Putin mantindrà la immunitat judicial de per vida

El Parlament rus tramita un canvi legal per blindar-lo fins i tot després de deixar el Kremlin

A Vladímir Putin li queden encara (com a mínim) tres anys i mig de mandat com a president de Rússia, però ja fa mesos que prepara el terreny per garantir-se una existència plàcida a partir del maig del 2024. I, de moment, ja té dues vies obertes. Per una banda, al juliol els ciutadans russos van aprovar en referèndum diversos canvis constitucionals, entre els quals el que li permetrà, si vol, presentar-se encara dos cops més a les eleccions i, per tant, perpetuar-se en el càrrec fins al 2036, quan tindrà 83 anys. I, per l'altra, el Parlament rus ha començat a tramitar (i amb tota seguretat aprovarà) una llei que li garantirà la immunitat fins i tot en cas que opti per abandonar el Kremlin (o perdi les eleccions, una opció que sembla improbable).

La Duma (la cambra baixa del Parlament) va aprovar dimarts la mesura en primera lectura. Abans de tenir validesa legal, el text ha de superar encara dues votacions més en aquesta cambra, i posteriorment haurà de ser referendada també pel Consell de la Federació (la cambra alta) i sancionada pel mateix president. però res fa pensar que la hagi de tenir problemes per superar tots aquests tràmits: el partit de Putin, Rússia Unida, té un control absolut de les dues cambres, i en la primera votació només 37 diputats del Partit Comunista (d'un total de 450 escons) hi van votar en contra. 

El text estableix que cap persona que hagi ocupat la presidència de Rússia pot ser "objecte d'una causa criminal o administrativa" comesa en cap moment de la seva vida, ni tampoc pot ser "detinguda, escorcollada o interrogada", ni se li pot confiscar cap propietat. I aquests preceptes s'estenen també a la família dels expresidents. A part de Putin, l'únic expresident rus que encara és viu és Dimitri Medvédev, que va ocupar el càrrec entre el 2008 i el 2012, mentre Putin actuava com a primer ministre.

Només en cas de ser acusat d'alta traïció o d'altres delictes greus podria ser processat, sempre que ho autoritzessin tant la Duma com el Consell de la Federació, per majoria de dos terços, i ho avalessin també tant el Tribunal Suprem com el Constitucional.

El projecte de llei l'han elaborat el senador Andréi Klixas i el diputat Pável Kraixenínnikov, que l'ha justificat assenyalant que oferir aquestes garanties als expresidents és "important per a l'estabilitat de l'estat i de la societat". La norma s'ha preparat basant-se en els canvis constitucionals aprovats al juliol.

36 anys al poder

Vladímir Putin va accedir a la presidència de Rússia el 7 de maig del 2000 i, després d'exhaurir el màxim de dos mandats de quatre anys que fixava la llei, va deixar el càrrec en mans de Medvédev el 2008 per convertir-se en primer ministre. Però el 2012 va tornar a la presidència, després d'haver introduït un canvi legal que allargava fins a sis anys els mandats del cap d'estat. El 2018 va ser reelegit i el 7 de maig del 2024 s'acaba el seu mandat actual, que hauria de ser l'últim. Ara bé, les reformes aprovades aquest estiu inclouen una clàusula que torna a deixar a zero el comptador, de manera que Putin té via lliure per presentar-se a la presidència d'aquí quatre anys i revalidar-la el 2030. Si ho fes, es podria mantenir al capdavant de Rússia fins al 2036.