El coronavirus posa contra les cordes la solidaritat europea

La falta de lideratge de la UE accentua les desavinences entre els estats

Acció i compromís, demanava el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, als membres de la UE per fer front a la crisi sanitària del covid-19, que posa a prova la fortalesa no només dels sistemes sanitaris sinó també de la solidaritat entre socis. Les paraules del socialista espanyol venen després de conferències entre caps d'estat i de govern que acaben amb retrets i negatives a repartir els costos de la crisi. Davant la falta d'una primera resposta comunitària, avions carregats amb material de la Xina, metges de Cuba, Albània i Somàlia i tècnics russos han portat ajuda a Itàlia, el principal país europeu afectat pel coronavirus, que ha admès la seva solitud. “La Unió Europea no ha estat a l'alçada perquè no va liderar la lluita contra el coronavirus i després s'ha trobat que cada país s'havia espavilat”, apunta Ignasi Carreras, professor d'Esade, per a qui “sense col·laboració” la sortida de la crisi serà dura.

La crisi “no va tenir un bon inici” per a la solidaritat europea perquè els estats van reaccionar de manera individual i “escapçant l'essència europea” de mercat únic al restringir les exportacions de material sanitari i tancar l'espai Schengen al reintroduir controls fronterers. Ho diu Alexis Roig, director executiu de SciTech DiploHub, un organisme sense ànim de lucre amb seu a Barcelona que impulsa la cooperació entre científics i que es felicita perquè centres d'investigació, països, regions i ciutats sí que estan donant exemple de treballar en xarxa per desenvolupar nous tractaments i vacunes i innovar en la fabricació d'instrumental contra el covid-19.

Derivació de pacients entre països

L'escassetat de material protector per als equips sanitaris s'ha agreujat per la tardança de la Comissió a l'hora de fer una central de dades i ha fet que els governs hagin de sortir a comprar-ne a tercers països, provocant competència i l'encariment dels preus. Amb tot, l'equip que lidera Ursula von der Leyen s'esforça per presumir de “solidaritat europea” i explica les donacions de socis centreeuropeus a Itàlia de milions de mascaretes i desenes de ventiladors. També hi ha oberts una mena de ponts aeris entre hospitals francesos i italians per derivar pacients greus a centres fronterers de Luxemburg, Alemanya o Àustria, que tenen llits lliures a les UCI.

La solidaritat ha funcionat prou bé en la repatriació dels milers de ciutadans europeus a qui el brot va agafar fora de les fronteres comunitàries i van voler tornar. Una vintena de governs van contractar avions per embarcar no només els seus nacionals sinó que van cedir seients a d'altres membres de la UE.

Amb el brot de coronavirus viu i escampant-se amb més o menys virulència per tots els estats, la Unió Europea es planteja com s'ha d'encarar l'escenari postepidèmia. Els referents recents són poc prometedors, alerta Ignasi Carreras, exdirector de l'ONG Oxfam Intermón, que confia que s'hagi après dels errors de la crisi financera de fa una dècada.

En cas contrari, vaticina encara més el creixement del sentiment de “desafecte” i hi ha un risc real que la Unió Europea es fracturi entre els països del nord –amb millor economia i sistema sanitari i menys impacte pel coronavirus– i els del sud –saturats sanitàriament per les retallades del 2010, dependents del turisme i dels serveis i endeutats– i que se'n ressenteixin els mecanismes polítics establerts. Carreras posa al centre de la solució Angela Merkel, la cancellera alemanya que està al final del mandat i de retirada però que –segons el professor d'Esade– és l'única que té lideratge per fer un canvi de rumb i apostar per una UE solidària. L'esperança que en aquesta crisi no està tot perdut l'aporta Roig, que afirma que, a diferència de la política, la diplomàcia científica “és l'única que aguanta”.