Quique Bassat: "L'Índia és el gran contribuïdor a l'increment de casos diaris de covid-19"

SabadellEl món ha superat aquest dilluns els 40 milions de contagis registrats de covid-19, però la incidència de la malaltia no és en absolut homogènia: mentre Europa pateix ja els efectes de la segona onada d'infeccions, la Xina, el país on es va originar la pandèmia, té el coronavirus pràcticament controlat, i, en canvi, l'Índia o els Estats Units encara no han donat per acabada la primera onada. El pediatre i epidemiòleg Quique Bassat, investigador a l'ISGlobal, analitza l'estat de la pandèmia al món.

Europa es troba a l’inici d’una segona onada de covid-19. ¿És aquest, ara mateix, el principal focus de la pandèmia?

Europa és un focus molt constant: tots els països han empitjorat més o menys de manera similar, amb honroses excepcions com Itàlia, que del grup de països que van patir més en la primera onada és dels que després ho han fet millor. No és el mateix Alemanya, que té uns 2.000 casos nous cada dia, que Espanya, que en té uns 12.000, però a tot Europa els números estan pujant de manera preocupant. Per tant, com a continent anem malament, però no som els que estem pitjor: l’Índia en té 50.000 de nous cada dia, i això amb tot l’infradiagnòstic que deu haver-hi, perquè no estan fent ni de bon tros tots els tests que caldrien. Però, esclar, estem parlant gairebé d’un continent en si mateix.

L’Índia té 1.300 milions d’habitants. En proporció, 50.000 casos diaris no són tants.

Sí, en termes relatius estan millor que nosaltres. Però, en xifres absolutes, l’Índia és el gran contribuïdor a l’increment de casos diaris.

I quines zones del món són les que estan millor actualment?

L’Àsia, amb l’excepció del subcontinent indi, és el continent que està més tranquil.

La Xina, el país d’origen del coronavirus, té ara poquíssims casos nous. Com s’ho han fet per esquivar la segona onada?

No l’han deixat arribar. A la ciutat de Qingdao, de nou milions d’habitants, van tenir 12 casos i en cinc dies van fer tests als nou milions d’habitants. Això és una aproximació militar a la salut pública que evidentment funciona molt bé, però no tots els països ho poden implementar. A més, i això també passa a l’Índia, hi ha una entrada totalment restringida al país: fins i tot els ciutadans xinesos necessiten un permís especial per entrar-hi. Si ho fas així és més fàcil controlar la situació, però requereix un esforç i un pressupost que has d’estar disposat a gastar-te.

En canvi, països com els Estats Units o el Brasil encara no han aconseguit superar la primera onada, no?

Són a la baixada de la primera onada, igual que l’Índia. Però en països tan grans és possible que, si ho desagregues per ciutats o per regions, es comencin a veure segons pics. Als Estats Units no ha afectat per igual tots els estats: alguns van començar molt forts, com Nova York, que va arribar a tenir més casos que alguns països europeus, i en canvi ara està molt tranquil, mentre que altres estats nord-americans ara estan molt malament. Això també passa a l’Índia o el Brasil. El que estem veient és el decalatge del pic de les primeres onades, que no ha passat al mateix temps a tot el país. També és veritat que el Brasil, que va arribar a ser el país on el virus pujava més fort, ara està més calmat, però han arribat a situacions, en una ciutat com Manaus, a l’Amazones, on es calcula que la meitat de la població s’ha infectat. Aquí és difícil que segueixin pujant els números perquè la majoria de persones ja estan immunitzades.

¿El diferent impacte del virus segons el territori depèn exclusivament de les mesures que s’han pres o hi influeix d’alguna manera el comportament del mateix virus?

El virus és el mateix, no canvia la virulència ni la manera de transmetre's. El que canvia són les mesures de prevenció que es posen en marxa i com se segueixen de bé a nivell comunitari. Si tu tens un estat dels Estats Units habitat predominantment per gent negacionista, que no creu en l’ús de les mascaretes ni que el virus sigui una realitat, aquests no seguiran bé les recomanacions i tindran un pic abans que d'altres que sí que les segueixen bé. Però, un cop tens una transmissió comunitària important, o tothom es posa les piles de manera similar o és difícil controlar-ho i evitar un pic.

Per tant, era evitable aquesta segona onada?

Completament. Nosaltres l’esperàvem a la tardor, i ara som a la tardor i som en plena segona onada, però ja va començar a l’estiu en alguns llocs i no vam fer el que havíem de fer. Primer ens vam desconfinar com a país probablement de manera prematura i massa ràpida, amb fases que s’anaven escurçant: el pla estava molt ben pensat però la realitat va ser diferent. I després, a l’estiu, amb pocs casos, ens vam creure que tot ja havia passat, vam abaixar la vigilància i vam fer una sèrie d’activitats que afavorien la tornada del virus.

¿És possible que la segona onada que ara estem vivint aquí, d’aquí unes setmanes, es desplaci a altres països on ara la incidència és més baixa? O el virus ja és a tot arreu?

El virus està escampat per tot arreu però està bastant controlat en alguns llocs. Les segones onades solen ser bastant inevitables tret que tinguis una vacuna, però hi ha països i governs que han entès què s’havia de fer i ho estan fent. L’exemple d’Itàlia és un dels millors: van ser un dels més afectats inicialment a Europa i ara ho han sabut portar millor. Els portuguesos també són un bon exemple: no han estat gaire afectats i són al costat nostre, és bastant al·lucinant. Si et creus que no et tocarà a tu i no fas el que toca, és normal que et passi el que ens està passant. En aquesta pandèmia el més crític és fer tests, el director de l’OMS ho va dir al principi de tot, i no ho estem fent. No em crec que aquí no puguem fer coses semblants a això dels nou milions de tests que han fet a la Xina. I, a més, se’ns ha promès que això arribaria, i no ha arribat! Tenint en compte que moltes infeccions no causen símptomes, si no les busquem no les trobarem.

¿Aquesta segona onada pot acabar en una situació igual que la del març i l’abril?

M’agradaria pensar que hem après alguna cosa d’aquella tragèdia. Hi ha una diferència molt gran: en termes absoluts les xifres són semblants, però a la primera onada només vam detectar la punta de l’iceberg i les infeccions que causaven pocs símptomes no les vam ni veure; ara, en canvi, no tenim tots els tests que hauríem de tenir però sí que estem detectant moltes més infeccions entre els contactes. Per tant, és veritat que els números fan molta por i que les tendències van a l’alça, però moltes d’aquestes infeccions que estem detectant són lleus i el risc de saturació del sistema de salut és més petit que el que teníem amb el mateix nombre de casos en la primera onada. Però bé, si la tendència a l’alça continua arribarà un moment que se saturarà el sistema igualment, i els hospitals ja comencen a estar molt plens.