Un milió clama pel segon referèndum sobre el Brexit

El número dos dels laboristes promet a May votar pel seu pla si el sotmet al dictamen final de les urnes

Més d’un milió de persones van ocupar dissabte el centre de Londres per demanar un segon referèndum sobre la pertinença a la Unió Europea (UE). Són les xifres que van donar els organitzadors de la marxa des de la tribuna d’oradors, que es va aixecar a Parliament Square, al davant del Palau de Westminster. La policia metropolitana no facilita dades de cap mena; per tant, resulta impossible comprovar-ne la veracitat.

Des de primera hora del matí, però, tant els voltants del recorregut, entre Park Lane, al costat del Hyde Park, i el Parlament, l’afluència de gent de totes parts del país era ben notòria. I tots amb un únic objectiu.

A l’escenari central, el número dos del Partit Laborista britànic, Tom Watson, va posar tota la carn a la graella per intentar aconseguir-ho. Watson va prometre a la primera ministra, Theresa May, que l’ajudaria a aprovar el seu pla de divorci pactat amb la Unió Europea (UE) a canvi que el sotmeti a una nova consulta. El dirigent laborista va adquirir el compromís a títol personal, no pas en nom de la direcció del partit, molt poc entusiasta de la idea.

Watson va afirmar que “la manera de trencar el bloqueig [en la política britànica] és que el Parlament i el poble es tornin a reunir”. “I la manera de fer-ho és decidir el nostre futur junts. És hora de dir amb una sola veu: «Primera ministra, heu perdut el control. Deixeu que la gent el recuperi»”, va afegir en referència a un dels eslògans de la campanya del Brexit del 2016, “ Take back control ”.

Una altra de les figures polítiques destacades que va prendre la paraula a Parliament Square va ser la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon: “Ara és el moment de maximitzar l’oportunitat: hem d’evitar tant la catàstrofe del no acord com el dany que causaria el mal pacte fet per la primera ministra. La decisió de la Unió de posposar les coses fins almenys el 12 d’abril ha obert una finestra, i els que ens oposem al Brexit l’hem d’aprofitar”. Sturgeon també va demanar als diputats que “recuperin el control” sobre el procés de sortida de la UE per tal d’assegurar “una pròrroga més llarga, que permeti fer una nova consulta”.

Aquesta possibilitat ara per ara té poques opcions, tot i la gran manifestació de dissabte. Més aviat el curs dels esdeveniments per als pròxims dies sembla que ja està escrit. Divendres al vespre la premier va adreçar una carta als diputats insinuant que si creu que no compta amb els suports necessaris no sotmetrà a votació el seu acord per tercer cop. Alguns analistes ho interpreten com una nova astúcia de May, però.

A partir de dilluns el Parlament podria considerar diferents opcions per sortir de l’atzucac, que passarien en bona mesura per un Brexit més suau i un acostament a la UE sota la fórmula d’establir una unió duanera. L’aposta de la cap de govern seria que cap d’aquestes alternatives obtingui una majoria clara. Així, en vuit o nou dies podria tornar a posar el seu pla a votació, ara sí, de manera definitiva.

Faltarien llavors 72 o 96 hores per a una sortida a la valenta. I davant de la gran disjuntiva -i la creença generalitzada que Theresa May ja està més disposada al cop de porta brutal si els Comuns no li donen llum verda, Downing Street creu que així acabaria per doblegar la resistència dels parlamentaris tories rebels i dels laboristes més proclius a donar el sí.

L’espectacular i probablement interessada filtració que s’ha conegut aquesta setmana, segons la qual l’equip de crisi per dirigir un Brexit a la valenta -operació Redfold- es concentra a un búnquer a prova de bombes nuclears construït als anys 90 sota el ministeri de Defensa, i que connecta Downing Street amb un túnel sota l’avinguda de Whitehall, aportaria tocs de versemblança a la incansable amenaça que Theresa May ha fet des del primer dia als Comuns: “O el meu acord, o cap acord”.