Indignació al carrer 

Paradoxalment, Vizcarra ha trobat molts més suports fora del Congrés. La seva destitució ha donat lloc a protestes als carrers, amb cassolades i unes 200 persones que van intentar entrar a la seu del Parlament però van ser aturades per la policia, que va fer servir gasos lacrimògens. En realitat, però, les protestes no eren tant una mostra de suport al president cessat com una crítica als diputats, que per als manifestants han pensat més en els seus interessos particulars que en el bé del país. Aquest dimarts, a la mateixa hora que Merino ha pres possessió, ha tingut lloc una manifestació als voltants del Congrés amb el lema "Que se'n vagin tots! Refundem la pàtria. Fora les màfies del govern". Els convocants demanen, entre altres coses, la redacció d'una nova Constitució. 

Fins i tot George Forsyth, el candidat més ben posicionat per guanyar les eleccions presidencials de l'abril de l'any que ve, ha qualificat la destitució de Vizcarra de "cop d'estat disfressat". "Necessitem calma, però també molta vigilància ciutadana. La indignació de milions de peruans ha de servir per jubilar els polítics criminals i fer un canvi generacional en les pròximes eleccions", ha afegit a Twitter.

També Mónika Mendoza, líder dels moviments de l'esquerra peruana i candidata a les eleccions de l'abril, ha qualificat de "vergonyosa i indignant" la decisió del Congrés i ha acusat els diputats d'"omplir-se la boca parlant de democràcia i valors quan són els primers corruptes i immorals".

Entre els que han mostrat la seva oposició al cessament de Vizcarra hi ha també Carlos Castillo, l'arquebisbe de Lima (la capital del país), que ha recordat als diputats que "el bé comú és una cosa fonamental en un país" i ha advertit de la inestabilitat "gravíssima" en què es pot veure immers el Perú fins al juliol que ve, quan està previst que prengui possessió el nou president escollit a l'abril. L'arquebisbe ha lamentat que, en un moment en què cal "gent amb seny i saviesa", al capdavant del país hi ha "només enveges, ràbia i ambicions dels uns i els altres".