OBSERVATORI

El retorn dels Balcans

Aquest any en farà 25 dels Acords de Dayton que van posar fi a la Guerra de Bòsnia. Una pau feta d’imposicions, que havien de ser provisionals però van acabar convertides en camisa de força d’una arquitectura institucional impossible que ha portat la federació a la paràlisi política i a una profunda crisi econòmica. Un quart de segle després, Croàcia ocupa per primera vegada la presidència rotatòria de la Unió Europea, però el futur comunitari de la resta dels Balcans Occidentals continua en uns llimbs que han alimentat l’euroescepticisme en aquests països; han erosionat la influència de la UE en la regió en favor d’altres actors, especialment Rússia, però també Turquia o la Xina, i han vist emergir nous autoritarismes que han revertit els esforços democratitzadors d’alguns d’aquests països.

A Sèrbia, l’oposició política a Aleksandar Vucic denuncia una regressió continuada en les llibertats individuals. Macedònia del Nord ha viscut com un fracàs que França li negués el dret a negociar una futura adhesió. El primer ministre, Zoran Zaev, va presentar la dimissió la setmana passada i ha convocat eleccions anticipades per a l’abril. A Montenegro, l’autoritarisme del totpoderós Milo Djukanovic viu una forta contestació al carrer. I Kosovo, en plena negociació d’un nou govern, ha de reprendre les negociacions per intentar normalitzar la relació amb Sèrbia. Fins i tot Croàcia té deutes pendents: continua sent un dels països de la regió amb més trams fronterers en disputa.

Malgrat tanta fragilitat política, els líders dels Balcans Occidentals es van reunir al desembre a la capital albanesa per discutir sobre la lliure circulació de persones i béns a la regió. Una iniciativa que compta amb el suport financer i polític de la UE.

El futur dels Balcans torna a ser a l’agenda de Brussel·les, però sense respostes concretes ni unanimitat entre els socis. La nova presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va declarar, abans del nomenament, que assegurar un futur per a aquests països dins la Unió és de “gran importància estratègica” i es va desmarcar del cop de porta que Macron va donar a l’adhesió d’Albània i Macedònia del Nord. La decisió unilateral del president francès va indignar Brussel·les però va servir perquè la UE reobrís el debat sobre el futur dels Balcans Occidentals i deixés constància de la divisió interna sobre aquesta qüestió. “La UE no pot importar i no importarà disputes bilaterals i la inestabilitat que puguin comportar”, han dit des de la Comissió Europea.

Fa temps que l’ampliació als Balcans està en crisi. Però el 2020 ha de portar canvis. La decisió de no obrir les negociacions d’adhesió amb Albània i Macedònia del Nord es va considerar des de la mateixa Comissió com un “error històric” i el Parlament Europeu va adoptar una resolució de suport a les negociacions. “De moment, hi ha molt pocs al·licients per als governs dels Balcans Occidentals per complir amb les exigències de la UE, especialment en les qüestions difícils relacionades amb l’estat de dret”, asseguraven fa poc un grup d’experts de la regió.

La cimera UE - Balcans Occidentals, que la presidència croata ha anunciat per al maig, serà una de les dates clau per reformar el procés d’ampliació de la UE, però també per intentar recuperar una part del capital polític que la Unió ha perdut en una regió on, des de fa dues dècades, s’hi juga la credibilitat.