El deliri de Trump lliura la seva última batalla al Congrés

Sense opcions de prosperar, els aliats republicans del president objectaran la victòria de Biden

Diu el calendari que els dies avancen, però la sensació a Washington, a dues setmanes de la presa de possessió de Joe Biden com a 46è president dels Estats Units, és que la ciutat viu atrapada en un bucle que sembla no tenir sortida. Com passava al personatge de Bill Murray a El dia de la marmota, a la capital nord-americana cada dia és el mateix. O ho sembla. Per enèsima vegada en els últims mesos, els comerços i locals del centre de la ciutat tornaven a tapiar-se aquest dimarts amb taulons en previsió de l'arribada de milers de seguidors de Donald Trump, convidats pel president a una manifestació “salvatge”. Té anunciat que hi participarà.

Detenen a Washington el líder del grup d'ultradreta Proud Boys abans de la manifestació pro Trump

Temor a violència a la ciutat, però temor especialment que l'esperit dels carrers es traslladi aquest dimecres a una sessió conjunta de les dues cambres del Congrés que ha de posar fi als protocols electorals abans del jurament del nou president, el 20 de gener. El que des de finals del segle XIX ha sigut un tràmit parlamentari –la lectura dels vots del Col·legi Electoral, estat per estat per ordre alfabètic– es convertirà aquest any, per obra i gràcia de Trump, en una sessió que podria prolongar-se dia i nit abans que el vicepresident Mike Pence, en qualitat de president del Senat, no tingui més remei que pronunciar la frase que pot sentenciar el seu futur polític: la que confirmarà que Joe Biden serà el pròxim inquilí de la Casa Blanca.

L'acte de dimecres forma part de la litúrgia política de Washington des que el 1887 es va aprovar la Llei de Recompte Electoral, el text legal que regula, entre altres qüestions, com el Congrés ha de comptabilitzar els resultats certificats pels diferents estats durant les presidencials. Es va aprovar després de la conflictiva resolució de les eleccions del 1876, en què diversos estats del sud van ser incapaços de certificar els seus comicis. Des de llavors, l'últim pas abans de la presa de possessió del guanyador és la sessió que tindrà lloc aquest dimecres. La llei reserva, això sí, l'opció d'objectar i anul·lar els resultats de cada estat. No ha passat mai i no passarà tampoc en aquesta ocasió.

Maniobra impossible

Donald Trump i els seus nombrosos còmplices dins del Capitoli somien en una quimera colpista: ignorar la voluntat dels electors i decidir per ells quatre anys més del republicà. El més probable és que aconsegueixin prolongar la sessió hores i hores i endarrerir l'inevitable. Per prendre en consideració l'objecció als resultats d'un estat en particular, cal que com a mínim un congressista i un senador es posin d'acord per fer-ho. Si és així, com s'han compromès a fer més d'un centenar de republicans de la Cambra de Representants i tretze al Senat, cada objecció serà debatuda a les dues cambres de forma independent durant un màxim de dues hores per estat. S'anul·len els vots del Col·legi Electoral exclusivament si les dues hi voten favorablement. La majoria demòcrata a la cambra baixa garanteix que no passarà. Però fins i tot al Senat, controlat pels conservadors, la suma de demòcrates i republicans que es neguen a seguir-li el joc a Trump garanteix el seu fracàs.

Com que les matemàtiques no sumen adequadament per als seus interessos, el president ha posat tota la pressió sobre el vicepresident Mike Pence, que presidirà la sessió. Dilluns, durant un míting a Geòrgia, Trump va dir que esperava que Pence “faci el que calgui” per anul·lar els resultats dels estats en què insisteix, sense proves ni fonament, que hi va haver frau. Aquest dimarts, a través de Twitter, el president ha assegurat falsament que el seu segon “té el poder de rebutjar els electors escollits fraudulentament”. Però el cert és que el seu paper està limitat a presidir i dirigir la sessió. És a dir, Mike Pence serà el mestre de cerimònies, però no el jutge que pugui decidir unilateralment tirar a les escombraries la voluntat de milions de ciutadans.

Per a Pence això és un problema. Amb aspiracions de ser el candidat republicà a la presidència el 2024, el compliment de la legalitat li garanteix un Donald Trump venjatiu i uns seguidors que l'assenyalaran com a còmplice d'una traïció. Amb discreció i adulació, Pence ha aconseguit flotar quatre anys en les agitades aigües del trumpisme. Complir amb el seu deure podria enfonsar totes les seves aspiracions. El contrari implicaria obrir una crisi constitucional amb aires guerracivilistes.