L’OBSERVATORI D’ÀSIA

Els presos polítics del Vietnam

El Vietnam és actualment una de les economies que més creixen al món, i algunes prediccions parlen que serà la vintena potència econòmica cap al 2050. Però des del punt de vista polític, el Vietnam és una gran presó per als que discrepen de les directrius del Partit Comunista que governa el país amb mà de ferro. La realitat d’avui queda molt lluny de la imatge romàntica, quatre dècades enrere, de la derrota de l’imperialisme. L’actual secretari general del partit i home fort del règim, Nguyen Phu Trong, és un ferm partidari de “mantenir l’ordre per no caure en el caos”. I això ja sabem què vol dir: repressió.

Aquest abril ha sigut un mes pèssim per a la dissidència vietnamita. Almenys vuit membres de l’organització clandestina Germans per la Democràcia han estat sentenciats en judicis sumaríssims a penes de presó molt severes. L’advocat defensor dels drets humans Nguyen Van Dai ha estat condemnat a quinze anys de presó pels seus articles a la xarxa a favor de la llibertat d’expressió. És el fundador de Germans per la Democràcia. Com que la major part dels dissidents són bloguers, Dai va idear aquesta plataforma política per coordinar-la des de Facebook, la xarxa social més popular del Vietnam. Ara el règim ha desarticulat l’organització, no sense la necessària col·laboració de Facebook, que ha censurat els missatges dels opositors i ha tancat alguns dels seus perfils per no incomodar Hanoi. Això va provocar que la setmana passada un grup de 50 activistes vietnamites adrecessin una carta de protesta a Mark Zuckerberg perquè el consideren còmplice del règim.

Però la cara més fosca de la repressió són les bandes criminals que actuen en connivència amb el règim per segrestar i apallissar els dissidents sistemàticament. És el cas de Nguyen Trong Ton, condemnat ara a 12 anys de presó. Fa un any, abans de la seva detenció, va ser segrestat per un d’aquests grups, que després de trencar-li els genolls amb barres de ferro i deixar-lo cec d’un ull, el van deixar en un bosc.

Tanmateix, la cara més carismàtica de la resistència democràtica vietnamita és sens dubte la d’una dona: la bloguera Nguyen Ngoc Nhu Quynh. Va ser detinguda el 2016 i engarjolada en secret durant nou mesos. Al Vietnam tothom la coneix com a Me Nam -la Mare Bolet-, en referència al sobrenom afectuós que va rebre la seva filla quan va néixer. Es va fer coneguda per les seves constants denúncies contra la brutalitat policial i contra els delictes relacionats amb el medi ambient. I això li va costar que un jutge la condemnés l’any passat a deu anys de presó. A la garjola ha sigut sotmesa a un tracte degradant: durant els primers set mesos només la van alimentar amb sopa d’espinacs i sardines en conserva, i no li van permetre utilitzar compreses. La seva família ha denunciat que el seu estat de salut s’ha deteriorat molt i això ha provocat les queixes de Zeid Ra’ad al-Hussein, l’alt comissionat de drets humans de l’ONU.

Es creu que avui al Vietnam hi ha 110 presos de consciència, tot i que la portaveu del ministeri d’Afers Estrangers encara negava fa uns dies, després dels judicis sumaríssims, l’existència de presos polítics al seu país. Deia: “Al Vietnam no hi ha presos de consciència, només criminals que infringeixen la llei”. Tots els repressors fan sonar arreu la mateixa música.

Etiquetes