Polònia posa els drets de les dones en el punt de mira

El rebuig a la convenció contra la violència amenaça l’accés de Varsòvia als fons covid de la UE

Dues setmanes després de guanyar les eleccions per una ajustada majoria, amb el 51,2% dels vots, el president polonès, Andrzej Duda, prem l’accelerador en l’agenda ultra amb la intenció de fer retrocedir el país fins al segle XX. El seu govern comença aquest dilluns el procés de retirada de l’anomenada Convenció d’Istanbul per la prevenció i la lluita contra la violència masclista. El gest de Varsòvia no ha sorprès ningú, perquè l’equip de Duda, molt pròxim als postulats més reaccionaris i conservadors de l’Església catòlica, n’ha perpetrat d’altres que assenyalen la voluntat de desmuntar el fràgil esquelet legal de protecció dels drets de les dones i de les minories sexuals.

Milers de persones es van manifestar la setmana passada a la capital i algunes de les manifestants es van disfressar de les protagonistes de la distòpica història El conte de la criada per denunciar com alguns volen que siguin les dones poloneses.

El ministre de Justícia, Zbigniew Ziobro, ha al·legat respecte a la retirada que Istanbul és un cavall de batalla “ideològic” per fomentar valors “nocius” i atacar l’autonomia dels progenitors en l’educació dels fills, perquè les escoles introdueixen en els currículums la igualtat de gèneres. El text va ser ratificat per Polònia l’abril del 2015, mesos abans que l’oficialista PiS (Llei i Justícia) guanyés les eleccions de l’octubre, així que mai no ha sentit com a propi aquest instrument plantejat pel Consell d’Europa el 2012 i que encara no han ratificat el Regne Unit, Bulgària o Hongria, per citar només tres dels set estats que no l’han adoptat. Però més enllà del conveni internacional, l'executiu ha atacat el moviment feminista, ha reduït al mínim les subvencions a entitats pels drets de les dones i ha minimitzat i desanimat la denúncia de la violència, segons denuncia l'oenegé HRW.

Un text innovador

Si es consuma la retirada de Polònia de la Convenció d’Istanbul, suposarà una “regressió important” per als drets de les dones, perquè l’esperit innovador del text desapareixerà del cos legislatiu polonès i els tribunals es regiran per les lleis locals, alerta Carla Vall, advocada penalista i de drets humans. Istanbul va canviar el marc de referència legal, trencant els límits fins aleshores establerts que la violència contra les dones provenia només de parelles o coneguts, explica la lletrada, que subratlla que s’han recollit altres tipus de violència “menystingudes i no prou legislades”, com la violència en l’àmbit laboral, en espais públics per desconeguts o els matrimonis forçats i les restriccions en el consentiment.

Nou expedient de Brussel·les a Polònia: "El virus no pot matar la democràcia"

A Europa la nova sortida del carril polonès s’ha rebut més amb expressions de rebuig que de sorpresa, conegut com és el govern de Duda per haver plantat cara a les normes comunitàries i fins i tot per ignorar les sentències. La croata Marija Pejčinović Burić, secretària general del Consell d’Europa –un organisme format per 47 estats europeus per harmonitzar polítiques i legislacions sobre drets humans que no s’ha de confondre amb el Consell Europeu–, ha demanat a l’executiu de Duda que abans de fer un pas enrere consulti per resoldre “conceptes erronis i malentesos”, perquè ha alertat que deixar la convenció seria un fet "lamentable i un pas enrere important en la protecció de les dones contra la violència a Europa”. Per a l’eurodiputat i ex primer ministre belga Guy Verhofstadt, seria un “escàndol”, perquè “la violència no és cap valor tradicional” a defensar.

Però en les altes esferes europees, de moment, hi regna el silenci. L’anunci polonès arriba amb una Unió Europea exhausta per les dures negociacions pel pla de rescat pel coronavirus i amoïnada per com aturar els rebrots i suavitzar els efectes de la crisi econòmica. Però aquest pacte podria fer replantejar posicionaments, perquè per primer cop la UE introdueix “la condicionalitat lligada a les normes d’un estat de dret”, assenyala Ernesto Pascual, professor de Relacions Internacionals de la UOC. Aquesta clàusula inèdita pot actuar com a efecte dissuasiu perquè finalment Varsòvia es mantingui en la línia marcada per Istanbul.

Polònia és, juntament amb l’Hongria de Viktor Orbán, el soci comunitari més díscol. Tots dos han rebut avisos d’autoritats polítiques i judicials de la Unió Europea que els adverteixen que no poden continuar pel pedregar del populisme ultraconservador. Amb tot, Varsòvia i Budapest han tirat pel dret, però en aquesta ocasió, assenyala l’analista Pascual, hi ha en joc milers de milions d’euros per a la recuperació de Polònia i es pot amenaçar amb no aprovar les ajudes compromeses.

Els LGTBI, amenaçats a Hongria i Polònia