Els radicals anti-UE, contra el pla de May per al Brexit
Londres acceptaria la lliure circulació de treballadors i estudiants
LondresEl Llibre blanc del Brexit, presentat ahir a la Cambra dels Comuns pel nou ministre britànic encarregat del divorci amb la Unió Europea (UE), Dominic Raab, és una bomba de rellotgeria contra l’estabilitat del ja poc estable govern de la primera ministra britànica, Theresa May.
Moltes de les línies vermelles establertes pels radicals més anti-UE queden curtes, i fan que el repetit eslògan de Theresa May quan -avui es compleixen dos anys- va arribar a Downing Street, Brexit significa Brexit, quedi en no res.
Hi ha tres punts clau que destaquen entre les 104 pàgines del text, que es van repartir a cuitacorrents entre els parlamentaris mentre Raab estava fent l’explicació del que contenien, intentant amagar aquells aspectes més difícils d’empassar per als que somien amb un trencament net amb el futur bloc dels Vint-i-set.
El govern britànic busca una mena d’“acord d’associació” amb la Unió; el pacte que es persegueix, però, afecta només béns de consum, no pas serveis, i això implica deixar fora aproximadament el 80% de l’economia britànica; i, finalment, obre la porta a un possible accés preferencial al mercat laboral dels ciutadans de la Unió sense necessitat d’obtenir cap visat, alhora que també permetria la lliure entrada al país dels estudiants. Els treballadors haurien de ser qualificats i podrien obtenir un seguit de beneficis socials. El ministre Raab, considerat un brexiter radical, va qualificar el pla de “creïble i innovador”, perquè, diu, és un “conjunt de proposicions i principis i pràctics” que dibuixarien la futura relació entre Londres i Brussel·les després que s’hagi fet efectiu el trencament.
Però l’acceptació de la jurisdicció del Tribunal Europeu de Justícia per dirimir disputes sobre les regulacions dels béns de consum, o la necessitat que el Regne Unit recapti taxes duaneres per liquidar-les a la UE, són coses de què els brexiters no volen ni sentir a parlar.
L’ambigüitat sobre l’emigració, pendent encara d’una llei que posi les bases del futur accés dels estrangers al país, és un altre dels gripaus que molts conservadors no estan disposats a empassar-se.
Recordatori de Trump
Que el Llibre blanc no satisfà els més radicals ni els euroescèptics furibunds fins i tot ho va recordar el president nord-americà, Donald Trump, des de Brussel·les. Ho va fer en la conferència de premsa amb què va tancar la seva participació a la cimera de l’OTAN, prèvia al viatge al Regne Unit, on va arribar ahir al migdia per a una visita de tres dies, envoltada de polèmica, de mesures de seguretat al centre de Londres i de manifestants que avui i demà volen mostrar per tot el país la seva disconformitat per les polítiques de l’inquilí de la Casa Blanca.
Responent a un periodista britànic, i en una intervenció que a la pràctica soscavava dramàticament el pla del Brexit de Theresa May, Donald Trump va etzibar: “No estic segur que això sigui el que la gent va votar”. Es referia, de fet, no al Llibre blanc sinó al resum que se’n va conèixer divendres passat i que el govern, de manera col·legiada, va acordar a Chequers -la residència oficial de camp de la premier- però que el dilluns d’aquesta setmana va desfermar la dimissió de dos dels ministres de més pes del govern: David Davis i Boris Johnson, del Brexit i d’Exteriors, respectivament.
En paraules del president nord-americà, el pla de May deixa el Regne Unit “parcialment involucrat amb la UE”. Un amic de Trump, Nigel Farage, l’exlíder xenòfob del Partit Independent del Regne Unit (UKIP), i un dels grans instigadors del referèndum de sortida de la UE de fa dos anys, va piular de seguida que “el president té tota la raó”.
May corre el risc de no satisfer ningú. No només a cap dels dos bàndols del seu partit sinó tampoc a Brussel·les. El negociador en cap de la UE, Michael Barnier, va advertir ahir en una piulada que analitzaria el document britànic “a la llum de les pautes” establertes per la UE. Una manera de dir que la pretensió de Londres d’escollir aquells aspectes que més li convinguin del mercat únic -el de béns de consum però no els serveis o la lliure circulació- les trenca. Però la UE sap que haurà de fer concessions si vol pactar un acord cada cop més difícil.
