SALMA (SÍRIA)Una allau de projectils de Kalàixnikovs sortits d'una gran bossa de plàstic negre repica sobre el terra de marbre. La quinzena de joves combatents que hi ha al seu voltant s'afanyen a omplir els diferents carregadors. "Tota aquesta munició va ser confiscada a l'exèrcit del règim durant un combat", explica Abu Rahal, un dels oficials de la milícia Emigrants d'Al·là, de l'Exèrcit Sirià Lliure, que lluita a les muntanyes de Jabal al-Akrad, a la província de Latàquia.
L'Abu apunta i controla amb atenció que cada rebel tingui cinc carregadors i una granada de mà, i també indica la zona que cadascú ha d'ocupar al front. Mentre parla, una explosió d'artilleria es barreja amb la conversa davant la indiferència dels joves milicians, ja acostumats a viure amb el soroll dels obusos de fons. Són les 3.30 de la matinada en una mansió abandonada a prop de la ciutat deserta de Salma, objectiu de constants bombardejos de l'artilleria de les tropes lleials a Baixar al-Assad. Durant les pròximes cinc hores s'imposarà una breu treva que coincideix amb l'inici del Ramadà.
Resant amb el Kalàixnikov
"Un dia tan important com el d'avui és per viure'l en família i poder compartir l'últim àpat del dia i la primera pregària. Espero que aquest sigui el segon i últim mes del dejuni allunyat dels meus", confia el Mohammed, un jove estudiant de periodisme de Latàquia encarregat de les telecomunicacions del batalló. Un cop equipats, els joves combatents s'amunteguen al voltant de la taula per a un tiberi a base de truita, tomàquets, cogombre, olives i formatge regat amb te.
Les converses entre mossegada i mossegada desprenen optimisme pel terreny que l'Exèrcit Sirià Lliure ha guanyat a un cada cop més debilitat règim durant els últims dies. Als barris que ja controlen a Damasc se'ls han d'afegir les zones del nord d'Alep, que també estan sota el seu domini, i punts fronterers estratègics amb Turquia i l'Iraq, com el control sobre el riu Eufrates, que domina una de les principals rutes del transport per carretera a la regió. "L'inici del Ramadà pot ser la fi d'Al-Assad", exclama enèrgic el Mohammed.
Malgrat la bona ratxa, són conscients que aconseguir el control de la província de Latàquia, on la comunitat alauita fidel al règim és majoria, serà una tasca molt complicada. La seva milícia ha de controlar un vast territori muntanyós, que s'estén des de la frontera de Turquia fins a la població d'Al-Haffa, també anomenada Jabal al-Akrad, situada només a una quarantena de quilòmetres de Latàquia, la ciutat d'origen del clan Al-Assad. "Som conscients que si Al-Assad i els seus s'atrinxeren en aquesta ciutat mediterrània serem els caps de llança de l'Exèrcit Sirià Lliure pel profund coneixement que tenim del terreny", remarca Abu Rahal.
Un cop acabades les últimes gotes del te arriba el moment de la primera pregària del Ramadà. "En són cinc diàries, però com que estem en una situació excepcional, la lluita, només en fem tres durant el dia", comenta l'Ali, un jove sunnita de la mateixa ciutat costanera. Després de l'oració, els diferents combatents s'abracen entre ells i es desitgen "Ramadan karim ", feliç Ramadà.
Encara que l'islam permet evitar el dejuni en casos com el viatge i el combat, els joves tractaran de passar tot el dia sense ingerir cap tipus d'aliment. "Si veiem que les condicions del combat ho requereixen, llavors sí que beurem aigua o menjarem alguna cosa", subratlla l'oficial de la milícia. La quinzena de joves armats i preparats es dirigeixen cap al front en el moment que comencen a despuntar els primers rajos de sol. Ja fa més d'una hora que no s'ha sentit caure cap obús sobre Salma i aquesta situació s'allargarà fins a un quart de nou del matí. Així de breu ha estat la breu treva del Ramadan karim .
