PRÒXIM ORIENT

La revolta de les dones jordanes

La llei prohibeix a les dones casades amb un estranger donar la seva nacionalitat als fills

L’Aroub Soubh no vol abandonar Jordània, el país on ha nascut, crescut i format la seva família. Però té por que, si decideix quedar-s’hi, els seus fills no podran accedir a la major part d’ofertes de feina: encara que ells també han nascut al país i tenen una mare jordana, són considerats estrangers a la seva pròpia terra i, per tant, no se’ls reconeixen els drets civils dels ciutadans jordans.

Aprovada l’any 1954, la llei de nacionalitat defineix que tots els fills dels homes jordans hereten, per vincle de sang, la ciutadania. El mateix dret, en canvi, és negat a les mares, de manera que les dones casades amb un estranger no poden traspassar la nacionalitat ni als seus fills ni a la seva parella. En contra d’aquesta llei, un grup d’activistes format per famílies afectades i organitzacions socials, entre les quals la coalició La meva nacionalitat és el dret de la meva família, va presentar una petició al Parlament per igualar els drets de les mares als dels pares. Però la petició, que va recollir més de 5.000 suports a través de les xarxes socials, no va ser admesa a tràmit i, per tant, no va ser ni tan sols debatuda pels parlamentaris. “Si els meus fills volen estudiar a la universitat, haurem de pagar el doble que qualsevol altre jordà. I, encara que puguem pagar-la, hi ha moltes oportunitats laborals que només estan obertes a ciutadans jordans”, es queixa Soubh. “Ells han nascut aquí, el meu marit i jo paguem els nostres impostos, per què no poden tenir els mateixos drets que qualsevol altre nen?”

Casada amb un iraquià i amb dos fills adolescents, Soubh veu difícil construir el futur dels seus fills a Jordània. Tot i la negativa del Parlament a modificar la normativa, les entitats continuen pressionant: l’Associació de Dones Àrabs de Jordània (AWO) exposarà la problemàtica al Consell de Drets Humans de Ginebra. “La situació és insostenible. Per treballar de manera oficial cal tenir el número d’identitat jordà, i com que aquestes famílies no en tenen, són víctimes del mercat negre. I obtenir el permís de treball és un procés llarg i complicat que molts no segueixen”, explica Layla Naffa, directora de programes de l’AWO.

“En el cas d’una assegurança de salut, per exemple, el preu pot arribar a ser deu vegades més car, cosa que exclou les famílies pobres de poder-se pagar el servei sanitari”, afegeix. Amb tot, l’any 2014 el govern va aprovar una regulació per oferir certs drets als fills de les dones casades amb estrangers. “Ara tenen un document d’identitat que, encara que no té número, sí que els permet identificar-se en cas que els aturi la policia. També poden obtenir el permís de conduir, un altre dret que fins llavors no els era permès”, exposa Naffa.

L’ombra del problema palestí

L’argumentació oficial del govern per mantenir la llei actual és que l’ampliació de la nacionalitat per a les famílies de les dones casades amb estrangers provocaria un problema demogràfic que l’estat no podria gestionar. “Aquesta justificació no és vàlida perquè només afecta les dones. D’això se’n diu, simplement, discriminació de gènere”, exclama Soubh.

Segons l’estudi Implicacions econòmiques, polítiques, socials i psicològiques sobre les dones casades amb no jordans i les seves famílies, de l’AWO, el govern i el Parlament es neguen a ampliar la llei de nacionalitat perquè suposaria que molts dels 140.000 palestins provinents de la franja de Gaza amb l’estatus de refugiat obtindrien la nacionalitat. Però, segons les Nacions Unides, els altres dos milions de palestins que viuen a Jordània ja gaudeixen de la nacionalitat. “Els governants estan espantats per la balança entre jordans i palestins, per això ni tan sols donen les xifres oficials del nombre de persones d’origen palestí que viuen al país. No volen que surtin veus que diguin: «Els palestins som majoria a Jordània i hauríem de controlar el Parlament»”, argumenta Naffa.

La problemàtica, però, va més enllà dels palestins. Segons l’organització USAID Takamol - Jordan Gender Program, les famílies afectades per la llei de nacionalitat són unes 200.000. Tot i així, la dada no és exacta i varia en funció de la font, ja que no hi ha xifres oficials públiques.

Per a la cap del programa del Jordan Gender Program, Nermeen Murad, el primer pas és atorgar el permís de residència permanent a les famílies de les dones jordanes. “Com a mínim ja no haurien de viure amb la por de ser deportades”, justifica Murad. Ella mateixa, casada amb un anglès i amb dos fills nascuts a Jordània, va prendre la decisió d’enviar els nois a estudiar al Regne Unit. “Vull que els meus fills puguin fer realitat els seus somnis i no crec que sigui possible a Jordània fins que no canviï la situació actual”, conclou.