Per què un atemptat podria presagiar el pitjor
L’agonia de Síria avança cap al nord després de l’atemptat suïcida a la ciutat turca de Suruç
“Si segueixes les mosques, trobaràs carn humana”. Aquestes dures paraules es van pronunciar en l’escena de l’atac suïcida perpetrat el 20 de juliol per un suposat terrorista de l’Estat Islàmic (EI) a Suruç, una ciutat fronterera entre Turquia i Síria. De ben segur les mosques van rondar entre les restes socarrades al jardí del centre cultural d’Amar, on 32 persones van ser assassinades i unes 100 van resultar ferides.
L’autor de l’atac va ser identificat com a Seyh Abdurrahman Alagaoz, un home de 20 anys i natural de la província d’Adiyaman, situada en una regió de majoria kurda al sud-est de Turquia i principal niu de jihadistes. Tot i que els vincles de l’EI amb l’atemptat encara s’han de provar, si es confirmessin les conseqüències serien nefastes perquè es tractaria del primer gran atac del grup islàmic en territori turc. Així com augmentarien les tensions entre el govern islamista del president Recep Tayyip Erdogan i la minoria kurda, com ho demostra l’assassinat de dos policies turcs en mans de militants kurds com a “venjança” per l’atemptat de Suruç.
L’aparició de les imatges dels cossos desmembrats a les xarxes socials va provocar violentes protestes en contra del govern. Les autoritats turques van reaccionar bloquejant temporalment l’accés a Twitter i van fer un crida per retirar tota mena de contingut ofensiu de les xarxes. Tanmateix els activistes afirmen que el veritable objectiu era impedir que els manifestants s’organitzessin a través d’internet.
La majoria de les víctimes de l’atemptat de Suruç van ser estudiants universitaris que van arribar d’arreu de Turquia per ajudar a construir una biblioteca i un parc infantil a Kobane. “Vaig recollir els seus braços i les seves cames”, afirma entre llàgrimes Yusuf Polat, un enginyer químic jubilat que formava part del grup.
Kobane s’ha erigit com el símbol de la resistència kurda. L’any passat la ciutat va ser gairebé destruïda quan els soldats de l’EI intentaven prendre el control a les milícies kurdes de Síria. Aquest any les milícies van reprendre el control de la ciutat amb el suport aeri dels Estats Units, tot i els constants atacs de l’EI.
La ciutat de Suruç era un objectiu atractiu per als islamistes perquè acull centenars de refugiats de Kobane i està governada pel Partit Democràtic del Poble (HDP), un partit prokurd que les passades eleccions va estripar la majoria parlamentària del partit d’Erdogan. Per a molts, les milícies kurdes a Síria són la franquícia de l’il·legalitzat Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
A Sanliurfa, ciutat turca a pocs quilòmetres de la frontera amb Síria, Osmanb Baydemir, membre de l’HDP, afirma que el govern turc no ha fet gaire per aturar els jihadistes i que aquests “tornaran a atacar”. No és l’únic que ho pensa; d’altres creuen que el president turc dóna suport en secret a l’EI per sabotejar l’experiment d’autogovern kurd a Síria.
Tot i que Erdogan nega qualsevol agenda secreta, la negativa per decretar un dia de dol nacional per l’atemptat de Suruç ha provocat encara més consternació. Des que l’agost de l’any passat va ser escollit president ha endurit la seva política contra els kurds. Quan Kobane estava assetjada per l’EI va bloquejar l’abastiment de la ciutat des de Turquia. També va rebutjar un pla de pau acordat entre Abdullah Öcalan i el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) al·legant que no estava informat. Membres del partit afirmen que Erdogan estaria disposat a enviar soldats a Síria per aturar les milícies kurdes.
Hauria d’estar temptejant els vots nacionalistes, i a l’espera de noves eleccions si l’AKP fracassa per formar govern. La seva política d’allunyar Turquia de la lluita contra l’EI podria estar motivada tant per l’aversió al nacionalisme kurd com al terrorisme jihadista. Si aquesta és l’estratègia, no està funcionant, com demostra l’atemptat suïcida de Suruç.
