Judici al responsable dels matrimonis forçats del Tombouctou dels jihadistes

La fiscalia del TPI considera que Al Hassan va obligar les famílies a casar les dones

Durant els mesos entre el 2012 i el 2013 que la mítica ciutat de Tombouctou, al centre de Mali, va estar ocupada i governada per islamistes violents, la vida va ser un veritable infern per als residents del que havia sigut un dels nuclis turístics de la regió. Quan s’hi van instal·lar els milicians van imposar noves lleis que regien els actes més quotidians de les persones. Tot basat en la interpretació més estricta de la xaria, la llei de l’islam, però que no els va impedir cometre els delictes més greus, especialment contra les dones, que van ser sotmeses sexualment.

Un d’aquells milicians és Al Hassan Ag Abdoul Aziz, membre d’Ansar Dine (la branca local d’Al-Qaida), jutjat pel Tribunal Penal Internacional de la Haia, l’únic permanent per als delictes més greus si els països on han tingut lloc no poden jutjar-los. La fiscal del TPI, la gambiana Fatou Bensouda, situa la seva figura com una “peça clau” en tota l’estructura de “domini” i “persecució” contra els veïns que no complien normes tan absurdes com prohibir el ball i la música, les estàtues humanes, reunions o la segregació per sexes. Ho patien tant homes com dones, però el control amb les dones era absolut. Tenien vetat portar joies i maquillar-se i, per contra, havien de vestir tapades de cap a peus. El més greu és que van construir un sistema per sotmetre nenes i dones en què se les forçava a casar-se per satisfer els desitjos i voluntats dels rebels.

Una peça clau en la repressió

La fiscalia creu que l’acusat va ser un dels responsables de l’estructura, ajudat per la policia islàmica, que va pressionar les famílies perquè deixessin les filles fins al punt que “no era una opció” negar-s’hi. Les dones passaven a ser propietat dels milicians i van ser violades, agredides físicament. “Tot el que va quedar de mi era un cadàver”, relata una de les supervivents que han prestat testimoni en la causa.

En total, són 13 les causes contra Al Hassan, entre les quals destaquen violació, tortura, esclavitud sexual i atacs contra edificis religiosos i històrics. A l’inici de la vista, el processat va assegurar que entenia els càrrecs però va mantenir el silenci en tot moment i no va aprofitar la petició de la seva defensa quan va indicar que està sota un quadre d’estrès posttraumàtic pels “maltractaments greus” que va patir durant l’estada a la presó de Mali abans de ser transferit a la Haia. En aquest sentit, el tribunal va ordenar que se li practiqui un examen mèdic però va rebutjar ajornar el judici, que després de dues sessions es reprendrà el 25 d'agost.

Per a activistes pels drets humans i de les dones, el fet que Al Hassan hagi de respondre a l'acusació dels magistrats és una autèntica fita i un pas important en el reconeixement que els matrimonis forçats són una forma de violència contra un col·lectiu vulnerable.

La por als ulls

La fiscal Bensouda va avançar que presentarà proves gràfiques de les tortures i maltractaments que els homes d’Al Hassan van infligir a una població totalment atemorida. Segons el relat de l’acusació, el processat va explicar en un primer interrogatori que “era conscient de la repressió” i va indicar que la brutalitat dels càstigs va ser tan forta que els residents “era el primer cop que els veien” i “tots tenien por i temien les paraules jihadistes i terroristes”.

En els mesos d’ocupació jihadista, fins a la intervenció francesa a principis del 2013, els milicians van destrossar Tombouctou, coneguda com la ciutat dels 333 sants, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Precisament, el mateix TPI ja havia jutjat i sentenciat el 2016 la destrucció d’aquestes joies de l’arquitectura mundial en la figura d’Ahmad al-Faqi al-Mahdi, milicià també d’Ansar Dine, que es va mostrar penedit “pel mal” ocasionat. El processat va ser condemnat a nou anys de presó per haver ordenat destruir tombes sufís, escultures humanes, mausoleus d’una ciutat que no ha tornat a recuperar el ritme perdut.