Trump cedeix a la realitat de la pandèmia i cancel·la la convenció republicana

Washington“El calendari no el dictes tu, el determina el virus”, diu el doctor Anthony Fauci. El principal expert en malalties infeccioses de l’administració Trump ho ha repetit fins a la sacietat en públic i, probablement, també en privat al president. Però Donald Trump, que ha invertit gran part dels seus esforços en desacreditar els seus experts mèdics i científics davant de la població, es va posar la mascareta com a bena als ulls per no veure una realitat impossible de manipular. La mascareta, encara que sigui una mica tard, va caure fa uns dies pel seu propi pes. A Trump ja no semblen quedar-li cortines de fum amb què amagar una realitat tossuda i depriment: la pandèmia avança desbocada pel seu país. No ho era des de ja fa molt, però el president assumeix finalment que “no és el moment adequat” per celebrar esdeveniments que concentrin grans masses de públic.

Donald Trump va anunciar divendres a la matinada que suspèn els actes de la convenció republicana a Jacksonville (Florida) que s’havia de celebrar d’aquí un mes. “He de protegir els ciutadans del virus xinès”, va explicar fent ús d’una expressió que molts consideren xenòfoba.

El reconeixement sobtat de la seva responsabilitat presidencial devia deixar glaçats els ciutadans de Tulsa (Oklahoma), on fa un mes va celebrar el seu primer míting electoral en mesos, en un recinte tancat que havia confiat d’omplir amb gairebé 20.000 persones (i al qual hi van acudir poc més de 6.000). O als més de 7.000 seguidors que van anar a celebrar el 4 de juliol amb ell a la muntanya Rushmore, a Dakota de Sud, colze amb colze i sense mascaretes. En aquestes i en altres ocasions, Trump va menysprear les alarmes dels experts que l'havien advertit que l’escenari més favorable per a la propagació de virus és, precisament, un recinte tancat amb milers de persones. Amb més de 10.000 contagis diaris només a Florida, el president finalment sembla haver-ho entès.

La suspensió de la convenció és l’última de diverses rectificacions els últims dies. Després de setmanes convertint l’ús de la mascareta sanitària en una eina llancívola i d’haver criticat periodistes per ser “políticament correctes” a l'utilitzar-les durant les seves rodes de premsa, ara insisteix en "la importància de posar-se-la quan no es pugui mantenir la distància física”.

Al recuperar aquesta setmana les seves rodes de premsa sobre el coronavirus, després de gairebé tres mesos sense fer-ne, va admetre la serietat del problema i va alertar de la possibilitat que la situació "vagi cap a pitjor". I, encara que fos mínimament, dijous va rebaixar la seva pressió perquè les escoles obrin a ple rendiment amb el començament de curs. En alguns dels estats i ciutats més colpejades per la pandèmia, va reconèixer, “pot ser que necessitin retardar l’obertura unes setmanes”.

Dosi de realitat

Dosi de realitat per a un Trump que ara diu que vol “donar exemple” després d’haver-se burlat dels demòcrates per convocar la seva convenció de manera virtual i després d’haver traslladat a Florida una convenció prevista inicialment a Charlotte (Carolina de Nord). La raó va ser, precisament, que el governador (demòcrata) d’aquest estat li va negar la possibilitat de fer-la sense controls d’aforament ni mesures de salut pública. Quan a principis de juny va anunciar que s'emportava el gruix de la convenció a Jacksonville, el president va carregar al governador la responsabilitat per les possibles pèrdues econòmiques per a Carolina de Nord. La ironia és que l’únic que resta en peu de la convenció se celebrarà precisament a Charlotte, on es reuniran uns 300 càrrecs republicans. Falta saber on i en quin format oferirà Donald Trump seu discurs d’acceptació de la nominació. “Ja ho resoldrem”, va dir amb resignació.

L’exercici de responsabilitat de president va arribar amb el rerefons d’una enquesta que assenyala que el 62% dels votants de Florida, un dels estats clau en les eleccions, s’oposa a la celebració de la convenció en aquestes circumstàncies. Trump, que va guanyar allà el 2016 per poc més d’un punt percentual davant de Hillary Clinton, es troba tretze punts per darrere de Joe Biden, segons una enquesta de la Universitat Quinnipiac publicada aquesta setmana, unes dades que pesen en la decisió d’un president que prova de recuperar credibilitat davant d’un electorat que suspèn la seva gestió de la pandèmia. Ansiós perquè “el món torni a ser el que era”, el mandatari va admetre a la Casa Blanca que no ho serà “durant un temps”.