LA ULTRADRETA A EUROPA
Misc 22/04/2017

Els populistes de dretes alemanys, contra la seva líder

Petry perd poder davant la línia dura del seu partit

i
Isaac Lluch
2 min
Frauke Petry al congrés del partit AfD a Colònia.

HamburgDes de la seva fundació el 2013, el partit Alternativa per a Alemanya (AfD) ha hagut d’afrontar durs conflictes interns. El que va néixer com un partit euroescèptic sota el lideratge del professor d’economia Bernd Lucke, dimitit el 2015, va mutar cap al populisme de dretes amb l’impuls de l’anomenada anti-Merkel, Frauke Petry. Però en el procés de radicalització de l’AfD fins i tot Petry -en teoria una de les cares més suaus de l’auge de la ultradreta a Alemanya- ha hagut d’encaixar una derrota en el congrés federal que el partit està celebrant aquest cap de setmana a Colònia.

La lluita de poder en aquesta formació populista, que aspira a entrar per primer cop al Bundestag (cambra baixa) a partir de les legislatives del pròxim 24 de setembre, es va fer evident en l’assemblea dels 600 delegats reunits a la capital renana. Petry tenia interès a parlar de l’estratègia de partit de cara a les eleccions generals, però els seus opositors, encapçalats per l’altre president d’AfD, Jörg Meuthen, li van negar el debat.

Precisament dimecres passat Petry havia avançat que no volia concórrer com a cap de llista a les legislatives per poder debatre al congrés sobre el rumb del partit sense haver de barrejar-hi l’ambició per obtenir un càrrec. La copresidenta d’Alternativa per a Alemanya havia posat sobre la taula una “proposta de futur” amb què defensava una línia de “política real”. Això és: Petry vol fer que l’AfD sigui capaç de formar coalicions governamentals a partir de les eleccions federals del 2021. Ara per ara, el rumb populista i amb aires xenòfobs del partit fa que cap altra formació política la consideri com a futur soci.

Tot i que Petry va anunciar a Colònia que estava disposada a fer canvis en la seva proposta de crear un AfD “popular i burgès” i va demanar “perdó” a un dels seus rivals interns, el vicepresident Alexander Gauland, per haver-lo criticat públicament, va topar amb l’ala del partit coneguda com a Oposició Fonamental. Si bé el contingut polític de totes dues ales no és gaire divergent, Meuthen va insistir que “l’AfD no vol formar cap coalició amb les figures de l’actual política alemanya”. El copresident del partit va ser especialment aplaudit quan va advertir que s’havia d’activar “el fre d’emergència” per evitar una majoria musulmana a Alemanya. Petry no es va estar de reaccionar dient que el seu partit “cometia un error” evitant parlar sobre “la proposta de futur”. En la seva declaració, es va distanciar de la voluntat dels delegats de debatre sobre un equip de candidats per a la campanya electoral. Amb tot, Petry va indicar que per ara es manté com a presidenta del partit. La líder populista va rebre un altre revés quan no es va considerar, durant el congrés, avançar sobre el procés d’expulsió del controvertit líder de Turíngia Björn Höcke, que amb declaracions que recorden la retòrica nazi redueix el potencial electoral de l’AfD.

Al voltant del congrés de Colònia van tenir lloc diverses manifestacions en contra de l’AfD que van acollir unes 50.000 persones. Es van desplegar 4.000 efectius policials. A l’hora de tancar-se aquesta edició, les múltiples manifestacions havien transcorregut majoritàriament de forma pacífica.

stats