La cova de Tailàndia serà un museu dedicat a la solidaritat internacional
L’entrenador i tres nens aprofiten el ressò per demanar la nacionalitat
Chiang Rai (Tailàndia)A la carretera que va de la muntanya on hi ha la cova de Tham Luang fins a Chiang Rai, capital de la província, els controls policials són habituals. Ahir, quan aturaven un cotxe i els agents veien un estranger, es limitaven a somriure i donar pas amb un “thank you”. És el mateix que diuen els cartells que s’han instal·lat a la carretera que agafa tothom qui surt de la cova on fins abans-d’ahir estaven atrapats els 12 nens i el seu entrenador de futbol: "Thank you, our heroes" (Gràcies, herois nostres). És la manera com els tailandesos volen agrair els equips arribats d’arreu del món per haver acomplert un rescat que de bon principi s’havia qualificat d’impossible.
En una terra de patriotisme exacerbat, on fins i tot el nom del país apel·la a la llibertat de ser l’únic estat del sud-est asiàtic que no ha sigut mai conquerit per una potència europea, el pel·liculer rescat a la cova de Tham Luang va suposar un canvi. Ho va destacar el cap del dispositiu de salvament i exgovernador provincial, Narongsak Osottanakorn, que va ser la cara visible de l’operació, quan va dir que l’èpic rescat “ha trencat totes les barreres de llengua o religió” i que “el més important ha sigut la unió”. I, perquè es recordi, va anunciar també que la cova de Tham Luang es convertirà en un museu de la gesta. Veient que la cova de Tham Luang esdevindrà un indret turístic després d’aquest episodi, les autoritats volen convertir l’espai en un lloc per recordar l’heroïcitat dels rescatadors i mostrar que lluny que es pot arribar quan es treballa en equip, amb unió. El museu, va explicar Narongsak, mostrarà els noms dels “herois” que van participar en el rescat i haurà de ser “un lloc d’aprenentatge per a nens i bussejadors de tot el món”.
“Ni herois ni malvats”
Narongsak va voler recordar el que ja s’estava dient els últims dies. “No veiem els nois com a herois ni tampoc com a malvats; això ha sigut un accident que no es podia preveure”. Així tancava, un altre cop, la polèmica que ha acompanyat l’entrenador dels Senglars, Ekkapol Chantawong, més conegut com a Aek, per haver portat els nens d’excursió a la cova aquell dia després d’un entrenament.
Primer vilipendiat pel fet de ser l’únic adult a la cova, finalment Aek ha acabat com un dels herois del rescat. L’entrenador va ser qui va ensenyar els joves futbolistes a meditar i mantenir la paciència. També va dir que no a la seva part del menjar per ajudar els nens i va sortir l’últim de tots. Si bé a l’estranger molta gent encara el titlla d’irresponsable, a Tailàndia –cada cop més– es parla d’ell com el salvador del grup.
Però aquest salvador, que va haver de sortir de Birmània quan era molt jove per trobar un futur millor a Tailàndia, encara no pot accedir al títol d’entrenador oficial. La raó? Forma part dels ciutadans sense estat del Triangle Daurat, el punt on conflueixen Tailàndia, Birmània i Laos, una comunitat de tribus que no pertanyen a cap país.
La seva situació nacional la va posar de manifest el fundador de l’equip de futbol dels Senglars, Nopparat Khanthavong. El dirigent del club va aprofitar la situació mediàtica per denunciar un problema de nacionalitat que no afecta només l’entrenador Aek, sinó també tres dels nois rescatats. Fins i tot tenen problemes per sortir de la província de Chiang Rai per jugar partits, a causa de les restriccions de viatges per als que no tenen nacionalitat reconeguda. En un rescat extremament mediàtic i que ha posat de manifest la necessitat d’oblidar les diferències nacionals, una de les demandes que ja surten és, precisament, reconèixer la nacionalitat a aquells que no la tenen reconeguda.
Mentrestant, ahir la festa es va traslladar a l’hospital de Chiang Rai, on els nens i el monitor esperen que els donin l’alta. Els pares dels quatre primers nens que van sortir ja van poder veure els seus fills, tot i que van haver de portar màscares quirúrgiques. La situació mèdica de tots ells és bona, segons diuen els metges.
Les carreteres, mentrestant, s’omplen dels cotxes dels voluntaris que tornen a la rutina amb la satisfacció del rescat. I a l’aeroport de Chiang Rai els acomiaden amb cartells de "Thank you, our heroes". La cloenda d’un rescat èpic.
