Internacional 24/07/2016

El tiroteig a Munic obre a Alemanya el debat sobre el control d'armes

Una de les preguntes centrals és com l'autor de l'atac, un jove de 18 anys amb suposats problemes psicològics, va poder aconseguir una pistola il·legal i 300 bales

Efe
3 min
Un  home resa davant les flors i espelmes per les víctimes de l'atac de divendres a Munic

BerlínDos dies després de la matança de nou persones perpetrada a MunicMunic, els ciutadans es qüestionen a Alemanya el control d'armes i la conveniència que l'exèrcit intervingui en situacions de crisi extrema. Una de les preguntes centrals és com l'assassí, un jove germanicoiranià de 18 anys, identificat com a David S., amb suposats problemes psicològics i sense antecedents penals, va poder aconseguir la pistola amb la qual va cometre el tiroteig i els carregadors amb 300 bales que es van trobar a la seva motxilla.

La policia ha confirmat aquest diumenge que el jove va aconseguir l'arma, una 9 mil·límetres, a internet. Ho va fer de manera il·legal, ja que no tenia llicència i, a més, el número de sèrie de la pistola havia estat llimat, de manera que tot apunta que la va comprar al mercat negre.

No és estrany que en actes criminals s'utilitzin armes il·legals. El 2014, per exemple, l'Oficina Federal del Criminal (BKA) va confiscar 443 armes, el 95% de les quals van ser adquirides de manera il·legal o estaven en possessió de persones sense llicència. Es calcula que a Alemanya hi ha 6,5 milions d'armes adquirides i conservades de manera legal i que el nombre d'il·legals triplica aquesta xifra. Això sí: al mercat negre, una pistola com la utilitzada per David S. costa uns quants milers d'euros.

Una teoria és que la pistola es venia com un objecte de disseny, encara que va ser reactivada pel jove per perpetrar el crim. Aquest tipus d'armes reactivades, segons la BKA, s'usen amb freqüència en actes terroristes com, per exemple, l'atemptat contra la revista satírica francesa 'Charlie Hebdo', el gener de l'any passat. El procés de reactivació no sol ser gaire complicat tècnicament, sobretot quan la desactivació de l'arma ha tingut lloc en països amb estàndards baixos.

La conseqüència: reformes legals?

En tot cas, els responsables polítics ja han començat a reflexionar sobre el control d'armes i, en declaracions que publica avui el dominical 'Bild am Sonntag', el ministre d'Interior alemany, Thomas de Maizière, ha reiterat que un dels punts clau de les investigacions sobre l'atac a Munic és reconstruir el camí de la pistola abans d'arribar a les mans de David S. Un cop s'aclareixi aquest punt, "hem d'examinar si cal fer reformes legals per millorar el control d'armes", ha afegit.

També el ministre d'Economia i vicecanceller, Sigmar Gabriel, ha opinat, en declaracions als diaris del grup Funke: "Hem de seguir fent tot el que estigui al nostre abast per limitar l'accés a armes". Gabriel ha dit que la societat i l'Estat han de tenir els ulls oberts davant de persones amb inestabilitat psíquica, especialment joves, i en cas que sigui necessari prendre mesures per evitar desenvolupaments extrems. De Maizière també ha assenyalat que caldria examinar els plans d'acció de la policia per reaccionar davant de casos similars, tot i que el dispositiu desplegat per la policia de Munic ha rebut elogis del govern federal.

El ministre d'Interior de l'estat federat de Baviera, Joachim Hermann, ha reiterat la proposta del seu partit, la Unió Socialcristiana (CSU), per fer possible una intervenció de l'exèrcit en crisi de seguretat extrema, com seria un atac terrorista. "Amb seguretat haurem de tornar a examinar la possibilitat de recórrer a l'exèrcit en casos extrems com atacs terroristes", ha dit Hermann en declaracions al dominical 'Welt am Sonntag'. De moment, però, cal recordar que la policia ha descartat un rerefons terrorista de la matança de Munic.

stats