La cara i la creu del conflicte a Hong Kong

Un activista pro democràcia i un acadèmic proxinès mostren les seves versions oposades del conflicte

Jason Y. Ng, escriptor i activista pro democràcia a Hong Kong i Shaoguang Wang, professor emerit de la Universitat Xinesa de Hong Kong / MANOLO GARCIA/ CRISTINA CALDERER

Dues versions oposades de la protesta: un activista pro democràcia i un acadèmic proxinès veuen similituds amb els moviments europeus, però des d'extrems contradictoris.

"El fenomen dels presos polítics també és nou, com a Catalunya"

Jason Y. Ng, advocat, escriptor i activista hongkongués

Després d'alguns anys estudiant a les universitats d'Estats Units i el Canadà, Jason Y. Ng va tornar al seu Hong Kong natal, on treballa com a advocat financer i articulista del South China Morning Post i The Guardian. Però des que va prendre part en la Revolució dels Paraigües del 2014, Ng s'ha destacat com a activista en la causa per a més democràcia a Hong Kong. Ha escrit diversos llibres i ara està a punt de treure'n un escrit amb Joshua Wong, el jove líder d'aquella revolta. Aquesta setmana ha estat a Barcelona, convidat per Òmnium Cultural, i va oferir una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

S’ha entrevistat amb Jordi Cuixart a la presó, com l’ha vist?

Vam passar una hora junts. Estic feliç d’haver-lo vist amb bon esperit, sa i relaxat, és encoratjador però alhora trenca el cor veure que ja porta dos anys i mig a la presó i encara n'hi queden sis i mig. Com a persona que lluita per la democràcia i que visita manifestants empresonats a Hong Kong, veure aquí històries tan similars trenca el cor.

Quines similituds troba entre les protestes a Catalunya i a Espanya?

Hi ha moltes diferències, però tots dos ens enfrontem a governs que refusen escoltar i les nostres crisis són fruit de la falta de diàleg polític. I en els dos casos el govern intenta resoldre la crisi a través de l’ús de la força policial i dels tribunals, amb sentències greus per silenciar la gent. Una tercera similitud és que a Hong Kong també comencem a veure ara el fenomen dels presos polítics. Si m’haguessis dit fa 5 anys que aniria a la presó a visitar activistes no ho hauria cregut, perquè Hong Kong no és així, és una urbs moderna i un dels principals hubs financers del món, i el mateix passa amb Catalunya, ningú no hagués esperat trobar-se presos polítics a Espanya.

Com col·laboren els dos moviments?

Primer simplement compartint experiències, per entendre per què la gent surt al carrer. Crec que tant a Catalunya com a Hong Kong la majoria de la gent dona suport a una forma no violenta de desobediència pacífica, el repte és que sovint si no hi ha violència l’altre bàndol no escolta i sents que res no canviarà mai. Això vol dir que has de ser creatiu i disciplinat en el teu moviment per poder mantenir l’atenció de la comunitat internacional, i en això ens podem ajudar. Cal un missatge simple però potent perquè s'entengui el motiu de la protesta. A Hong Kong la lluita contra el govern xinès requereix poca explicació, però amb Catalunya la comunitat internacional està un pèl confusa. Cal buscar formes creatives de donar a la premsa estrangera una història per explicar: ho pots fer llançant còctels Molotov però això complica el teu missatge. En lloc de la violència és millor buscar actes creatius que cridin l’atenció.

¿L’autodeterminació és un objectiu també per a Hong Kong?

La independència no està a l'agenda del 99% dels hongkonguesos. La realitat política és que som part de la Xina i això no es discuteix, però volem protegir el sistema d'"un país dos sistemes" que tenim ara. El detonant de l'actual protesta va ser la llei d’extradició a la Xina, però és només una mostra de la falta de rendició de comptes del nostre govern. Si tinguéssim un govern de Hong Kong escollit per nosaltres i no per Pequín, no hauria insistit a tirar endavant aquella llei perquè sabrien que els costaria les eleccions: és el que passaria a qualsevol democràcia normal.

¿"Un país dos sistemes" està en perill per Xi Jinping?

Sempre ha estat en perill per l’anomalia que suposa que un govern comunista estigui governant una democràcia, és com si els EUA governessin una província comunista: ¿t’imagines els EUA governant Cuba? Però l’erosió de llibertats que sempre hem tingut ha crescut dràsticament des del 2012 quan Xi Jinping va arribar al poder. Ha resultat un líder amb un estil molt més agressiu i dur del que s’esperava ningú i això explica l’acceleració en l’erosió de les llibertats a Hong Kong, perquè la seva tolerància amb la llibertat d’expressió és menor que la dels seus predecessors.

I per què no ha intervingut a Hong Kong militarment per frenar les protestes?

La protesta ha esclatat el 2019 en un any molt sensible i simbòlic a la Xina: el 30 aniversari de Tiananmen i el 70 aniversari de la fundació de la república xinesa. Per a Pequín no era un bon moment per actuar de forma dràstica, i a més estava immers en la guerra comercial amb els EUA. Però hi ha evidències que apunten que agents xinesos s'han infiltrat a la policia hongkonguesa.

Un professor de la Universitat Xinesa de Hong Kong em deia que té por de parlar xinès mandarí al carrer.

Mentida. Als carrers de Hong Kong sents parlar xinès mandarí sempre, com a Barcelona el castellà. Molts turistes de la Xina ja no venen a causa d’aquests rumors, però encara són la meitat del nostre turisme i parlen mandarí sense problema. Només hi ha una unça de veritat en el cas de les protestes. Si en mig d’una manifestació sents parlar xinès mandarí, els que protesten pensaran que és algú que vol generar problemes.

També diu que els manifestants són joves de fins a 12 anys sovint manipulats pels seus professors. ¿Hi ha un gap generacional en aquesta protesta?

Els joves tenen les seves pròpies idees, i sovint van més aviat a la contra dels professors. Estan més influenciats pels seus iguals i per les xarxes socials. El moviment actual és totalment divers i transversal, des d’adolescents fins a gent de 70 i 80 anys, però també gent benestant i gent sota el llindar de la pobresa. Els joves són els que es veuen a les manifestacions perquè tenen més temps i no tenen res a perdre: els grans han d’anar a treballar i temen represàlies dels seus caps.

¿És una crisi d’identitat?

Hong Kong viu una mica una crisi d’identitat, perquè no ens sentim britànics ni tampoc xinesos. No som britànics però el nostre sistema ho és, també el sistema escolar, i no som xinesos perquè actuem diferent que ells, tenim una llengua diferent i una cultura diferent. Estem al mig i no sabem qui som. Però no va ser fins al 2014, amb la Revolució dels Paraigües, que no es va començar a articular la identitat de Hong Kong, fins llavors ens dèiem "xinesos hongkonguesos", a partir de llavors vam eliminar el "xinesos".

El professor diu que aquesta crisi és antixinesos i antiimmigració. Diu que són extrema dreta.

Si mires les cinc demandes de la protesta, cap d’elles parla d’immigració o del poble xinès. Són totes sobre imperi de la llei, democràcia, justícia per la brutalitat policial, però no té res a veure amb el poble xinès. És el mateix que passa a Catalunya: quan vaig dir que viatjava aquí em van escriure persones molt acreditades que m’enviaven articles dient que el moviment català està liderat per extremistes i no representa la gent de Catalunya, que estan manipulats. Per algú de fora costa saber qui té la raó, són gent molt convincent.

"Els que protesten són una nova extrema dreta similar a Vox"

Shaoguang Wang, professor emèrit a la Universitat Xinesa de Hong Kong

El professor Shaoguang Wang està retirat de la seva feina a la Universitat Xinesa de Hong Kong, on conserva el títol de professor emèrit. Ara dona classes a la Universitat Tsinghua de Pequín, però continua vivint gran part del temps a Hong Kong. Va visitar Barcelona per participar a la 18a edició del seminari internacional War and Peace in the 21st Century organitzat pel Cidob, aquest any per debatre sobre la Xina, els EUA i la UE en el nou ordre global. Però no va defugir pas el debat sobre Hong Kong.  

La Universitat Xinesa de Hong Kong ha estat un dels epicentres de les protestes, com ho ha viscut?

Visc molt a prop de la universitat i un matí em vaig espantar molt perquè de sobte estava ocupada per gent vestida de negre, que semblen i actuen com a terroristes. Els mitjans occidentals donen una visió distorsionada de la realitat a Hong Kong. Des que el Regne Unit va entregar Hong Kong a la Xina el 1997, cada any hi ha protestes, això no és nou, però el que fa que aquesta protesta estigui despertant tanta atenció no és la protesta en sí.

Què és diferent aquest cop?

Tres coses. Primer, els objectius són diferents. A les anteriors protestes la gent sortia al carrer per protestar contra el govern de Hong Kong o el govern central de la Xina, però aquest any protesten contra la Xina i el poble xinès. Qualsevol cosa vinculada amb la Xina està sent destruïda a Hong Kong, tot allò vinculat a la cultura xinesa és atacat o si expresses una opinió diferent de la dels que protesten també pots ser atacat físicament. Jo parlo xinès mandarí i ara tinc por de parlar mandarí pel carrer. La segona diferència són els mitjans, que fins ara eren pacífics però aquest cop són violents. Els aparadors del centre comercial estan destruïts i ara tenim una ciutat que sembla una presó perquè estan substituint tots els vidres trencats per acer. Especialment en els últims mesos han començat a fer servir bombes i armes, no sé d’on les treuen, és com terrorisme. I la tercera diferència és el tipus de manifestants: abans eren adults, ara són nens de 12 i 15 anys, molt sovint mobilitzats pels seus professors.

Si la situació és tan greu, per què Xi Jinping no ha intervingut directament?

Perquè a Hong Kong tenim "un país dos sistemes", sota el qual el grau d’autonomia de Hong Kong és molt alt. El govern xinès no s’emporta ni un sol cèntim dels impostos de Hong Kong, que és molt més rica que moltes altres províncies però no paga res a Pequín. I el govern hongkonguès té totes les competències excepte en tres àrees: defensa, seguretat nacional i diplomàcia. Tota la resta, inclòs l'ordre públic, és competència del govern de Hong Kong. Així que a menys que Hong Kong pateixi una amenaça molt seriosa de col·lapse, el govern central no hi pot intervenir.

Els que protesten diuen que precisament volen protegir aquest sistema polític, que ara veuen amenaçat.

No. Hem tingut aquest sistema durant 25 anys. La raó del que passa a Hong Kong ara és molt similar al que passa també a Europa i també a Espanya: fins ara no teníeu una extrema dreta, oi? I ara sí que la teniu. A Hong Kong tampoc la teníem i ara sí. Aquest augment de l’extrema dreta és molt similar al que veieu aquí.

Però aquí els manifestants de Hong Kong no els veiem com extrema dreta, els ubiquem més aviat a l'esquerra.

No són esquerra. Són antiimmigrants, com l'extrema dreta a Europa. Per què ha sorgit? La meva interpretació és simple: en el passat la gent de Hong Kong es creia molt superior comparada amb els seus homòlegs a la Xina. Vivien molt millor que la majoria de la gent de la Xina, però ara amb el creixement econòmic de la Xina, molta gent xinesa viu molt millor que la mitjana de gent a Hong Kong. Hong Kong és una societat extremadament desigual. Té 7 milions d’habitants, però la seva desigualtat és molt més alta que a la Xina, que en té 1.400 milions. Cada persona a Hong Kong té una mitjana de 15 metres quadrats d’habitatge, els mateixos que tenia fa anys. Però a la Xina, abans la mitjana era de 8 metres quadrats per persona i ara és de 40. Ara des de Hong Kong miren a la Xina i se senten inferiors, quan abans se sentien superiors, i això ha produït certa crisi d’identitat. Com passa amb l’extrema dreta a Europa.

Creu que el problema és més identitari que de descontentament econòmic?

Jo crec que sí. Fa 30 anys, el sector manufacturer era un terç de l’economia però ara és el 2%, i la seva economia és bàsicament de sector serveis. Els serveis tenen una part alta, com la banca i les finances, però també una part baixa, amb feines com empaquetament o enviaments. Això fomenta la desigualtat, i els hongkonguesos en culpen els de fora. Han de culpar algú per questa situació econòmica i culpen els xinesos.

Es compara molt Hong Kong amb Catalunya, però els que protesten aquí no són l’extrema dreta.

Però teniu una extrema dreta que es diu Vox i que també està contra els immigrants i els de fora, oi?

Però Vox està a l’altre extrem dels manifestants independentistes catalans, que és amb qui es compara els manifestants hongkonguesos.

És una mala comparació. La situació a Hong Kong no és comparable. Alguna gent allà vol la independència però són estúpids, perquè Hong Kong no sobreviuria de cap manera sense la Xina. Fins i tot l’aigua corrent ve de la Xina, perquè a Hong Kong no hi ha aigua. Ara han creat una nova identitat hongkonguesa, ¿però qui es reconeix com a tal? Només ells mateixos, fins i tot molts dels seus pares estan en conflicte amb ells perquè diuen que són xinesos i ells no es reconeixen com a xinesos. És una crisi identitària com la d’Europa.

Com se soluciona aquesta crisi?

He vist crisis durant molt de temps i aquesta és una més, no em preocupa, és només una rebequeria. Les aigües estan ja molt més calmades des que ha començat el nou any.

Però als que protesten al carrer caldrà donar-los alguna solució, no?

Els problemes econòmics de Hong Kong tenen molt difícil solució, perquè són estructurals. El problema de l’habitatge per exemple: hi ha molt espai per construir nous habitatges però els que ja tenen apartament de propietat s’hi oposen i són molt poderosos econòmicament. Si s’intenta fer algun canvi, els poderosos s’hi oposaran.