Internacional 14/09/2020

Yoshihide Suga, elegit per succeir Shinzo Abe com a primer ministre nipó

L'actual mà dreta d'Abe ha estat escollit nou líder del partit governant

Marta Rodríguez Carrera
5 min
Yoshihide Suga agraint els aplaudiments dels membres del seu partit que l'han escollit com a nou líder i, 'de facto' el nou primer ministre en substitució de Shinzo Abe

MartorellEl fins ara portaveu del govern japonès, Yoshihide Suga, ha estat escollit aquest dilluns per succeir Shinzo Abe com a líder del Partit Liberal Democràtic (PLD), el primer pas per agafar el seu relleu com a primer ministre del Japó, un fet que es consumarà aquest dimecres amb una votació a la Dieta, el Parlament nipó.

En una votació efectuada a l'hotel Price Takanawa de Tòquio, Suga ha obtingut 377 dels 535 vots que estaven en joc en les eleccions internes del partit, de manera que obtenia una còmoda victòria enfront dels seus dos rivals al càrrec: l'exministre d'Exteriors, Fumio Kishida, que va obtenir 89 vots, i l'exministra de Defensa, Shigeru Ishiba, que es va quedar amb 68. La majoria parlamentària del PLD a la Dieta pronostica també el seu nomenament com a primer ministre dimecres sense problema.

El Japó viu així un relleu tranquil de Shinzo Abe, el primer ministre que ha estat més temps al càrrec i que va aportar l'estabiliat que faltava al país en les últimes dècades. La carrera política del dirigent ha tingut un final abrupte per culpa de l'empitjorament de la colitis ulcerosa que ja el va apartar del càrrec en una primera etapa. Però, als 65 anys, Shinzo fa un pas enrere per cuidar-se i plega segurament amb una gran pena per no haver pogut coronar-se aquest estiu amb els Jocs Olímpics de Tòquio, ajornats fins a l'any vinent a causa del coronavirus.

El succeirà doncs Yoshihide Suga, el seu cap de gabinet. Des de fa una dècada, Abe i Suga han format un sòlid equip i han desplegat l’agenda reformista per resituar el Japó al pinyol del poder internacional. De 71 anys, Suga s’escapa de les tradicionals nissagues polítiques que han governat fins ara, com les de Shinzo Abe de Junichiro Koizumi, conegut com el Richard Gere japonès, per esmentar-ne les més recents. Suga pertany a una família treballadora allunyada de Tòquio, sense relacions polítiques prèvies i que va arribar a la política des de la feina en una fàbrica i en una universitat barata.

Uns orígens humils que ell mateix ha destacat aquest dilluns en el seu discurs d'acceptació del càrrec, en el qual s'ha compromès a prioritzar la lluita contra la pandèmia del coronavirus. "No es pot tolerar un buit polític enmig de l'expansió de la pandèmia del coronavirus i la crisi nacional. Hem d'heretar i seguir endavant amb els esforços del primer ministre Abe", ha dit Suga.

Tot i que ha sigut ministre, Suga no té una gran projecció pública a l’interior del país, però la seva figura va guanyar en popularitat quan va ser l’encarregat d’anunciar el nom de la nova era estrenada per l’emperador Naruhito, l’abril de l’any passat.

La incògnita de Suga

"Ara caldrà comprovar si té el carisma que ha demostrat tenir Abe", apunta Guillermo Martínez, professor de la Universitat Pompeu Fabra i responsable d’economia i empresa de la Casa Àsia. Per la seva feina a l’ombra al gabinet del govern, es dona per fet que Suga té "un coneixement de l’administració i els contactes polítics" del seu cap, però "una altra cosa és que tingui la seva capacitat pragmàtica", apunta Florentino Rodao, catedràtic de la Complutense de Madrid i autor de La soledad del país vulnerable.

Si un concepte es repeteix aquests nou anys de mandats d’Abe (sense comptar-hi la primera etapa només d’un any, entre el 2006 i el 2007) és "estabilitat". Una estabilitat que va trencar amb el lustre convuls d’un primer ministre per any. El 2012 el polític conservador es va trobar un Japó destrossat per la letal carambola del tsunami, el terratrèmol i l'accident de la central nuclear de Fukushima.

La deflació i la caiguda lliure de l’economia no hi van ajudar i l’equip del primer ministre va dissenyar un programa econòmic que ha sigut, finalment, la marca de la casa. L’Abenomics, subratlla Martínez, suposa la liberalització de sectors, l’augment de la competitivitat i la productivitat i un programa d’estímuls fiscals que aporten creixements moderats de l’1% però, si més no, creixements del PIB. El programa econòmic porta un augment progressiu de la pressió fiscal que el coronavirus ha congelat. Però el candidat Suga ja ha avisat que si és escollit caldrà aplicar increments d’impostos si es vol remuntar el vol econòmicament.

L'espina de la Constitució

Abe plega amb el gran fracàs de no haver aconseguit reformar el punt nou de la Constitució per fer de l'exèrcit una força ofensiva. El catedràtic Rodao descarta que Suga o un altre hipotètic successor s’atreveixi a reobrir el debat, malgrat que, recorda, la carta magna japonesa "és una imposició de guerra dels Estats Units" i és vista pels sectors més nacionalistes i conservadors com una autèntica humiliació. El rebuig a abraçar el militarisme el va abanderar el Partit Budista, soci d'Abe, que es va haver de conformar amb aprovar un decret per obligar les escoles a introduir educació patriòtica.

Shinzo Abe, en setembre de 2007, quan ja va haver d'anunciar una primera dimissió per problemes de salut

Per a Rodao, el context regional donava certa autorització al govern per intentar dotar-se d'un govern més fort per les amenaces de la veïna Corea del Nord, que va fer sobrevolar un míssil recentment, la disputa territorial per les illes Kurils amb Rússia i la tensió amb la Xina, tot i que Abe i la seva "capacitat d'adaptació a la realitat", com afirma el professor Martínez, les ha rebaixat considerablement. Les bones formes d'Abe i aquest pragmatisme li ha fet moderar posicions inicials fins al punt de connectar amb el xinès Xi Jinping, conscient de la potència del gegant asiàtic, i de ser un dels primers a anar a visitar Donald Trump a la Casa Blanca malgrat la seva simpatia per la candidatura de Hillary Clinton. El trencament de Washington amb organitzacions multilaterals com la comercial del Pacífic ha permès al Japó, per exemple, reclamar un cert lideratge regional.

La bretxa de gènere

"El ritme és lent al Japó", assegura el professor de la Pompeu Fabra quan se li pregunta pel fracàs en la retallada de la bretxa de gènere en un país masclista com el Japó, ostatge de les tradicions patriarcals. Abe, explica l'expert, ho va intentar i el seu primer gabinet va situar unes quantes dones que n'han anat quedant fora en posteriors remodelacions, i a l'últim només hi ha situat dues ministres. Sense exemple de les administracions públiques i referents polítics, les japoneses continuen tenint uns dels pitjors índexs d'equitat amb els homes en contra.

Tant és així, que el ministre de Sanitat va intervenir en una campanya en contra de l'obligatorietat de portar talons a la feina per advertir que veia bé que les treballadores passin l'horari laboral amb unes sabates amb les quals no se senten còmodes. I Suga? Durant la seva etapa en un ajuntament, les cròniques recorden que va impulsar polítiques de conciliació.

stats