CURSA PRESIDENCIAL ALS ESTATS UNITS
Internacional 07/06/2012

El triomf republicà a Wisconsin, un avís per a Obama

M. Davey / J. Zeleny
3 min
EL SÍ A UN MODEL
 Scott Walker, del Tea Party,  és el primer governador que sobreviu a un referèndum per la seva continuïtat.

THE NEW YORK TIMES / WAUKESHA (WISCONSIN)El governador de Wisconsin, Scott Walker, que va es va fer famós mundialment quan va retirar als funcionaris els drets sindicals en un dels estats més civilitzats dels Estats Units, ha guanyat el referèndum per mantenir-se en el càrrec. Walker és el primer governador que sobreviu a una consulta com aquesta, cosa que ha suposat un fort cop per als demòcrates i els sindicats. El governador va derrotar l'alcalde de Milwaukee, Tom Barret, el candidat demòcrata, a tots els districtes, després de dos anys al poder, un resultat que assegura als republicans el control de la capital i rellança Walker en les files republicanes.

A Waukhesa els votants republicans asseguren que el resultat posa el punt final a la disputa política més important que recorden, que va arrencar fa 16 mesos, quan la negociació col·lectiva dels treballadors públics va acabar en una disputa sobre la despesa pública, l'ocupació, els impostos, el paper i la mida del govern, entre altres qüestions.

"Avui diem a Wisconsin, al nostre estat i al món sencer que el que volen els electors són líders capaços d'alçar-se i de prendre decisions difícils", va dir Walker als seus seguidors. "Ara és l'hora d'avançar". El seu rival demòcrata es va limitar a afirmar: "Aquest estat està profundament dividit, i ens correspon a tots, al nostre bàndol i al seu, escoltar-nos els uns als altres".

El resultat té implicacions més profundes sobre la força dels sindicats, que van telefonar a centenars de milers d'electors i van trucar a milers de portes. El desenllaç també pot donar ales als dirigents d'altres estats que s'estan plantejant limitar els drets sindicals per fer front als problemes financers i que havien vist amb preocupació la reacció contra Walker.

Alguns republicans asseguren que el triomf de Walker és un indici que el resultat a Wisconsin -on el president Barack Obama va guanyar amb facilitat el 2008 i que ha votat demòcrata des del 1988- pot ser molt disputat a les presidencials del novembre.

"Òbviament, la victòria de Scott Walker significa que els republicans anem de debò", explicava Reince Priebus, director del comitè nacional republicà. Però tot i la victòria republicana de dimarts, encara és una incògnita si Mitt Romney, el candidat conservador a la Casa Blanca, sabrà aprofitar l'impuls que li ha donat la campanya de Walker. En les enquestes a peu d'urna, el 18% dels que van donar suport al governador a Walker asseguraven que preferien Obama perquè el veien més ben preparat per millorar l'economia i ajudar la classe mitjana.

En conseqüència, el plebiscit va ser seguit de prop tant per la seu de campanya de Romney a Boston com per l'equip per a la reelecció d'Obama, a Chicago, per estudiar de quina manera veu l'electorat els grans temes electorals de cara a la cursa per arribar a la Casa Blanca. El president dels EUA va evitar apropar-se massa a Wisconsin, malgrat les súpliques dels seus votants demòcrates de l'estat, per evitar desgastar-se davant del vot independent que espera que el faci guanyar a la tardor.

Una guerra política perduda

La guerra política a Wisconsin va començar el febrer del 2011, quan Walker, que s'estrenava com a governador, va anunciar que necessitava retallar els beneficis i les negociacions col·lectives de la majoria de treballadors públics per aconseguir rebaixar el dèficit públic de l'estat, de 3.600 milions de dòlars.

Desenes de milers de sindicalistes i de simpatitzants demòcrates van inundar la capital, Madison, i els senadors demòcrates de l'estat -que estaven en minoria a la cambra- es van reunir d'urgència per intentar, sense èxit, que no es votés la proposta conflictiva.

Al gener els contraris a Walker van entregar 900.000 signatures per convocar un plebiscit sobre la continuïtat del governador. El referèndum, que ha costat més de 18 milions de dòlars als governs locals, ha atiat el debat sobre l'ús d'aquest mètode electoral per fer fora els governadors.

stats