“Per què la gent no ha après absolutament res del passat?”

BerlínQuan falten poques hores perquè se celebrin els comicis a Alemanya, als diferents districtes de Berlín es respirava un ambient de calma tensa. Una característica dels carrers d’aquesta ciutat és la gran quantitat de cartells, grafitis i art urbà que envaeixen les parets, els fanals i altre mobiliari urbà. En aquest escenari, durant les últimes setmanes competien per l’atenció dels vianants els cartells electorals dels diferents partits polítics, que, una campanya més, van recórrer a les clàssiques promeses: “Reforçar Europa vol dir reforçar Alemanya” i “Per la seguretat i l’ordre” són només alguns dels missatges que la CDU de la fins ara cancellera alemanya, Angela Merkel, va difondre amb els seus cartells.

L’SPD, amb el socialista Martin Schulz com a aspirant a la cancelleria, feia servir un eslògan similar al del partit democristià per també atreure els electors euroescèptics: “Per què Europa? Perquè junts som més forts que sols”. També hi ha exemples amb jocs de paraules fàcils. Per exemple: “Perquè les pensions no siguin petites quan els nens siguin grans”.

La resta del ventall electoral ha apostat per cartells més acolorits i per missatges una mica menys encotillats i més provocadors, de vegades fins i tot fregant el sexisme i el racisme més recalcitrant. Ha sigut el cas del partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que no ha dubtat a atacar els votants musulmans amb missatges de l’estil: “Burques? A nosaltres ens van més els biquinis”, imprès sobre una fotografia amb unes noies d’esquena en biquini en una platja assolellada.

Propaganda xenòfoba

Aquest nou partit d’extrema dreta ha crescut a recer de moviments com Pegida. La por de molts alemanys i alemanyes és que l’AfD podria, segons diverses enquestes, entrar al Parlament alemany. Sense cap vergonya, l’AfD promou descaradament la islamofòbia en un altre dels seus cartells. Diu literalment: “L’islam? No lliga amb la nostra cuina”, acompanyat per una foto d’un garrí vagarejant en un prat verd. Alemanya competeix amb França per ser el país europeu amb més població musulmana. Diversos estudis asseguren que, després de la massiva arribada de refugiats el 2015, els musulmans representarien una mica més del 5% del conjunt de la població alemanya.

Són aquests missatges els que alimenten la calma tensa que es viu aquests dies a Berlín. Una altra de les característiques de la ciutat és la gran quantitat de joves que hi viuen. És una ciutat heterogènia que acull molts emigrants, tant d’altres llocs d’Alemanya com de la resta d’Europa i del món.

En parlar amb aquests joves s’aprecia un cert ressentiment i un distanciament entre la classe política i els votants, sobretot entre els menors de 35 anys, que es mostren cada vegada més “pessimistes i desesperançats”, com explica l’Eva, una fotògrafa de 27 anys, quan se li pregunta quines són les seves sensacions sobre els resultats de les eleccions d’avui: “Jo votaré segur, perquè és important i cada vot contra la dreta és una victòria. Amb tot, em temo que Merkel tornarà a guanyar”, opina. També creu que “la gran presència mediàtica de la dreta els faci aconseguir més suport”. Encara que s’alegra de “viure en un país on es pot votar”, assegura que l’ambient electoral alemany i la manipulació política la indignen.

La Miriam, de 30 anys i originària de Frankfurt, considera “una llàstima” que durant la campanya no s’hagin situat en el centre del debat “els temes importants per al futur d’Alemanya, com el futur del trànsit de persones, l’educació, crear bons llocs de feina, l’assistència social, la sanitat, l’habitatge, la igualtat social...”, enumera. El debat l’han acaparat principalment la immigració i les polítiques de seguretat, arran de la situació dels refugiats el 2015. “Les enquestes anuncien bons resultats per a la dreta i això em sembla esgarrifós”, comenta.

L’al·legat de Schulz

El candidat socialista i expresident del Parlament Europeu, Martin Schulz, tancava l’últim minut de l’únic debat cara a cara amb Merkel amb un cert dramatisme afegit, i mirant a càmera assegurava: “Senyores i senyors, en 60 segons una infermera guanya de mitjana menys de 14 cèntims d’euro i un directiu d’una gran companyia cobra més de 30 euros”. Després de la comparació, concloïa explicant que tota la seva vida ha “lluitat des de les institucions europees per fomentar la justícia i la cohesió, així com la seguretat i la pau al món”.

La Mareike, de 28 anys, treballa com a infermera a Berlín i avui ha de fer guàrdia, raó per la qual ha hagut d’exercir el vot per correu. “No em va costar gaire prendre una decisió, sobretot tenint en compte les opcions que hi ha”, assegura. Lamenta la indecisió de molts votants i això li provoca un gran neguit quan ho constata en parlar amb amics, familiars o companys de feina, afegeix. La Mareike espera, gairebé suplicant, que els ultradretans no s’instal·lin al Bundestag (el Parlament) i es pregunta: “Per què la gent no ha après absolutament res del passat?”

Merkel i Schulz tanquen la campanya electoral als seus feus

Els candidats dels dos principals partits alemanys, Angela Merkel (CDU-CSU) i Martin Schulz (SPD), van tancar ahir la campanya en territori amic.

Al matí la cancellera va visitar el quarter general del seu partit a Berlín, on va repartir cafè entre els militants. Després va dirigir-se a Greifswald, al nord-est del país, una parada menys agraïda però vital. La ciutat és a l’estat de Mecklenburg, on la CDU governa en coalició amb l’SPD i on el partit d’ultradreta AfD és la segona força amb dos escons més que la CDU al Parlament regional.

El candidat socialista, per la seva banda, va escollir la ciutat d’Aquisgrà, prop de la seva Hehlrath natal, per celebrar-hi un míting de cloenda. “Passi el que passi demà, ha sigut una gran campanya”, va dir Schulz, que sembla que no pugui derrotar la cancellera a les urnes. L’expresident del Parlament Europeu va agrair les mostres de suport als seus simpatitzants, que el van rebre amb banderes de la Unió Europea.

Segons les últimes enquestes fetes públiques ahir, Merkel seguiria guanyant les eleccions d’avui, tot i que amb un avantatge inferior del que es pronosticava fins ara.