Les possibilitats d’un retorn voluntari d’Edward Snowden als Estats Units són cada cop més remotes. El govern nord-americà està menys obert que fa uns mesos a negociar una pena per a l’extènic de la CIA, que el juny del 2013 va filtrar milions de documents sobre el programa d’espionatge massiu de l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA (NSA) i que ara té asil temporal a Rússia.

El diàleg entre la Fiscalia General dels Estats Units i els advocats d’Edward Snowden fa gairebé un any que està aturat, van afirmar funcionaris nord-americans a Bloomberg. Una de les raons per les quals el govern dels EUA ja no està tan interessat a negociar amb Snowden és que tenen prou informació per saber el que es va endur i perquè creuen que les seves filtracions van ajudar adversaris dels Estats Units a millorar els seus mètodes d’espionatge.

Per la seva banda, Snowden va insistir a principis d’aquesta setmana en una entrevista a Al-Jazeera que no pensa tornar als Estats Units si no té “garanties d’un judici just ”. A principis d’aquest any el seu advocat, Anatoli Kutxerena, va explicar que, de moment, Snowden només havia rebut la garantia del llavors secretari del departament de Justícia dels Estats Units, Eric Holder, que no s’enfrontaria a una pena de mort.

Aquest estiu, Holder, que ja havia deixat el càrrec, va insinuar que els Estats Units podrien negociar un retorn de l’extècnic de la CIA. “Crec que hi una possibilitat per arribar a un acord que pot satisfer totes les parts”, va assegurar al juliol.

Tot i així, tant la Casa Blanca com funcionaris del departament d’Estat ja han afirmat que Snowden està acusat de “delictes molt greus” i que ha de tornar a casa “per enfrontar-s’hi”. De fet, una majoria dels nord-americans (53%) volen que Snowden sigui jutjat, mentre que un 33% volen que sigui perdonat pels seus actes, segons una enquesta feta a mitjans del mes passat per Morning Consult.

Per als advocats de Snowden, el seu client només pot tornar si es té garantia que no se l’empresonarà. “La nostra posició és que no hauria d’anar a la presó com un delinqüent i perdre els seus drets civils pel seu acte de consciència”, va dir l’advocat Ben Wizner al diari The Washington Post. Snowden s’enfronta a fins a 30 anys de presó per càrrecs d’espionatge i robatori de propietat del govern.

Canvis legislatius històrics

Tot i les dificultats d’un retorn voluntari de Snowden, l’extreballador de la CIA ha aconseguit, gràcies a les revelacions que va fer de l’espionatge nord-americà, que el govern dels Estats Units reformi els seus programes de vigilància massiva. El juny passat el Congrés va aprovar que siguin les companyies telefòniques i no la NSA les que emmagatzemin les dades de les trucades telefòniques i els missatges electrònics dels nord-americans.

Actualment, si els serveis d’intel·ligència volen accedir a aquestes dades, han de demanar permís a un tribunal especial. Aquests canvis, però, no afecten els programes d’espionatge nord-americans en països estrangers.

Al documental Citizenfour, dirigit per la nord-americana Laura Poitras, Snowden explica, en diverses entrevistes, per què va decidir fer la filtració més important de documents del govern de la història dels Estats Units i revelar quin tipus d’espionatge feia el seu país. “Això són temes de domini públic”, diu.