Els refugiats com a moneda de canvi amb Turquia

IstanbulEl president turc, Recep Tayyip Erdogan, es va trobar ahir a Brussel·les amb els caps visibles d’una Unió Europea interessada a encolomar al seu país la crisi de refugiats que es viu al continent. A canvi, al cap d’estat euroasiàtic li interessa que la UE no carregui -i no ho va fer- contra la seva “guerra al terrorisme”, marcada per les denúncies d’abusos contra la població kurda i la premsa.

Erdogan fa campanya per les generals de l’1 de novembre. Obligat per llei a ser neutral, ha convertit la promoció de l’islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) en una gira contra la guerrilla kurdoturca del PKK, responsable de la mort de més de cent funcionaris en els últims mesos i una de les culpables de la fi del procés de pau iniciat el 2013. Al·legant la necessitat de restablir la pau, les forces turques han assetjat diverses ciutats kurdes de Turquia, on han mort més de 20 civils.

Col·lectius kurds van acusar ahir la policia turca d’haver passejat el cadàver d’un noi lligat a un cotxe policial pels carrers de Sirnak, al sud-est del país. Però Erdogan va assegurar ahir en roda de premsa que les forces policials “no van en contra dels kurds”, sinó en contra de grups “terroristes”. “El PKK i el PYD són el mateix”, va afegir, referint-se al partit kurd-sirià autonomista i un dels ariets contra el jihadisme. Sense dir noms, Erdogan va criticar alguns països europeus per “ignorar” el “terrorisme” del PKK.

El màxim representant turc va citar-se ahir al vespre amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk; amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i amb el cap del Parlament Europeu, Martin Schulz. Eren reunions planificades des de feia temps, però posposades entre entrebancs al procés d’inclusió a la UE de l’eterna aspirant Turquia. Un dels objectius d’Erdogan és amortir les crítiques contra la seva gestió a canvi de resoldre la papereta de la immigració.

“Què ens diuen ara? «Sisplau, no obriu la porta, no deixeu que se’ns atansin. Haurien de quedar-se amb vosaltres»”, va ironitzar el president sobre la diplomàcia europea en un míting dissabte a Estrasburg. La UE pretén ara destinar 1.000 milions d’euros a contenir el flux d’immigrants i que siguin absorbits lluny del Vell Continent. Almenys 630.000 persones han entrat a la UE de manera irregular aquest any, la majoria des de sòl turc, on hi ha més de dos milions de sirians.

“És indiscutible que Europa ha d’intentar controlar millor les seves fronteres. Esperem que Turquia faci el mateix”, va afirmar Donald Tusk després de veure’s amb Erdogan, en una poc subtil acusació als turcs de no tallar amb efectivitat el flux de persones a Grècia i Bulgària. “Això no té sentit”, critica, en conversació telefònica amb l’ARA, el columnista turc Cengiz Aktar. “La UE erròniament creu que Erdogan pot obrir o tancar l’aixeta. La gent simplement fuig de Turquia perquè no s’hi sent segura”.

Contenció a canvi de visats

Actualment a Turquia es produeix una situació paradoxal. Els policies fan tot el possible per tallar el camí terrestre a Europa. Mentrestant, vora 5.000 persones tenen via lliure per jugar-se la vida diàriament per arribar des de la costa turca fins a les illes gregues en barques precàries. Més de 280 persones han mort ofegades aquest any en aquesta ruta. Una de les opcions que rumia la UE, segons el diari alemany Frankfurter Allgemeine, és construir sis nous camps de refugiats fora d’Europa.

“Per resoldre la crisi de refugiats hem discutit sobre finançament, control de fronteres, lluita contra els contrabandistes, integració de policies i liberalització de visats”, va afegir Tusk. Amb aquestes paraules va tornar a ensenyar el caramel als turcs. L’any 2013 Brussel·les i Ankara havien acordat obrir el procés per facilitar visats als turcs que volguessin visitar Europa, a canvi que Turquia acceptés els irregulars detinguts a Europa que se sospités que venien des del seu país.

Ankara, però, vol més. Lluny dels desitjos d’Europa, els turcs volen allotjar els refugiats en una zona de seguretat forçada militarment en una franja del nord de Síria. La zona, segons planejaven els turcs, estaria gestionada per grups opositors afins. Però la proposta mai ha convençut ni els Estats Units ni la Unió Europea, i menys ara que hi la avions de combat russos sobrevolant la regió: Rússia també va expressar ahir la seva oposició. I, amb tot, Tusk va pronunciar ahir les paraules màgiques per convèncer Ankara d’acceptar quedar-se amb els refugiats: “La UE està llesta per tractar tots els temes amb Turquia, així que també discutim una possible zona de seguretat”.