Els nens i nenes refugiats pateixen accidents, pallisses i violacions de camí a Suècia
Més de la meitat dels menors acollits necessitaran ajuda psicològica en algun moment
MalmoUns 700 nens i nenes refugiats arriben cada setmana a Suècia sense els seus pares, molts d'ells ferits en accidents i alguns amb les marques físiques i psicològiques d'haver estat apallissats i violats pels traficants de persones.
Normalment els menors, majoritàriament nois adolescents, provenen del Pròxim Orient, Àfrica i Àsia, i després de recórrer un llarg camí, travessen el pont d'Oresund de Dinamarca per buscar refugi a Malmo, una de les primeres cuitats sueques després de passar la frontera.
El personal del centre d'acollida d'aquesta ciutat, que es fa càrrec dels menors durant els primers dies des que arriben fins que son resituats en altres centres o en famílies si són molt petits, descriuen com molts dels nens i nenes presenten ossos trencats i ferides al cap. Sovint estan causades per caigudes des dels camions on s'intenten amagar, però les ferides també poden ser fruit dels maltractaments dels traficants que els seus pares paguen per portar-los a Europa sans i estalvis.
Les ferides, però, no només són físiques. Alguns dels joves refugiats han vist com els seus germans o pares s'ofegaven al Mediterrani. El personal del centre d'acollida de Malmo calcula que més de la meitat dels nens que acull necessitaran ajuda psicològica en algun moment. Molts dels menors són descoberts vagant pels carrers de la ciutat, i els ciutadans són els que els porten davant les autoritats. Altres acudeixen directament a la policia o als serveis socials i també n'hi ha que són abandonats pels traficants als voltants de l'Agència d'Immigració sueca.
La cap del centre d'acollida de Malmo, Kristina Rosen, admet que la majoria de nens que arriben ho fan en males condicions de salut, cansats i bruts després de passar hores amagats sota un camió per entrar a Suècia. "El més colpidor de tot és la fam extrema que tenen quan arriben. Engoleixen quantitats infinites de menjar", explica Rosen.
L'Aref Karami, un noi afganès de 20 anys que va arribar a Suècia quan en tenia 16, va viatjar tot sol a través de Turquia, Grècia, Itàlia, França, Alemanya i Dinamarca abans d'arribar al seu destí. Entre Grècia i Itàlia va haver de compartir una llanxa inflable amb 34 persones més durant set hores. "Vaig sentir a dir que Suècia és el millor país per estudiar, i el meu somni era fer-ho", diu Karami, que actualment està cursant els estudis de batxillerat i somia a convertir-se en arquitecte.
En relació amb la seva població, Suècia rep més peticions d'asil que cap altre país de la Unió Europea, i la quantitat no fa més que créixer, amb un repunt de les persones que fugen del conflicte sirià. El país rep aproximadament un terç del total de menors sense acompanyants que arriben als països europeus, i preveu que el nombre es dobli aquest any fins als 12.000 nens i nenes. Fins a finals d'agost, 9.383 menors sense acompanyants van demanar asil a les autoritats sueques, 2.300 més que en tot l'any passat. Menys d'un terç no es reuniran mai un altre cop amb les seves famílies.
Les autoritats expliquen que sovint els familiars només poden permetre's pagar el preu d'un viatge a Europa, i trien enviar els menors a Suècia per evitar que siguin reclutats com a soldats pels grups armats rebels o les milícies terroristes de l'Estat Islàmic.
