23/09/2012

La pitjor setmana de Mitt Romney

3 min
Un cor de columnistes nord-americans ja han dit que Romney no té res a fer.

El periodisme és la viva demostració que "és difícil fer profecies, sobretot si són de futur". I tot i així, sempre hi ha valents que continuen anticipant l'esdevenidor. Quan falta un mes i mig per a les eleccions, un creixent cor de columnistes nord-americans s'han atrevit a dir en públic que Romney no té res a fer.

Fa uns dies Joe Klein escrivia a Time : "Romney s'ha idiotitzat a ell mateix per adaptar-se a la mida d'un Partit Republicà que ha esdevingut anacrònic, odiós i insensat. La seva campanya ha estat vergonyosa i desvergonyida. La gent pot abandonar un president que es presenta a la reelecció, però només si li ofereixen una alternativa real. Romney només ha ofert un miratge".

I David Brooks afirmava a The New York Times : "Crec que és un home honrat i de bon cor que diu ximpleries perquè fa veure una cosa que no és: una mena de caricatura de l'enemic de qualsevol manifestació de l'estat. Està fent una campanya d'una ineptitud descoratjadora. Senyor Romney, quan s'acabarà aquesta incompetència?".

Si aquest parell d'opinions i tantes altres seran la riota de la professió ho sabrem el sis de novembre, però mai com aquesta setmana han cotitzat tan baix les possibilitats del candidat republicà.

El vídeo que li van gravar d'amagat en un sopar de donants a Florida, en què donava per fet que el 47% d'americans no el votarien perquè rebien alguna ajuda pública, li ha fet molt de mal. Va dir que no convenceria mai pensionistes, becaris, discapacitats, famílies d'ingressos baixos i, en general, tots el que no paguen impostos federals del fet que "haurien de prendre la responsabilitat de les seves pròpies vides" i que anaven "de víctimes".

És veritat que el nombre de famílies que reben alguna ajuda pública no ha parat de créixer (30% el 1980, 49% el 2010) i que això perjudica electoralment el Partit Republicà. Però el comentari de Romney va sonar a sobretaula de milionaris. Entre els pensionistes n'hi ha que han pagat impostos tota la seva vida laboral o, si més no, se'ls ha retingut una part del sou per a la jubilació. I entre els que no tenen cap ingrés o guanyen molt poc hi ha molts abstencionistes, que no voten ni republicà ni demòcrata.

Un calfred ha recorregut senadors, congressistes i governadors republicans: com pot un candidat renunciar a la meitat del país?

Romney ha acabat la setmana com l'ha començat, per la porta del darrere. Aprofitant la desbandada informativa del cap de setmana, va esperar a divendres a les tres de la tarda per complir amb la promesa de revelar la seva declaració de renda del 2011: va ingressar uns 13,7 milions de dòlars pels quals va pagar-ne 1,9, cosa que representa un tipus del 14,1%, ja que es tracta de rendes del capital. No ha volgut revelar més de dos anys del seu passat impositiu. El seu gestor va limitar-se a informar que entre el 1990 i el 2009 Romney sempre va pagar un tipus superior al 13,66%. Però en aquest 2011 si s'hagués aplicat totes les deduccions a les quals tenia dret per donacions i caritats (a les quals ha dedicat un 30% dels seus ingressos), potser només hauria pagat un 10%.

Un punt d'inflexió previsible

Que la campanya republicana no ha anat mai gaire fina es va veure a la convenció de Tampa, on el discret entusiasme dels oradors per Romney va contrastar amb el disciplinat i alegre tancament de files al voltant d'Obama que els demòcrates van saber produir a Charlotte.

Queden sis setmanes per a les eleccions i, certament, Obama no pot cantar victòria. La setmana passada li va tocar posar-se de dol i anar a rebre els taüts amb les restes dels quatre diplomàtics assassinats a Líbia. Però Romney i el seu equip de campanya han demostrat tan poca capacitat que Obama podria tenir-ne prou no cometent errors.

stats