La revolució dels saris roses compleix 10 anys

Atarra (índia)“La primera vegada que vaig veure un home pegar a la seva dona vaig tornar-hi amb un grup de quatre noies i el vam estomacar”. La veu de Sampat Pal, líder de Gulabi Gang, ressona a la comissaria de Baberu, un poble situat al cor de l’estat d’Uttar Pradesh, a l’Índia. La seva infància no va ser fàcil. Va haver de lluitar contra els seus pares per poder anar a l’escola, un dret que se li negava. Va aprendre a llegir i escriure amb l’ajuda de companys que van tenir més sort que ella. Quan es va casar va anar a viure a casa de la família del seu marit. “A casa dels meus sogres no em deixaven menjar amb ells, sempre ho havia de fer després”, recorda. A poc a poc va anar gestant ella sola el que avui es coneix com a Gulabi Gang, l’exèrcit dels saris roses, que avui ja compta, diu, amb 400.000 dones que lluiten contra la violència de gènere.

L’Asha explica la mateixa història que va viure la Sampat fa més de 40 anys. En té 21 i es va casar amb 16, tot i que els matrimonis de menors d’edat estan prohibits. “Jo vaig tenir una bona infància, mai em van maltractar, però érem massa dones a casa. Com més aviat ens casem, menys càrrega econòmica tindran els nostres pares”. Quan va anar a viure a casa de la família del seu marit tot va canviar. “M’obligaven a fer totes les feines de casa i no em deixaven sortir. Si no obeïa em pegaven. Em van fer fora i vaig tornar a casa dels meus pares”.

El divorci a l’Índia no és una opció. “El meu pare va intentar intervenir perquè em deixessin quedar, llavors em vaig fer de Gulabi Gang”. En aquests casos la Sampat juga a dues bandes: recorda a la dona els seus drets, mentre instrueix l’home perquè tracti bé la seva muller. L’Asha, que té una filla de 3 anys, recorda que després es va sentir forta per afrontar la vida en aquella casa on no la volien.

Insults i maltractaments

Però ara han tornat els insults i maltractaments físics, fins al punt que no la deixen menjar, no li donen roba per vestir-se i ni tan sols la deixen sortir de casa per treballar i cobrir les seves pròpies necessitats. Privada de llibertat i maltractada físicament i psicològicament, no té més remei que recórrer a la líder de Gulabi Gang. Se’n va cap a la comissaria, on es trobaran per fer juntes la denúncia. Allà, després d’un parlament de la Sampat, durant el qual tothom està callat amb el cap cot, l’Asha torna a casa amb un document firmat pel seu sogre davant del comissari segons el qual es compromet a no tornar-la a maltractar. En cas contrari, el seu marit, que no s’ha presentat a la mediació, pot anar a la presó.

Indrajeet Yadav, membre del Partit Congressista, on va militar Indira Gandhi, argumenta que el govern de Narendra Modi no té cap mena de pla contra la violència de gènere. Segons afirma, “el govern només pensa en els empresaris i en l’abolició del sistema de castes, mentre que la majoria de la població són agricultors i persones humils”. Així i tot, accepta que en els últims 10 anys la societat ha avançat molt, però que “la reivindicació de llibertat per a les dones continua”. El comissari que atén la denúncia de l’Asha, Picke Singh, rep entre dos i tres casos similars a la setmana en una zona on li pertoquen 63 pobles d’entre dos i tres mil habitants. Cada cop hi ha més denúncies perquè les dones estan perdent la por: l’any passat es van disparar un 161% a l’estat d’Uttar Pradesh, on les Gulabi imposen la seva doctrina.

Sampat Pal, tot i portar el lathi [bastó tradicional] i el sari rosa que la identifica a ella i les seves companyes com a lluitadores de la llibertat, sap que sense la policia és difícil acabar amb aquesta mena de situacions. Però ja ha aconseguit despertar milers de dones que es pensaven que estaven soles.